Teories Sociològiques de l'Educació: Willis, Giroux i Weber

Teoria de la Resistència: Willis i Giroux

Estudi fet a Anglaterra a joves que rebutgen l’escola. Es basa en entrevistes i anàlisi qualitativa. La recerca es va dur a terme en una escola d'un barri obrer de la perifèria, on es va preguntar als joves què pensaven dels professors, el seu grau acadèmic, etc.

Van observar que mostraven resistència i eren crítics. Creien que l’escola no els trauria d’una xarxa ja determinada i que no deixarien de fer el camí predestinat (la feina dels seus pares). Es fan visibles a través del rebuig i de molestar, es consideren «col·legues» i rebutgen els qui segueixen les normes, els més conformistes, anomenats «pringaos».

Característiques de la Cultura Contra-escolar

Una de les característiques distintives de la cultura contra-escolar és el seu pur sexisme. Les dones són contemplades com a objectes sexuals i com a éssers casolans (entre els «col·legues» són abundants les historietes lascives sobre conquestes sexuals).

Reproducció vs. Resistència

No tot està perdut; no podem parlar de reproducció sense resposta dels alumnes. Tenen veu, capacitat per defensar-se i són racionals.

Giroux planteja: si tenen evidències que tenen aquesta capacitat per fer una anàlisi de la realitat i el sistema està per damunt d'ells, per què no treballar amb aquests joves? Cal veure la problemàtica des de la realitat dels alumnes.

Rol dels Professors

Intel·lectuals transformatius.

Max Weber i la Sociologia de l'Educació

Els enfocaments inspirats en Weber no han generat una àmplia literatura sobre el tema de l'educació i, quan ho han fet, es tracta d'una reflexió molt vinculada a l'àmbit de la producció, de la professionalització, etc. De fet, el que aquí veurem, a part d'una reflexió sobre Weber, és la teoria del credencialisme en les seves versions forta i feble.

Tanmateix, la idea de Weber sobre la burocràcia ha tingut alguna projecció en l'estudi de l'escola com a organització racional-burocràtica (com es veu en l'estudi de Waller sobre els mestres).

L'Educació en l'Obra de Weber

Weber amb prou feines s'ocupa de manera explícita de l'educació. És, sobretot, en la seva sociologia de la religió on s'ocupa de l'educació, i això gairebé sense esmentar-la. Aquí assistim fonamentalment a una sociologia del poder, a una teoria dels aparells de coacció psíquica.

L'escola, la família i l'església constitueixen associacions de dominació. Per dominació entén:

«Un estat de coses pel qual una voluntat manifesta (mandat) del dominador o dels dominadors, influeix sobre els actes d'altres (del dominat o dels dominats) de tal manera que en un grau socialment rellevant aquests actes tenen lloc com si els dominats haguessin adoptat per si mateixos, i com a màxima del seu obrar, el contingut del mandat.»

Àrees d'Anàlisi Segons Lerena

Lerena assenyala tres àrees de problemes que s'han d'incloure directament en l'àmbit de l'educació:

1. La seva teoria de l'educació i l'homologia que estableix entre l'aparell eclesiàstic i els aparells educatius, sobretot, l'escola.
2. La seva teoria dels tipus d'educació.
3. La problemàtica de les relacions entre escola i burocràcia.

1. L'Escola com a Associació Hierocràtica

Pel que fa a la primera qüestió, Weber distingeix un tipus particular d'associació de dominació a la qual anomena associació hierocràtica, entenent per tal una associació «que aplica per a la garantia de la seva ordre la coacció psíquica, concedint o refusant béns de salvació».

Els béns de salvació que concedeix l'escola són els béns culturals. Igual que va fer en el seu moment l'Església, l'escola estableix quina cultura és legítima, de manera que exclou la resta de les cultures.

Condicions per a l'Aparició del Sistema d'Ensenyament

El sistema d'ensenyament apareix quan es donen quatre condicions:

• Hi ha un cos d'especialistes permanents els ingressos, promoció, deures i conducta professionals dels quals estan sotmesos a una reglamentació pròpia.
• Es dona una pretensió de domini universalista: superació de la llar, del clan i de les fronteres ètnic-nacionals.
• Aquest cos d'especialistes té una formació uniforme i un reclutament regulat.
• La capacitat carismàtica dels seus membres és separada del carisma oficial atribuït al conjunt, és a dir, quan no precisen recolzar-se en un carisma especial personal, sinó que apareixen com a funcionaris portadors d'un carisma que els transcendeix i que és propietat de la pròpia institució.

2. Els Tipus d'Educació Segons Weber

El segon bloc d'anàlisi weberià es refereix als tipus d'educació. Weber distingeix tres tipus d'educació:

1. Educació carismàtica: Típica sobretot del guerrer i del sacerdot. Es proposa despertar qualitats humanes considerades com estrictament personals, és a dir, no transferibles i pertanyents a l'esfera del que és extra-quotidià. Se suposa que aquestes qualitats preexisteixen en l'individu. L'educació es limita a estimular, a desenvolupar i a posar a prova aquestes qualitats en aquells subjectes que, en germen, ja les posseeixen.
2. Educació humanística: Tracta sobretot de conrear una determinada manera de vida que comporta unes particulars actituds i comportaments. El gentleman, el cortesà, l'home culte constitueixen models produïts per aquest tipus d'educació.
3. Educació especialitzada: Correspon a l'estructura de dominació legal, i ve associada al procés de racionalització i burocratització de la societat contemporània. El producte típic d'aquesta educació és el buròcrata, l'expert.

3. Escola i Burocràcia: La Neutralitat Docent

Finalment, la tercera àrea es refereix a la relació entre l'escola i la burocràcia, tal com es planteja en El polític i el científic. Una de les seves preocupacions explícites és la de la neutralitat dels professors en l'exercici de la seva activitat docent.

Weber defensa que la càtedra no és un púlpit, no és un fòrum i que el professor no és un salvador, sinó un especialista la funció del qual és instruir, informar sobre els fets i ajudar a l'alumne a triar i escollir bé el seu propi déu i el dimoni.