Teories de l'Univers i el Cicle de Vida de les Estrelles

Teories de l'Univers: Geocèntrica, Heliocèntrica i Excèntrica

• Teoria Geocèntrica: És aquella que col·loca el planeta Terra immòbil en el centre de l'univers, i la resta dels planetes, el Sol i les estrelles girant al seu voltant. La teoria va ser formulada per Aristòtil al segle IV aC i completada per Claudi Ptolomeu el segle II.
• Teoria Heliocèntrica: És el model cosmològic segons el qual el Sol és el centre del sistema solar i tots els planetes orbiten al seu voltant. Va ser proposat per primera vegada a l'Antiga Grècia per Aristarc de Samos, com a resposta al model geocèntric, i va anar evolucionant a través dels anys i de diferents filòsofs que el van defensar. Durant els segles XVI i XVII, després de ser ressuscitat per Nicolau Copèrnic, va ser motiu d'una important disputa amb el model geocèntric. Finalment, l'heliocentrisme es va imposar.
• Teoria Excèntrica: Harlow Shapley, astrònom nord-americà, va formular la teoria excèntrica abandonant l'heliocèntrica. Aquesta teoria consistia en el fet que, encara que el Sol és el centre del nostre sistema solar, no ho és de la nostra galàxia, sinó que es troba en la perifèria d'aquesta.

Diferències entre galàxies, nebuloses i estels

• Galàxies: Una galàxia és un conjunt de milers de milions d'estels i de núvols de gas i pols. Per tant, és un sistema físic format per estels, gas i pols lligats gravitacionalment, d’aspecte nebulós, que és part constitutiva de l’Univers.
• Nebuloses: Una nebulosa és una regió del medi interestel·lar format per gas i per pols. Les nebuloses es localitzen en els discos de les galàxies espirals i a qualsevol zona de les galàxies irregulars, però no s'acostumen a trobar en galàxies el·líptiques, ja que amb prou feines posseeixen fenòmens de formació estel·lar i estan dominades per estrelles molt velles.
• Estels: Són grans masses de gasos, principalment hidrogen i heli, que emeten llum. Es troben a temperatures molt elevades. Al seu interior hi ha reaccions nuclears.

Classificació de les estrelles segons la seva grandària

• Estrelles nanes: Tenen una grandària com la del nostre planeta.
• Estrelles supergegants: Fins a una grandària 1.000 vegades major que el Sol.

El Sol: Característiques i evolució futura

El nostre Sol està aproximadament a la meitat de la seva vida i encara li queden uns 5.000 milions d’anys de vida.

Quina grandària té el Sol?

El Sol té un diàmetre d'1.392.000 quilòmetres, és 100 vegades major al de la Terra. Es troba situat a uns 150 milions de quilòmetres del nostre planeta.

Procés d'extinció i transformació del Sol

El Sol emet energia perquè és com un gran forn en què el combustible és l’hidrogen. Però, a la llarga, el combustible s’esgotarà i el Sol es convertirà en una estrella gegant vermella. Serà el final de la vida del Sol. Quan s’esgoti l’hidrogen que hi ha a l’interior, el Sol començarà a cremar heli i, a l’interior del nucli, carboni. Les capes externes d’hidrogen s’inflaran i convertiran el Sol en una estrella gegant.

El combustible i les reaccions de les estrelles

Quin és el combustible de les estrelles? El combustible de les estrelles és l’hidrogen.

En què es transformarà? Es transformarà principalment en heli mitjançant processos de fusió.

Quin és el tipus de reaccions que tenen lloc? Les reaccions que tenen lloc a l'interior de les estrelles són reaccions nuclears.