Teories Sociològiques: Funcionalisme vs. Conflicte

Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,56 KB

Teories Sociològiques: Funcionalisme i Conflicte

Teòrics Funcionalistes

Afirmen que la societat es manté unida per l'existència d'un consens entorn als principals valors i normes socials. Les persones obeeixen perquè, després d'un llarg període de socialització, arriben a acceptar les regles i viuen d'acord amb elles. Veuen les societats com a sistemes socials amb necessitats pròpies, que s'han de satisfer perquè funcionin adequadament i sobrevisquin.

Teòrics del Conflicte

Es centren en les pautes del canvi i com aquesta societat divideix els individus segons gènere, raça, ètnia o classe social. La societat es manté unida perquè un dels grups de la societat té el poder de fer complir les regles que serveixen els seus interessos. Han d'aprendre a cooperar davant les divisions. Veuen les societats com el marc en el qual diferents grups amb diferents interessos interactuen i competeixen.

Marx: Teoria del Conflicte sobre la Societat

Com a estudiós social, Marx vol formular els principis que estructuren les societats humanes, comprendre l'arrel dels conflictes socials i què proporciona la força motriu per al canvi. Elabora el Materialisme Històric, una eina analítica on la centralitat com a subjecte històric es troba en el progrés històric de les condicions materials de l'existència humana, en particular de la producció i com han donat forma a la societat. Les classes socials i la lluita de classes a França (burgesia financera, industrial i comercial) són centrals. En el capitalisme, les classes en conflicte són la burgesia i el proletariat.

Durkheim: Funcionalisme i Teoria Clàssica de l'Ordre

La societat és comprensible, ordenada i estable, un organisme complex que posseeix una estructura. La funció de cada part és reproduir el tot mantenint l'equilibri social. L'objectiu és saber què és el que fa que la societat funcioni de la forma que ho fa. Les pautes de la conducta humana formen estructures establertes que tenen una realitat objectiva més enllà de les vides i les percepcions dels individus concrets: són fets socials. Els fets socials són formes d'actuar, de pensar i de sentir exteriors a la persona, tenen un poder de coerció en virtut del qual s'imposen. Tenen exterioritat: la societat existeix més enllà de nosaltres mateixos, els fets socials existeixen abans de néixer l'individu. Coerció: un individu és educat conforme a les normes i regles que regeixen la societat on neix. Col·lectivitat: formen part de la cultura d'una societat.

Com es Mantenen Unides les Societats

  • Moral: Factor més important pel manteniment de l'ordre i la integració social.
  • L'explotació: Les desigualtats estructurades i els conflictes de classe es deuen no a l'estat de la nostra economia sinó a l'estat de la nostra moralitat.
  • Institucions: Importants per mantenir la integració moral: Religió, família, associacions ocupacionals, educació.

Max Weber: Conflicte, Acció Social i Perspectiva Multidimensional

  • Pluricausalitat i multidimensionalitat de l'estratificació social.
  • Ciència social lliure de valors.
  • Les societats difereixen principalment en les diverses maneres en què els seus membres pensen sobre el món. Les idees, valors i creences posseeixen poder de transformació. Weber veu la societat moderna com el producte, no només de les noves tecnologies i del capitalisme, sinó d'una nova forma de pensar.
  • Els tipus ideals són un instrument conceptual per aprendre els trets essencials de certs fenòmens socials, contrastant l'ideal protestant amb l'ideal jueu o budista.
  • Èmfasi en les relacions de dominació i poder. Tipus ideals de poder: tradicional, carismàtic i racional-legal.
  • Perspectiva multidimensional: Diferències en les maneres en què les persones veuen el món. Segons Weber, les persones de les societats preindustrials s'aferren a la tradició, mentre que les de les societats industrials-capitalistes recolzen la racionalitat.
  • Classes socials en societats modernes: Grup social que comparteix un component causal específic en les seves oportunitats vitals, en la mida en què els components tenen a veure amb interessos econòmics relatius a la possessió de béns materials i oportunitats d'ingressos.
  • Estatus: estils de vida i clausura social.
  • Partit polític: organització i un personal al servei de la dominació sobre altres grups per aconseguir determinats objectius.

Entradas relacionadas: