Teories Psicològiques: Conductisme Clàssic de Pavlov i Psicoanàlisi de Freud

El Conductisme: Teoria i Fonaments

El conductisme és una teoria psicològica que discrepa de la teoria de Freud. Els conductistes consideren que no podem accedir a la personalitat ni tampoc explicar-la, basant-se únicament en els fenòmens observables. Per tant, es fonamenten en la conducta, l'aprenentatge i l'establiment de condicions i estratègies per explicar i modificar la conducta i l'aprenentatge.

Ivan Pavlov i el Condicionament Clàssic

Pavlov, pioner del Conductisme Clàssic, defensa que la conducta pot ser apresa o instintiva, però que en qualsevol cas pot ser condicionada. Els elements clau del condicionament clàssic són:

• Resposta incondicionada: La salivació del gos, ja que no depèn de la seva experiència; és innata i no apresa.
• Estímul incondicionat: L'aliment, perquè sempre produeix salivació.
• Estímul neutre: Es tracta d'un estímul que per si sol no provoca cap resposta fins que no s'associa a l'estímul incondicionat.
• Resposta condicionada: La salivació del gos com a resposta als estímuls inicialment neutres. Depèn del fet que el gos associï aquest estímul amb el menjar.
• Estímul condicionat: L'estímul prèviament neutre que ara desencadena la salivació condicionada del gos.

Conceptes Addicionals del Condicionament

• Pauta conductual: Conducta repetida en un context determinat davant d'un mateix estímul.
• Adquisició: El condicionament clàssic ajuda l'organisme a preparar-se per a fets positius o negatius que són imminents. L'adquisició no es produeix quan l'estímul neutre va després de l'estímul incondicionat.
• Extinció: Si es fa sonar la campana diverses vegades sense menjar a continuació, la quantitat de salivació del gos disminueix. Aquesta disminució de la resposta condicionada en absència de l'estímul incondicionat s'anomena extinció.

Conceptes Clau de la Psicoanàlisi

El Superjò (Super-Jo)

L'Superjò està constituït pel conjunt de normes, prohibicions i restriccions interioritzades pel Jo a partir dels pares i del medi social.

Mecanismes de Defensa contra l'Angoixa

Els mecanismes de defensa existeixen per combatre l'angoixa. Els principals són:

• Repressió: Consisteix en la negació de les pulsions que no són acceptades pel Superjò.
• Regressió: Retorn a etapes prèvies de la vida en les quals el Jo no tenia els conflictes de l'etapa present. És un mecanisme de defensa típic de la infància.
• Sublimació: Consisteix en la transformació dels impulsos instintius en activitats considerades superiors i que són més acceptades socialment.
• Projecció: Consisteix a atribuir a altres instàncies aquells impulsos, idees o sentiments que el Jo considera perillosos.
• Desplaçament: Consisteix a canviar l'objecte inicial d'una pulsió per un substitut que el Jo considera menys complicat o menys perillós.
• Formació Reactiva (Reacció): Consisteix a desenvolupar una conducta externa contrària a un sentiment o impuls refusat per les imposicions del Superjò.

Teoria de la Sexualitat Humana (Etapes Psicosexuals)

1. 0-1 any: Etapa oral. La font de plaer és la boca i està relacionada amb el menjar.
2. 1-2 anys: Etapa anal. L'anus és el centre productor del plaer i la funció excretora el seu context.
3. 3-6 anys: Etapa fàl·lica. És el descobriment dels òrgans genitals, que centren l'obtenció del plaer. En aquesta etapa es produeix el Complex d'Edip, i també es relaciona amb el Complex de Castració (Els nens provoquen conflictes amb els pares i aprenen normes imposades pels pares).
4. 6-12 anys: Període de Latència. Coincideix amb la resolució del Complex d'Edip. En aquest període se situa l'Ideal del Jo.

Què és la Psicoanàlisi?

La psicoanàlisi és una teoria psicològica que concedeix una importància decisiva al subconscient i als impulsos instintius reprimits per la consciència.