Termes Musicals Essencials: De la Polifonia al Barroc

Cantiga: Poesia Medieval Galaicoportuguesa

La cantiga és el gènere típic de la poesia medieval galaicoportuguesa (segles XII-XIV). Les cantigues són poesies cantades, la lletra de les quals i música eren compostes per trobadors. El que tocava i cantava aquestes poesies era el joglar, que de vegades també era trobador. Les cantigues galaicoportugueses estan recollides en els anomenats cancioners que reunien un gran nombre de trobes.

Organum: Primera Polifonia Occidental

L'organum és la primera manifestació polifònica que es coneix a Occident^{[cal citació]} i que, en les seves primeres versions, consistia en la duplicació d'un cant pla preexistent, mitjançant un moviment paral·lel, a un interval d'octava, quarta o quinta. Les primeres manifestacions de les quals es té constància són del segle IX.

Discantus: Polifonia de Moviments Contrari

El discantus o discant és un tipus de polifonia que es va practicar a partir del segle XI i en què les veus ja no es mouen per moviments paral·lels, com en l'organum primitiu, sinó per moviments contraris; és a dir, si una veu baixa, l'altra puja, i a l'inrevés.

Motet: Composició Vocal Religiosa Llatina

El motet és una composició vocal de caràcter gairebé sempre religiós, sobre text llatí, amb acompanyament d'instruments o sense.

Coral Protestant: Música Reformada del Segle XVI

El coral protestant és un gènere musical a cappella o amb acompanyament instrumental a quatre veus mixtes, introduït per les Esglésies Reformades al segle XVI, per ser usat en les cerimònies religioses.

Chanson: Cançó Francesa Medieval i Renaixentista

La chanson és un terme francès que es refereix a qualsevol cançó amb lletra en francès i, més específicament, a peces vocals de tema amorós, i també a les de crítica social i política, corresponent des de la Baixa Edat Mitjana fins al Renaixement.

Madrigal: Composició Vocal Profana del Renaixement

El madrigal és un tipus de composició de música vocal profana creada durant el Renaixement i primer Barroc. Durant bona part de la seva història va ser polifònic i sense acompanyament instrumental, per a un nombre de veus que variava des de dues fins a vuit, tot i que el més freqüent era entre tres i sis. Els primers exemples del gènere provenen d'Itàlia i daten de la dècada del 1520, i tot i que el centre de producció de madrigals va continuar essent Itàlia, també se'n van escriure a altres països, especialment a finals del segle XVI i començaments del XVII.

Frottola: Música Vocal Italiana Precursora del Madrigal

La frottola fou el tipus de música vocal italiana principal de finals del segle XV i principis del segle XVI. Va ser l'antecedent més difós i més important del madrigal. El punt culminant de la producció de frottole fou el període comprès entre 1470 i 1530, transcorregut el qual aquest gènere fou desplaçat en la seva funció pel madrigal.

Villancet: Cançó Popular Ibèrica amb Tornada

Un villancet és una forma d'expressar oracions poèticament que tinguin rima, i és la forma poètica tradicional associada a Espanya, Llatinoamèrica i Portugal. Aquestes peces van ser populars entre els segles XV i XVIII. Els villancets eren originàriament cançons profanes amb tornada, d'origen popular i harmonitzades a diverses veus.

Ensalada: Composició Polifònica Heterogènia i Festiva

L'ensalada és una composició musical polifònica, d'estil madrigalesc, formada per elements heterogenis. És de caràcter festiu i humorístic, lligat en general amb la temàtica nadalenca, en el text literari de la qual —i d'aquí el seu nom— s'hi barrejaven diversos idiomes, i que en el transcurs del seu discurs musical de cop canviava d'estil, de manera que donava així un marcat caràcter de joc al desenvolupament de l'obra.

Tiento: Forma Musical Lliure Ibèrica (S. XVI-XVIII)

El tiento és una forma musical que es va dur a terme a Espanya i a Portugal durant els segles XVI i XVIII. És una composició generalment curta, lliure, polifònica i contrapuntística, que combinava diversos elements com: imitació, cromatisme i elements d'improvisació. Era destinada a la interpretació solista de diversos instruments.

Baix Xifrat: Acompanyament Harmònic en Música

El baix xifrat és la part greu d'una composició musical, destinada a un instrument d'harmonia i que l'autor ha proveït de xifres i alteracions indicatives de l'harmonia, amb vista a la realització més fàcil d'un acompanyament i a una interpretació més fidel del seu pensament.

Harmonia: Sons Simultanis i Aspecte Vertical de la Música

En música, l'harmonia és tot el que es relaciona amb els sons simultanis (acords). Es pot entendre com l'aspecte "vertical" de la música.

Brodadura: Moviment Melòdic amb Retrocés

La brodadura és l'ascens o descens de segona major o menor amb retrocés a la nota d'origen de qualsevol nota de l'acord. Poden ser ascendents o descendents. Es troben en temps o part dèbil i no es xifren.

Retard: Nota Lligada que Substitueix la Principal

El retard és una nota que, venint lligada des de l'acord anterior, substitueix la principal amb un interval de segona superior o inferior.

Anticipació: Nota d'Acord que Ataca Abans

L'anticipació és una nota d'un acord que ataca abans que la resta de l'acord. Normalment té un valor curt.

Pedal: Nota Fixa en el Baix amb Acords Canviants

El pedal és una nota que es manté quieta en el baix mentre els acords van canviant. Normalment és una nota de grau I o V.

Apoiatura: Nota que Ataca Temps Fort i Resol

L'apoiatura és una nota que ataca un temps o part de temps fort i que substitueix una segona per sobre o per sota la nota principal a la qual finalment resol.