Teories de la Personalitat: Trets i Aprenentatge Social

Teoria dels trets i tipus de la personalitat

• Un tret és una manera específica de comportament. Tenir un tret suposa una manera estable de comportar-se davant de diverses situacions.
• Un tipus és un conjunt de trets estables. Són models de comportament. Tot i que podem incloure cada persona dins d'un tipus, mai no hi coincideix del tot.

La classificació dels trets segons Allport

Gordon Allport (1897-1967) va ser un dels pioners en l'estudi dels trets pels quals es diferencia la personalitat dels individus. Pensava que cada persona tenia una disposició formada per diverses classes de trets. Va distingir entre:

• Trets secundaris: tenen un efecte feble en la conducta. S'expressen en algunes ocasions i en un nombre reduït de situacions. Expliquen que una persona es comporti de manera diferent de l'habitual en alguns moments.
• Trets centrals: conjunt de tendències característiques que ens permeten definir una persona.
• Trets cardinals: dominen la conducta d'un individu. Per exemple, la set de poder.

Les dimensions de la personalitat segons Eysenck

Hans Eysenck va ser un dels psicòlegs més prestigiosos. Defensava que es podien reduir moltes de les variables individuals normals a dues dimensions:

• Introversió-extraversió: mostra el grau en què una persona és sociable i participativa en la seva relació amb els altres.
• Estabilitat-inestabilitat (emocional): es refereix a l'adaptació de l'individu al seu ambient i a l'estabilitat emocional que manifesta en el transcurs del temps.

Qualsevol persona es troba en algun punt entre aquestes dues dimensions. Aquesta combinació dona lloc a quatre tipus, dels quals dos tenen caràcter patològic: els inestables introvertits (ansiosos i obsessius) i els inestables extravertits (histèrics i psicòpates).

Posteriorment, va identificar un tercer factor: el psicoticisme, que es caracteritza per la pèrdua o distorsió de la realitat i la incapacitat de diferenciar entre la realitat i la fantasia.

Teoria de l'aprenentatge social d'Albert Bandura

La teoria sociocognitiva d'Albert Bandura (1925) deriva dels principis de l'aprenentatge i de la conducta social, i es basa en l'observació. Els seus postulats bàsics són:

• Defensa una posició interaccionista entre persona i ambient. La influència dels estímuls ambientals depèn de com els interpreten les persones.
• La conducta és propositiva. Cada persona és un agent actiu, competent per regular la seva conducta i capaç de conèixer-se a si mateixa i el món extern.

Bandura parla del modelatge, que és el procés mitjançant el qual observem la conducta dels altres i les seves conseqüències, i imitem aquest comportament, sobretot si té una recompensa. Del model observat n'aprenem no únicament la conducta, sinó també les seves conseqüències. En funció d'això, la durem a terme o no i la realitzarem en un context igual o diferent. El procés de modelatge s'ha inclòs en programes terapèutics per al tractament de fòbies i trastorns d'ansietat, així com per a l'entrenament de competències i habilitats socials.