Teories neocorporatives i de regulació

Els CMS són una estratègia de recerca pluralista, multidisciplinària i compromesa amb l'emancipació del treballador: perspectiva neomarxista. En resum: es premia a la classe que té els mitjans de producció i es castiga a la mà d'obra. Teories neocorporatives (pluralisme).

És aquell context en el qual es desenvoluparan les relacions industrials. Els individus es dilueixen i el que compta són les corporacions on els individus estan. Importen les corporacions a les quals estan associats els individus. Teoria: es tracta de matissar les aportacions dels pluralistes en el sentit de considerar que les distintes corporacions tenen diversos graus de poder i influència; que l'estat no té un paper neutral en la mediació entre les corporacions i que distintes societats tenen distintes corporacions representatives i aquestes prenen formes també diverses. Es reforça a partir dels anys 70. S'intenta matitzar algunes de les aportacions dels pluralistes. En el neocorporatisme hi ha menys pluralisme, reconeixen que l'estat no és completament neutre. Les neocorporacions serien sindicats i COE. En definitiva: confronta una perspectiva pluralista i corporativista. Neocorporatisme: els distints grups d'interès tenen una estructura estable per realitzar les seves negociacions. --> pq han de ser reconeixibles per les altres corporacions amb les quals han de negociar. Està molt clar qui mana i qui no. Institucionalment estan recollides les funcions de cada corporació o associació (Consells Econòmics i Socials; negociacions tripartites: estat, sindicats, patronal). La legitimitat dels actors prové de l'estat. --> a través del plus de representativitat. L'acció política està concertada pels actors. L'acció col·lectiva és centralitzada, jeràrquica i articulada. --> líder qui pren les decisions. Hi ha una desmercatilització relativa del treball ja que s'entén el seu valor en la integració social. --> a l'estat li interessa desmercatilitzar el mercat de treball perquè no hi hagi desigualtats. Aportacions neocorporatives: posa una instància intermèdia entre individu i estat que ajuda a resoldre les demandes de la societat, en el neocorporatisme és important com negocies amb els altres, allò que dius que representes, a més de a qui representes. La negociació canvia segons el context. Les associacions o corporacions participen d'una doble lògica: la integració social (relació amb els afiliats) i la integració sistèmica (relació amb el sistema institucional). Participen en l'elaboració de normes i regulacions. Les associacions o corporacions no únicament representen interessos sinó que participen en l'elaboració de normes i regulacions. Novetat: governar l'economia amb els principals actors. Teories de regulació (pluralista): intenta conceptualitzar l'evolució de les societats capitalistes. Acaba sent una teoria que explica la conformació i la lògica del capitalisme fordista. Característiques de la teoria: tracta d'explicar determinades èpoques i característiques nacionals del capitalisme, té enfocament estructuralista i institucionalista, els determinats condicionants de cada societat limiten i possibiliten les formes finals socials. Analitza els modes de desenvolupament capitalista, la forma com un règim d'acumulació i un mode de regulació es consoliden i els seus períodes de crisi. Divideix el capitalisme en 3 fases (en realitat es centra en l'explicació de l'intensiu o fordista). Es diferencien de manera bastant clara les distintes formes de societat que sorgeixen a partir del capitalisme en els països avançats d'occident. Teories de l'elecció racional (radical o marxista). Explica com ha evolucionat el capitalisme fordista. Olson (lògica de l'acció col·lectiva):

Des del punt de vista d'Olson les persones racionals (a causa del seu egoisme i individualisme) no actuaran per aconseguir interessos comuns o de grup. Es pregunta com s'explica l'existència d'organitzacions grans i de col·lectius voluntaris si allò més econòmicament racional és ser un free rider. Defineix dos factors pels quals es produeix la participació de les persones en l'acció col·lectiva: Grandària del grup d'interès i els incentius selectius (o la coacció). La grandària de les organitzacions va creixent a mesura que les societats són més complexes ja que, d'altra manera, les societats organitzades al voltant d'organitzacions petites s'esclerotitzen, queden bloquejades i atrapades per rigideses socials. Elster (la cooperació racional): Teoria: desenvolupa la seva teoria al voltant de l'acció col·lectiva a partir de la teoria de jocs. Per a Elster, però, les negociacions col·lectives prenen la lògica de jocs repetits: situacions d'interacció constant on hi ha contactes freqüents i rutinaris i on les decisions impliquen estratègies a mitjà i llarg termini així com aprenentatges de situacions anteriors. Elster creu que hi ha una multiplicitat de motivacions per a l'actor: les accions són el resultat de condicionaments socials, d'una elecció racional i de normes socials. Crouch (intercanvi racional);

Crouch tracta d'establir els principis per a una teoria de l'acció racional que tingui en compte els actors i les seves possibilitats d'èxit en l'intercanvi polític. També elabora una jerarquia dels models d'intercanvi racional entre treball i capital, seguint el criteri de la densitat d'intercanvi i acceptant que situacions de suma positiva són millors que l'existència de guanyadors i perdedors: Model de la contestació pura: Una part sols pot guanyar alguna cosa a despeses de l'altra part. Model de negociació pluralista: En situacions de contactes freqüents apareix la necessitat de regular els procediments dels intercanvis. Apareix la possibilitat dels jocs de suma positiva. Model de negociació corporatista: En situacions de molta freqüència en els contactes i amb possibilitat de beneficis compartits. Les relacions s'estabilitzen i apareix una xarxa de contactes i la confiança entre els actors. Es desincentiva la recerca de l'interès individual de cada organització; els jocs són de suma positiva i existeix un cert equilibri. En resum:, hi ha una tendència històrica cap a un sistema d'intercanvi polític generalitzat com a resultat de la intensificació constant de l'intercanvi, del desenvolupament de la mútua confiança entre els actors i la consolidació de la força organitzativa dels treballadors. Les relacions laborals són cada vegada més cooperatives, estables i constructives.