Terenci: El Poeta Romà i la Influència de la Cultura Grega

PUBLI TERENCI AFER

No gaire temps després d'haver mort Plaute, ocupà el seu lloc Terenci, un moment històric de característiques molt diferents de l'anterior: Roma havia vençut els cartaginesos i, en un lapse de temps molt curt, passava de ser la ciutat més important d'Itàlia a ser la més important de la Mediterrània. Probablement va néixer a Cartago cap a l'any 194 aC i arribà a Roma sent esclau de Gai Terenci Lucà, el qual l'alliberà temps després. Aleshores, el poeta va entrar a formar part del grup d'intel·lectuals presidit per Publi Corneli Escipió Emili, conegut amb el nom de cercle dels Escipions, que representava les posicions filohel·lenes de la societat romana enfront del corrent tradicionalista encapçalat per Marc Porci Cató. La convicció que Terenci tenia sobre la bona influència de la cultura grega sobre el món romà el convertí en un intèrpret fidel de les idees polítiques d'aquest cercle. Això va provocar que els seus col·legues dramaturgs intentessin desprestigiar-lo i l'acusessin de no ser el responsable de les seves comèdies, sinó de prestar el seu nom als veritables autors, Escipió i Leli, segons ells. Mentre censuraven Terenci, que era un llibert, atacaven indirectament les idees polítiques d'un clan molt poderós, el dels Escipió, que podia esdevenir un perill per a la república. El dramaturg va morir l'any 159 aC mentre feia un viatge a Grècia. Se n'han conservat sis obres:

La noia d'Andros, La sogra, El que es castiga a si mateix, L’enuc, Farmió, Els germans