Les Teories de la Veritat: Correspondència, Coherència, Pragmatisme i Consens

Teories de la Veritat

L'objectiu del coneixement és obtenir resultats certs. Ara bé, resulta problemàtic determinar quin és el criteri que s'ha de fer servir per dir que quelcom és cert i què és veritat.

Les teories de la veritat més significatives són:

La Veritat com a Correspondència

Aquesta teoria ens proporciona la formulació clàssica que va proporcionar Aristòtil: “dir del que és què no és, o del que no és què és, això és fals; dir del que és què és, o del que no és què no és, això és cert”. En aquesta fórmula hi ha continguts tots els elements que intervenen en l'acte de conèixer:

1. El que és: l'objecte.
2. El dir: el subjecte i la seva representació de l'objecte.

La Veritat com a Coherència

Aquesta teoria va ser formulada per Hegel i més tard s'ha exposat en diferents versions, però totes coincideixen com a criteri de la veritat la coherència. Qualsevol nou coneixement s'ha d'efectuar des del sistema de coneixements. Es tracta, per tant, d'un criteri contextual, en virtut del qual res és cert per si sol. Només així té sentit i valor de veritat.

D'altra banda, Hegel defensarà que la veritat s'aconsegueix històricament: el tot que expressa la veritat del saber és històric.

Teoria Pragmàtica de la Veritat

El pragmatisme accepta la teoria de l'adequació, però la interpreta tenint en compte la utilitat dels enunciats.

William James entén adequació en el sentit que serveix per a un fi determinat, o que funciona de manera convenient; per tant, entén adequació com a adaptació. Ara bé, la veritat referida a la pràctica sempre és provisional, perquè el que funciona és útil. Es tracta d'una concepció dinàmica de la veritat perquè és conseqüència d'un procés. Utilitat significa operativitat en la resolució de problemes i conseqüències beneficioses.

Teoria Consensual de la Veritat

Aquesta teoria defensa la necessitat del diàleg. En realitat, quan diem que quelcom és cert estem donant a entendre que creiem tenir raons suficients per convèncer altres interlocutors de la veritat d'aquesta proposició. Per això, les persones que tenen un afany de veritat estan disposades a dialogar amb altres, si poden ocasionar un consens entorn del que tenen per cert. El que es tracta de descobrir és si són capaces de generar el consens de la comunitat d'interlocutors. Ara bé, el consens no és un criteri de veritat perquè els interlocutors poden equivocar-se; per això, les veritats científiques són sempre revisables. L'aportació bàsica d'aquesta teoria consisteix a mostrar que els éssers humans no tenim una altra forma d'accedir a la veritat que no sigui adduint raons i escoltant les dels altres.