Teories Motivacionals i l'Escola de Relacions Humanes

Continuació Qüestió Industrial (2)

Continuació Escola de Relacions Humanes (ERH)

Teoria motivacionalista i creixement personal (ERH):

• Els anys 60-70 del S.XX es propugna una reorganització del treball, amb un intent de superar la conflictivitat que comportava, així com el malestar de l'individu en l'organització taylorista.
• Es pretén arribar a uns treballs més rics, intel·ligents i responsables, que permetin més responsabilitat.
• Canviar les formes d'organitzar el treball, doncs la tecnologia no predetermina rígidament una única forma de treballar.
• El canvi tecnològic de l'última dècada i els nivells de formació creen una sèrie de condicions favorables per instaurar les noves modalitats de treball que les teories del creixement personal reclamaven.
• En definitiva, la tesi dels motivacionalistes és que els fins de l'organització poden ser més profitosament perseguits, com més satisfetes són les exigències de creixement personal dels subjectes.
• És un intent de superar l'organització tradicional. En certa mesura oblida la condició obrera i es desplaça a nivells altament qualificats.
• Discurs més aviat paternalista i agradable.

Escala de les necessitats humanes segons Maslow

Punt central en la motivació: és a dir, l'assoliment dels objectius. Maslow estructura una escala general de motivacions, la qual culmina en l'autorrealització.

• L'esfera de treball s'aconsegueix si aquest permet l'autorrealització.
• Hi ha una prelació en les necessitats.
• Maslow diu que un treball extremadament avorrit, en principi, un augment de sou no comportarà un increment de motivació.
• Crítica a Maslow: és difícil en la vida d'un home mantenir una estructura de necessitats invariable.

Chis Argyris

El conflicte entre individu i organització

Segons ell, considera que hi ha dialèctica entre els interessos dels individus i els de l'organització clàssica.

• L'estat d'immaduresa a maduresa és un procés íntimament lligat a la qualitat de la socialització.
• El pas de la infantesa a la maduresa és un procés de transformació d'estructures personals. De la mateixa manera, quan un individu entra a formar part d'una organització, aquest està sotmès a un procés de socialització, que s'anomena aprenentatge organitzacional (coach).
• Distingim a més entre aprenentatge:
  • De gir simple: quan a la descoberta i la correcció de l'error no modifica el mapa cognoscitiu.
  • De gir doble: el segon canvi implica una modificació del mapa cognoscitiu.

Frederick Herzberg

Higiene i motivació

• Un punt de discussió dins de l'escola motivacionalista és la pretesa universalitat de les proposicions de Maslow. Herzberg afronta els problemes teòrics i pràctics dels dos tipus de població (maduresa, immaduresa o infantesa).
• Anomena factors higiènics als factors d'ambient i remuneració, i motivacionals aquells que tenen a veure amb el contingut de treball i d'autorrealització.
• Els factors higiènics no suposen una major satisfacció, però sí una menor insatisfacció. Els que fan referència als continguts del treball es tradueixen a una major satisfacció.
• Destaca dos rols organitzatius:
  • Cercadors d'higiene: busquen confort en el treball, benevolència amb els altres companys, seguretat, benestar econòmic.
  • Cercadors de motivació: cerquen una satisfacció psicològica.
• Ara bé, els requisits de creixement psicològic són:
  • Ampliació del coneixement: cal que el treball constitueixi un estímul continu per aprendre.
  • Augmentar les relacions: es refereix a la capacitat de trobar nexes lògics entre l'experiència i la descoberta de noves experiències.
  • Creativitat: capacitat de coneixement, comprensió i decisió.
  • Creixement real: accions executades per cada individu.
  • Eficàcia en condicions d'incertesa: capacitat de decidir.
  • Individuació: que el treball tingui un significat social.

Crítiques a l'ERH

• La primera crítica que se li pot fer a l'Escola de Relacions Humanes és que, en primer terme, es pot interpretar com un lubrificant del taylorisme.
• La despersonalització que comporta el Taylorisme és atenuat per l'ERH, amb un intent de conscienciar i implicar als obrers en la seva tasca. És un intent de legitimar l'ordre establert i atenuar el conflicte dins de les fàbriques.
• Per una banda, legitima l'ordre establert i l'autoritat individual, sense apartar-se massa de la gestió paternalista, essent aleshores un instrument d'intervenció de les polítiques de personal amb la finalitat d'assolir els objectius de la direcció amb el mínim cost personal possible.
• Per una altra banda, hi ha una certa ideologia respecte a la societat industrial en general com a generadora d'alienació marxista i d'anomia durkeniana. Davant d'aquesta patologia social de les societats occidentals industrialistes, necessiten una institució que recuperi els llaços comunitaris, essent la fàbrica el lloc més idoni per regenerar les relacions socials.
• Es persegueix recuperar la dimensió social de l'home, alhora que recompondre l'estructura psicoemotiva dels grups primaris en la fàbrica industrial.