Terenci: Comèdia Psicològica, Humanitas i Influència en Molière

Terenci: Vida, Obra i el Concepte de Humanitas

El dramaturg va morir l'any 159 aC mentre feia un viatge a Grècia. Terenci, en efecte, va ser el portaveu de l'ideal de vida dels intel·lectuals romans, el qual girava al voltant de la humanitas. Aquest concepte, segons ells, distingia els pobles civilitzats dels pobles bàrbars, i consistia a:

• Mantenir relacions cordials amb els altres.
• Saber-se comportar en societat.
• Cercar el terme mig entre el luxe i l'austeritat.
• Defugir la rudesa.
• Tenir gust artístic, etc.

Obres conservades de Terenci

Se n'han conservat sis obres:

1. La noia d'Andros
2. La sogra
3. El botxí de si mateix
4. L’eunuc
5. Formió
6. Els germans

Estil Dramàtic: Terenci vs. Plaute

Les obres de Terenci no tenen la força còmica de les de Plaute, però en canvi estan més ben estructurades. Són comèdies més assentades i reflexives, per la qual cosa han estat qualificades de fabulae statariae, és a dir, comèdies reposades.

Un resultat directe d'aquest fet és que la seva estructura rítmica és molt menys rica que la de les obres plautines, i les parts cantades cedeixen lloc a les parts declamades.

Temes i Personatges: La Comèdia Psicològica

L’acció es continua desenvolupant a Grècia, però en una Grècia que és sinònim d'amabilitat i d'honestedat, no pas de vici, com ho és la de Plaute. Els personatges continuen sent els mateixos, però no són pas l'excusa per dibuixar una acció desenfrenada, sinó que esdevenen el nucli de l'acció.

Terenci treu protagonisme a la figura de l'esclau per atorgar-lo als joves. L'estudi del caràcter dels joves li permet subratllar els valors de la bona educació, que, en definitiva, és el tema principal de les seves obres. Som, doncs, davant de comèdies psicològiques, amb una forta càrrega moral que té com a base les relacions personals de respecte, d'amor i d'autocrítica, enfront de la burla, de l'egoisme i de l'engany que traspuen les obres de Plaute.

El Llatí Depurat i la Recepció Històrica

El llatí de Terenci, més depurat que el de Plaute, intenta reflectir el registre conversacional de la societat aristocràtica en què viu i evita el col·loquialisme groller que només té com a objectiu provocar les rialles.

Amb tot, el públic, que estava acostumat al teatre fàcil de Plaute, no va saber valorar el canvi que proposava Terenci i el va castigar amb el fracàs. La posteritat, en general, ha estat més favorable al segon que al primer, per bé que ha valorat més l'un o l'altre d'acord amb els gustos de cada època:

• El públic de l'Edat Mitjana va preferir Terenci pel seu missatge moralitzant.
• El públic del Renaixement recuperà Plaute per la visió real, festiva i humana que donava de la societat.

La Influència de Terenci en el Teatre Modern

Dante, que en ubicar els personatges al cel, al purgatori o a l'infern va esdevenir una mena de baròmetre de les preferències socials de la seva època, col·locà tots dos comediògrafs en el primer cercle del purgatori.

Terenci, i en menor mesura Plaute i el tragediògraf Sèneca, són considerats els pares del teatre de l'època moderna. Tant Shakespeare com Molière van llegir i imitar els dos dramaturgs romans:

• La comèdia dels errors de Shakespeare s'inspira directament en Els germans Menecmes de Plaute.
• L'avar de Molière ho fa amb La comèdia de l'olla (Plaute).
• L'escola de marits (Molière) s'inspira en Els germans de Terenci.