Teories sobre l'origen de la plusvàlua

Teories sobre l'origen de la plusvàlua: a) basades en la producció (fisiòcrates, Marx) b) basades en l'intercanvi (Turgot, Dupuit, Marshall).

Plusvàlua, excedent que es genera en la producció. Els fisiòcrates opinaven que l’únic que aportava creixement era l’agricultura, ja que el seu producte dependria del creixement de les plantes segons el sol. És a dir, opinen que el creixement és molt dependent de la física. Karl Marx centra el seu anàlisis en la lluita de classes (Burgesia i proletariat). Un sistema econòmic és definit segons el mode de producció especificat per les forces de producció i les relacions entre elles, el que comporta un sistema de reproducció ampliada els quals produeixen plusvàlua. Amb el capitalisme aquesta plusvàlua se la queden els capitalistes que la transformen en mitjans de producció privats. Divideix l’economia en dues esferes: la de circulació i producció.

Turgot, era un partidari dels fisiòcrates i opinava que el lliurecanvisme ha de ser present a una economia per al seu correcte funcionament. Jules Dupuit, va aportar el concepte de l’excedent del consumidor i els seus estudis sobre la subjectivitat de la utilitat (absoluta i relativa). També reconeix la utilitat marginal decreixent i la porta a una corba de demanda. Alfred Marshall, va ser el primer en dibuixar les gràfiques amb les corbes de demanda i oferta. També va introduir els conceptes de substitució i marge, juntament amb el concepte del temps (ct i llt). Va fer una primera introducció a l’elasticitat.