Teories Sociològiques de l'Educació: Reproducció i Funcionalisme

Aportacions Sociològiques a l'Estudi de l'Educació

Les teories sociològiques ofereixen diverses perspectives per entendre el paper de l'educació en la societat, incloent-hi les teories de la reproducció social (cultural i de la resistència) i les teories funcionalistes.

Teories Funcionalistes

Influenciades per Durkheim, les teories funcionalistes exposen que l'educació contribueix a resoldre el problema de la formació de la joventut. Segons els funcionalistes, les funcions principals de l'escola són:

• L'assignació de posicions socials.
• La selecció dels més aptes per al sistema d'adults.
• La modernització de la societat.
• L'emancipació de l'infant respecte de la família.
• La interiorització dels valors necessaris per al funcionament de la societat.
• La instrucció tècnica i ideològica dels futurs treballadors (cobrint necessitats econòmiques).
• El desenvolupament de coneixements i aptituds exigits per la feina (formació professional).

Teories del Conflicte

Dins del paradigma sociològic del conflicte, trobem la influència destacada de Marx i de Weber.

Perspectiva de Karl Marx

Marx situa el treball i el món de la producció al centre de tots els seus plantejaments, inclosos els relatius a l'educació i l'escola. Aspira a una educació integral, que superi la dicotomia clàssica entre ensenyança acadèmica i ensenyança tècnico-professional. Reivindica la unió de l'ensenyança i la producció: els nens han de treballar alhora que són alumnes, sent capaços de vincular els coneixements adquirits a l'escola amb el món de la producció. D'altra banda, defensa que l'ensenyança ha de ser estatal, ja que només l'Estat comptava amb els recursos necessaris per posar en marxa un veritable sistema escolar per a tothom. Era partidari de sostraure l'escola a tota influència del govern i de l'Església. Volia una educació neutra quant als conflictes socials existents; així doncs, proposava que ni l'economia política ni la religió s'haurien d'ensenyar a les escoles.

Perspectiva de Max Weber

Weber sosté que el sistema d'ensenyança modern apareix quan es compleixen quatre condicions:

• Existeixen especialistes els ingressos, promoció, deures i conducta professionals dels quals estan sotmesos a una reglamentació pròpia.
• Es dona una pretensió de domini universalista per part d'aquest cos d'especialistes.
• Aquests especialistes tenen una formació uniforme i un reclutament regulat.
• La capacitat carismàtica individual dels seus membres és separada del carisma oficial atribuït al conjunt (cos professional).

Aquest autor classifica l'educació en diferents tipus:

• Educació carismàtica: Centrada a despertar qualitats heroiques o dons màgics.
• Educació humanística: Orientada a cultivar un estil de vida particular, propi d'un estament social.
• Educació especialitzada: Focalitzada en la formació pràctica i experta per a funcions burocràtiques o professionals.

Finalment, Weber estableix una relació fonamental entre l'expansió de l'escola moderna i el desenvolupament de la burocràcia com a forma dominant d'organització social.