Teories de l'Estat i Pensadors Clau en Filosofia Política

Concepte i Funcions de l'Estat

Definició i Origen de l'Estat

L'Estat és una organització humana que abasta tot el país amb població, econòmicament, políticament i amb institucions i sobiranies que regulen la vida en la societat. Aquest concepte s'utilitza des de la polis grega, però no apareix formalment fins al segle XVI amb Maquiavel.

Funcions i Estructura de l'Estat

Reserva espai per a la propietat privada i la llibertat d'empresa. Presta especial atenció a l'educació, la sanitat i els serveis socials. Hi ha unitat de l'Estat i autonomia de les comunitats autònomes.

Teories Polítiques Clàssiques

Aristòtil

Aristòtil → Som éssers socials per naturalesa, per tant polítics per naturalesa. La societat pot tenir com a objectiu el bé o el mal.

Tomàs d'Aquino

Tomàs d'Aquino: Hi ha molts conflictes polítics, i ell redissenya una teoria del dret on se separen els elements encarregats a la política i els elements encarregats a la religió. Fa 4 lleis:

• Llei eterna: L'ésser humà no té protagonisme.
• Llei divina: Relacionada amb l'espiritual.
• Llei natural: Conjunt de lleis a disposició dels humans.
• Llei humana: Plasmació política de les lleis naturals.

La vida terrenal no té valor, la que té valor és l'espiritual.

Teories Polítiques Modernes

Thomas Hobbes

Thomas Hobbes desenvolupa, a partir d'una primera definició negativa de Maquiavel, la seva pròpia teoria, que serà encara més negativa i pessimista de la naturalesa humana. Defensa que hi ha individualisme. És necessari que la societat protegeixi i no hi hagi la frase "l'home és un llop per a l'home". El bé de la comunitat és superior al particular. El governant ha de saber utilitzar el vici i la virtut en benefici del públic, ha de ser un polític virtuós. Llibertat = absència de conflictes.

John Locke

Locke → Pare de la democràcia moderna. Necessita un Estat on el ciutadà pugui participar, però marcant normes i lleis, la més important la llibertat individual del ciutadà. Naturalesa no negativa. La proposta liberal dona dret al ciutadà.

Jean-Jacques Rousseau

Rousseau → Les persones són bones, però la propietat privada ens fa ser egoistes. Defensa la democràcia directa perquè tothom decideixi.

John Rawls: Contractualisme i Justícia

Rawls: Contractualisme → Els éssers humans, a través d'un pacte, establim allò que és el bé o el mal. També formen part d'aquesta visió Locke i Hobbes.

Plantejament de Rawls

Primer moment: El Vel de la Ignorància → Crea el vel de la ignorància, on es defensa que necessitem una total imparcialitat. S'ha de tenir una hipotètica reunió on es decideixin els principis ignorant els elements fonamentals que la defineixen. Cal desconèixer les pròpies categories per a poder defensar tot el que es cregui i no només el que convé.

Segon moment: Els Dos Principis → Defineix els dos principis: la llibertat individual i la igualtat, on el primer és més important. Igualtat = igualtat d'oportunitats / lluita per la desigualtat. Diu que hi ha d'haver desigualtat, però que tothom ha de tenir una vida digna. La dignitat és objecte de protecció i s'ha de considerar com la part nuclear de la Declaració Universal dels Drets Humans. Vol saber els principis de la justícia, diu que són la igualtat i la llibertat. És important el vel de la ignorància i actuar amb total imparcialitat. La dignitat va per sobre de qualsevol dret.

Hegel

Hegel → "Filosofia del Dret": Llibre i el seu contingut s'explica a les classes de política de Hegel. Defensa l'Estat com a idea i és la seva última finalitat.

Diferència entre:

• Particularitat: Societat civil, no necessària.
• Universalitat: Estat, necessari.

Jürgen Habermas

Habermas → Partícip del diàleg conjunt. Defensa l'ètica dialògica i la democràcia, ja que l'organització social està fonamentada amb els drets de les persones.

Crítiques a l'Estat

Anarquisme (Mikhaïl Bakunin)

Anarquisme → Mikhaïl Bakunin, màxim representant. Diu que l'Estat = opressió de la classe social dominant, és el domini d'una elit sobre la majoria. Acaba generant desigualtat. Diuen que s'ha de substituir per assemblees.

Marxisme (Karl Marx)

Marxisme → Karl Marx, màxim representant. L'Estat fa la classe social dominant sobre la classe social dominada (amo - esclau). Defensa que hi ha d'haver-hi una revolució comunista i després una Dictadura del Proletariat per acabar amb l'Estat. Hi ha d'haver-hi una societat de lliures productors associats.