Teories de la Resistència i Evolució de la Família: Anàlisi Sociològica

Teories de la Resistència i Canvis en la Família

Paul Willis: "Aprenent a treballar"

Paul Willis, en la seva obra "Aprenent a treballar", va investigar les raons del fracàs escolar en alumnes de classe treballadora. Va observar com aquests estudiants desenvolupaven una contracultura pròpia com a forma de resistència a l'escola, marcada per una divisió entre els "col·legues" (classe treballadora) i els "pringats" (classe mitjana). Davant les desigualtats escolars, els "col·legues" es resisteixen activament, rebutjant les normes de l'escola, a diferència dels "pringats" que les accepten.

Aquesta contracultura presenta aspectes tant positius com negatius:

• Positius: Creació d'argot propi, enfortiment de les relacions entre iguals.
• Negatius: Sexisme, racisme, violència, oposició a l'autoritat, sentiment de superioritat dels "col·legues" sobre els "pringats", distincions basades en la roba i altres factors, i socialitzacions anticipades. Es distingeix entre la "noia fàcil" i la "companya domèstica", amb un desig d'acabar els estudis per treballar i obtenir diners per satisfer els seus desitjos.

Willis conclou que la resistència dels alumnes, tot i crear una cultura pròpia que els permetia accedir a feines fabrils, no va conduir a una transformació social. En realitat, implicava la reproducció de les classes socials, mantenint-los en la mateixa posició que els seus pares.

Henry Giroux: "Pedagogia crítica o de la transformació"

Henry Giroux ofereix una perspectiva menys pessimista i més conservadora sobre la possibilitat de canvi. Segons Giroux, la clau resideix en la transformació del currículum, ja que considera que el currículum escolar actual reflecteix els interessos de les classes dominants. Proposa la necessitat d'incorporar les veus de les minories (ètniques, racials, d'edat, etc.) que actualment estan excloses.

Giroux planteja el disseny d'un currículum que inclogui les experiències dels grups subordinats, però no especifica els mètodes per aconseguir aquesta transformació.

Agents de Socialització: La Família

Canvis Estructurals en la Família

Fins al segle XX, la família extensa era la predominant. Actualment, s'observa una gran diversitat de models familiars, fruit de canvis estructurals significatius.

Evolució dels Models Familiars

• Famílies Troncals/Extenses: Característiques del període preindustrial, incloïen pares, avis, cosins i tiets, sovint en entorns rurals i dedicats a l'agricultura. Aquestes famílies tenien un patrimoni a conservar.
• Famílies Nuclears: Van sorgir després de la Revolució Industrial i es consideren el model tradicional: "pare + mare + fills".
• Famílies Postnuclears: Van començar a aparèixer cap als anys 70, marcant una diversificació familiar. Aquests canvis van ser possibles gràcies a una major llibertat general, incloent la incorporació de la dona al mercat laboral, la informalització, la llibertat sexual i la possibilitat de divorci. El model nuclear va deixar de ser l'únic referent.

Diversificació de la Família Postnuclear

Els models familiars actuals inclouen:

• Famílies Monoparentals: Formades per un sol progenitor (mare o pare) i fills. A Espanya representen aproximadament el 8% de les famílies. Sovint es relacionen erròniament amb problemàtiques o desestructuració.
• Famílies Reconstituïdes: Resultat de la unió de dos nuclis familiars divorciats (ex: "Los Serrano").
• Llars Unipersonals: Persones que viuen soles, sovint dones grans o joves amb un nivell socioeconòmic mig-alt que opten per viure sense parella.
• Famílies Homoparentals: Parelles homosexuals amb fills adoptats. Poden presentar reptes a l'escola per la manca de preparació dels docents i la possible incomprensió de companys i altres famílies.
• Living Apart Together (LAT): Parelles que mantenen la seva relació però viuen en llars separades.

Secularització de les Famílies

Es constata un creixement dels matrimonis civils, indicant una disminució de la influència de la tradició religiosa en les unions familiars.