Teories de la Resistència en Educació: De Gramsci a Willis

El Paper dels Mestres i les Teories de la Resistència en Educació

La pregunta sobre si els mestres poden fer canvis en el sistema educatiu ha estat objecte de debat. Mentre que Parsons atribueix una funció positiva als mestres dins del sistema, Althusser els assigna un paper negatiu. No obstant això, les teories de la resistència postulen que els mestres tenen un paper que va més enllà de la simple execució de funcions sense qüestionament.

Diferències entre Giroux i Willis

Giroux i Willis presenten una diferència clau en les seves perspectives. Willis accepta la reproducció social, però no perquè els individus segueixin les seves "etiquetes" de manera totalment alienada.

El Concepte d'Hegemonia de Gramsci

Els teòrics de la resistència adopten amb més força el concepte d'hegemonia de Gramsci, que atorga un paper significatiu a l'agent. Aquest concepte és crucial perquè explica com la legitimació pot operar des d'aquesta lògica.

La singularitat del principi d'hegemonia de Gramsci, en contraposició al pensament marxista tradicional, rau en la idea que el canvi pot sorgir de la superestructura i no necessàriament només de l'agència econòmica. La lluita pot esdevenir una batalla en el terreny ideològic, no només en l'econòmic. Atès que l'hegemonia no és estàtica sinó dinàmica, les seves pròpies contradiccions obren una porta al canvi.

Qui fa la Contra-hegemonia?

Segons Gramsci, la contra-hegemonia és construïda per figures de la classe obrera que elaboren elements de discurs de canvi, actuant com a veu d'aquesta classe.

Paulo Freire: La Pedagogia de l'Oprimit

Paulo Freire, amb la seva obra Pedagogia de l'Oprimit, destaca que l'alfabetització va de la mà amb la presa de consciència de la pròpia posició social.

Bernstein: Eixos de Categorització dels Alumnes

Bernstein utilitza dos eixos per categoritzar els alumnes:

• Ordre instrumental: Es refereix a les notes, la utilitat dels estudis i la importància de l'educació per a la futura trajectòria professional.

Willis i la Cultura Juvenil

Willis no critica les teories de la reproducció, però busca comprendre el paper dels alumnes i el significat que els joves atorguen a la seva experiència educativa. S'interroga sobre com és possible que, havent passat per una institució que els prometia igualtat, aquesta no es materialitzi.

Conceptes Clau de Willis: Lad i Chav

• El concepte de lad es refereix a un subgrup de la classe treballadora. No té una càrrega negativa; és un terme que utilitzen entre ells per posicionar-se en contraposició a l'escola.
• El terme chav, en canvi, sí que és negatiu i és utilitzat per la classe mitjana per referir-se a la classe treballadora.

Cultura, Subcultura i Contracultura segons Willis

Willis genera conceptes de cultura (entesa com a símbols, normes i valors compartits). Afirma que l'espai escolar és fonamental per a la creació de cultura juvenil, ja que els joves hi passen moltes hores i gran part del seu temps.

• La subcultura es refereix a grups o moviments en si mateixos.
• La contracultura descriu com aquests subgrups es generen en contraposició a la cultura hegemònica.

La contracultura dels lads renuncia explícitament al treball intel·lectual i ho considera una forma d'alliberament. Els alumnes que dominen altres intel·ligències són jutjats negativament per aquest grup, per tant, el que fan els lads és negar el coneixement intel·lectual.

Gènere i Resistències en l'Educació

També hi ha resistències femenines, tot i que són diferents de les masculines. Les resistències estudiades per Willis també es veuen influenciades per opressions de gènere, i els lads hi participen.

Aquestes resistències femenines tenen moltes coses en comú amb les masculines, però hi ha tres [punts clau que no s'especifiquen en el text original].