Teories de la Motivació, Frustració i Clima Laboral

Teories de la Motivació: Conceptes Clau

La motivació és l'impuls interior que inicia i sosté qualsevol activitat, dirigint-la a aconseguir un objectiu determinat. (És un estat d'ànim).

Teories de Contingut de la Motivació

Jerarquia de Necessitats de Maslow

Segons Maslow, les persones tenen cinc necessitats que desitgen satisfer:

1. Fisiològiques: aliment, aigua, oxigen.
2. De seguretat o protecció: contra el perill.
3. Socials: relacions, amistats.
4. De consideració i estima: autovaloració, respecte.
5. D'autodesenvolupament: del propi potencial.

Teoria Bifactorial de Herzberg

Herzberg distingeix dos grups de factors: factors interns (motivadors) i factors externs (higiènics o ambientals).

Teories de Procés de la Motivació

Teoria de les Expectatives (Vroom)

La motivació del treballador depèn de:

1. La probabilitat o possibilitat d'aconseguir un objectiu.
2. El rendiment i la recompensa que se'n poden obtenir.

El grau de motivació depèn del grau de compliment de les expectatives.

Teoria de l'Establiment de Metes (Locke)

Desenvolupada el 1968, aquesta teoria postula que el procés motivador consisteix a establir diferents metes parcials que ens permetin acostar-nos, augmentar la motivació i aconseguir un objectiu final.

1. Aquestes metes parcials han de ser elaborades per consens i han d'estar esglaonades.
2. L'assoliment de cada meta i de la meta final ha d'estar lligat a un sistema clar de recompenses, la qual cosa augmenta la motivació en superar etapes.
3. El no aconseguir una meta provoca insatisfacció, però pot ser superada per l'assoliment d'altres metes posteriors.
4. Això permet arribar a l'objectiu final.

Teoria de l'Equitat (Adams)

Es basa en el principi de la comparació social. Les persones tendim a comparar:

1. Els esforços que realitzem.
2. Les recompenses que obtenim.

Situacions:

• Equitat: Les persones estan d'acord amb els esforços i les recompenses. La comparació és justa i és motivadora.
• Inequitat: La comparació entre esforços i recompenses no és justa o igualitària (pot ser negativa o positiva).

La Frustració: Causes i Manifestacions

La frustració és una alteració emocional produïda per la impossibilitat d'assolir, en tot o en part, un objectiu concret que satisfaci una necessitat determinada. Es manifesta a través d'una alteració emocional, que pot prendre diverses formes:

1. Modificació de l'objectiu: L'eliminació de l'obstacle passa a ser l'objectiu principal. Superar l'obstacle passa per davant de la veritable meta, i pot esdevenir obsessiu.
2. Alteració de la conducta: Va des de l'apatia fins a un exagerat nerviosisme o ofuscació.
3. Por al fracàs: La repetició de situacions de frustració genera por a repetir l'experiència. Això pot derivar en una actitud de por davant qualsevol dificultat.
4. Irritabilitat i agressivitat: Donada per la disminució de l'autocontrol i l'autoestima.

Factors que Influeixen en la Frustració

La frustració es manifesta segons diversos factors:

1. La importància de l'objectiu.
2. La personalitat de l'individu.
3. El moment i les circumstàncies.

El Clima Laboral: Impacte i Gestió

El clima laboral és el grau de satisfacció o frustració que els treballadors senten segons les relacions que s'estableixen entre els grups i/o individus en l'entorn de treball.

Incidència del Clima Laboral

Un bon clima laboral té incidència en:

1. La salut (evita l'estrès).
2. Les relacions laborals (més diàleg).
3. La productivitat (eficiència i qualitat).

Indicadors d'un Bon Clima Laboral

1. Cohesió de grup: sentiment de pertinença.
2. Comunicació adequada: canals sense barreres.
3. Satisfacció: resposta positiva.
4. Tranquil·litat: absència de conflictes.
5. Participació efectiva.

Actuacions per Generar un Bon Clima Laboral

1. Foment de les relacions personals cordials i equilibrades.
2. Disseny d'un sistema de promoció transparent.
3. Organització del treball basant-se en la cooperació i la coordinació.
4. Eliminació de les barreres de comunicació.
5. Potenciació de la creativitat.
6. Sistema de retribució just i suficient.