Teories, Transformacions i Benestar: Anàlisi Sociològica de la Família

1. Teories Sociològiques de la Família i l'Infant

1.1 Principals Teories sobre la Família

• Le Play: Família tradicional com a base d'estabilitat. Tipus: Patriarcal, Troncal i Nuclear.
• Funcionalisme (Parsons): La família és la peça més gran del sistema. Dues funcions bàsiques:
  1. Socialització primària.
  2. Estabilització de la personalitat adulta.
  Això implica la divisió de rols sexuals.
• Marxisme (Marx i Engels): La família reprodueix desigualtats socials i de gènere. La família no és natural, sinó històrica, lligada a la transmissió d'hereus. El capitalisme trenca la vida familiar obrera, generant vida precària.
• Feminisme: Denuncia el desigual repartiment de cures, el treball domèstic invisibilitzat i la doble jornada de la dona (Silvia Federici).
• Microsociologia (Interaccionisme): Segons Ulrich Beck, la Individualització fa que la societat giri al voltant de l'individu, substituint la família com a unitat bàsica.

Dimensions i Tipologies Familiars

• Vincle: Sang, matrimoni, cohabitació, adopció, fictici, coparentalitat i elecció. Família d'origen / Família pròpia.
• Composició: Nuclear, extensa, monoparental, reconstituïda.
• Igualtat: Endogàmia, exogàmia.
• Relació: Monogàmia, bigàmia, poligàmia.
• Descendència: Patrilineal, matrilineal, bilateral.
• Residència: Neolocal, patrilocal, matrilocal.
• Autoritat: Patriarcat, matriarcat, igualitària.
• Modalitat vincular: Aglutinada, aïllada, integrada.

1.2 La Infància com a Construcció Social

Evolució Històrica de la Infància

1. Preindustrial: Els infants treballen, no hi ha una infància diferenciada.
2. Industrial: Aparició de l'escola, rebuig del treball infantil.
3. Capitalista: Infància emocional, consum, desigualtat de cures.

Teories de la Infància

• Funcionalisme: Socialització, nen passiu.
• Interaccionisme: Nen amb agència, cultures de parells.
• Construcció Social: Infància històrica, desigualtats.

La Convenció dels Drets del Nen (1989) estableix l'infant com a subjecte de drets (LDOIA 2010, Pacte per la Infància 2013).

2. Transformacions i Noves Modalitats Familiars

2.1 Transformacions de la Família

• Família Tradicional: Extensa, treball familiar, alta natalitat i mortalitat, producció i reproducció.
• Família Moderna Burgesa: Nuclear, biparental, heterosexual, religiosa, separació de rols, amor romàntic.
• Família Postmoderna: Fi del model únic. Sexualitat ≠ matrimoni ≠ reproducció.

Factors de Transformació

• Nou rol de les dones.
• Anticonceptius i Tècniques de Reproducció Assistida (TRA).
• Secularització i individualització.
• Feminismes i moviments LGTBIQ+.
• Augment de divorcis, parelles de fet i llars unipersonals.

Monoparentalitat i Marentalitat

Tipus de monoparentalitat:

1. Segons estat civil i no convivència (divorci, anul·lació catòlica, abandonament, viduïtat, dona soltera...).
2. Per absències prolongades del segon progenitor (monoparentalitat de fet).

Problemes associats: Habitatge, pobresa i exclusió, problemes laborals i de salut.

La Llei catalana preveu ajudes (educació, transport, habitatge i conciliació). Requisits: viduïtat, divorci sense pensió o amb pensió inferior al 50%, violència masclista, absència forçada. Aplicable a fills menors de 21 anys o 26 si estudien.

2.2 Tècniques de Reproducció Assistida (TRA)

Inclouen: Inseminació artificial, Fecundació In Vitro (FIV), Injecció Intracitoplasmàtica d'Espermatozoides (ICSI), Criopreservació d'òvuls i Diagnòstic Genètic Preimplantacional (DGP).

Aquestes tècniques augmenten a causa de:

• Retard de la maternitat.
• Infertilitat.
• Parelles del mateix sexe i persones solteres.
• Dificultats en l'adopció.

Gestació Subrogada (GS)

Fragmenta la maternitat en dimensions: genètica, gestacional i social. A Espanya es manté l'anonimat del donant.

Drets Reproductius

Existeix una reproducció estratificada i un racisme reproductiu històric, que implica que no tothom es pot reproduir igual:

• Dones riques → Mares.
• Dones pobres → Gestants, donants o cuidadores.

3. Estat del Benestar, Polítiques Familiars i Violència

3.1 El Diamant del Benestar

Components del sistema de benestar:

• Família
• Estat
• Mercat
• Comunitat

Funcions del sistema: Cara A (suport i redistribució) i Cara B (control social).

Règims de Benestar

1. Règim Familiarista: La família és el pilar, l'Estat és dèbil, les dones estan sobrecarregades, paper important de l'església i la comunitat.
2. Liberal: Predomini del mercat, Estat mínim i focalitzat, benestar individual.
3. Corporativista: Protecció per estatus laboral, model tradicional d'home proveïdor.
4. Socialdemòcrata: Universalitat, Estat fort, igualtat de gènere, alta desfamiliarització i inversió en cures.
5. Postcomunista: Sistema híbrid, en transició.

Polítiques Familiars

• Prestacions econòmiques i fiscals.
• Serveis de cura i conciliació.
• Polítiques del temps.
• Educació, habitatge i salut.
• Regulació jurídica.
• Sensibilització social.

Característiques del Benestar a Espanya

• Baixa despesa pública.
• Model familiarista.
• Prestacions limitades i condicionades.
• Dependència de les dones.
• Desigualtats territorials.

3.2 Violència Masclista

La Llei catalana de 2008 defineix la violència masclista, que pot ser física, psicològica, sexual o econòmica, i afecta dones, infants i adolescents.

Tipus de Violència Masclista

• Física
• Psicològica
• Sexual
• Econòmica
• Obstètrica
• Digital
• Institucional
• De Segon Ordre
• Vicària

Creació de Polítiques Públiques contra la Violència Vicària

Per crear una política pública eficaç, cal analitzar:

• Dades quantitatives.
• Informació qualitativa.
• Funcionament institucional.
• Perfil de l'agressor.
• Recursos disponibles.
• Marc legal.

Per erradicar la violència vicària, la política pública ha d'incloure:

• Revisió de custòdia i visites.
• Formació obligatòria.
• Coordinació institucional.
• Atenció psicològica infantil.
• Control dels agressors.
• Suport integral a les mares.