Teràpies Psicodinàmiques i Humanístiques: Psicoanàlisi i Gestalt
Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,63 KB
Teràpies Psicodinàmiques: La Psicoanàlisi
La teràpia psicodinàmica més important és la teràpia psicoanalítica, que ha anat evolucionant des que Freud va iniciar les seves investigacions.
Evolució i Mètodes de la Psicoanàlisi
La primera teràpia utilitzada va ser la hipnosi. Més endavant, el psiquiatre austríac va fer servir el mètode catàrtic, que consistia a fer que el client revisqués una situació emocional conflictiva reprimida –és a dir, fer que tornés a la seva consciència. El fet de tornar a viure el trauma tenia un efecte curatiu.
En aquest sentit, la psicoanàlisi busca les interpretacions reprimides, inconscients, per integrar-les en el conscient, perquè mentre aquests impulsos inconscients estan reprimits i no poden aflorar, es genera un conflicte psíquic.
Un altre mètode clau de la psicoanàlisi és el de les associacions lliures. El funcionament d’aquest mètode és el següent: el client s’estira en un divan i va dient tot allò que li ve al cap, lliurement i sense seguir cap criteri. La repetició d’algunes paraules, la inquietud que generen unes altres, van donant pistes al psicoanalista sobre els conflictes del client. El desordre i la incoherència aparent que es diuen les paraules eviten que es produeixi la repressió.
L’anàlisi i la interpretació dels somnis també és un punt clau en la teràpia psicoanalítica.
Durada i Requisits del Tractament Psicoanalític
El mètode psicoanalític és lent i exigeix un tractament llarg, d'un any o més, a raó de dues o tres sessions setmanals d’una hora. Cal que el client confiï en l’analista i també cal lluitar contra la força de la repressió que impedeix que els desitjos de l’inconscient es manifestin.
Teràpies Humanístiques: Psicologia Humanista i Gestalt
La Teràpia Centrada en el Client de Carl Rogers
La teràpia de la psicologia humanista és coneguda com a teràpia centrada en el client i és un model de teràpia no directiva. Actualment, aquest model de teràpia no directiva el segueixen molts terapeutes de manera paral·lela a altres teràpies.
Carl Rogers va ser el primer psicòleg que va fer servir la paraula client per referir-se als pacients, ja que creia que així el tracte entre la persona que necessitava ajuda i el terapeuta resultava més igualitari. La clau de la teràpia centrada en el client és crear una relació que serveixi per al seu propi desenvolupament.
Principis del Model Humanista
El model de teràpia humanista implica que el terapeuta ha de mostrar una actitud d’autenticitat en l’expressió dels seus sentiments i actituds, de comprensió dels punts de vista del client i, per tant, abstenir-se de jutjar les conductes d’aquest. També ha de mostrar un alt grau d’empatia.
Aquestes actituds permeten una relació de confiança que ajuda el client en el camí de recerca que ha de recórrer per arribar al coneixement de la seva manera de ser, els seus prejudicis, complexos, sentiments… és a dir, el seu autoconeixement i la seva autoacceptació.
La tendència de les persones, segons Rogers, és desenvolupar la seva vida d’una manera satisfactòria. Aquesta tendència, però, pot estar oculta sota la forma de màscares, defenses, prejudicis… Una bona relació terapèutica és la condició fonamental perquè el client es desempallegui d’aquesta màscara.