Teories i Models de Personalitat i Aprenentatge en Psicologia

Models de Personalitat: MBTI i 16 Factors de Cattell

Briggs i Myers: L'Indicador de Tipus Myers-Briggs (MBTI)

Briggs i Briggs Myers treballen conjuntament per desenvolupar el test MBTI, que es basa en quatre dicotomies principals:

1. Extraversió-Introversió: La direcció i expressió de l'energia (interior o exterior).
2. Sensació-Intuïció: La manera com percebem la informació de l’entorn.
3. Pensament-Sentiment: La manera com la persona processa la informació. (Nota: El sentiment implica una acció més directa sense processament lògic previ).
4. Judici-Percepció: La manera com incorpores la informació i emets judicis.

Raymond Cattell: El Qüestionari dels 16 Factors de Personalitat (16PF)

Raymond Cattell proposa que la personalitat es pot descobrir mitjançant un test de preguntes basat en trets. El seu model es basa en 16 factors que descomponen la personalitat. Aquests factors s'utilitzen per avaluar la personalitat d’una manera detallada i objectiva.

• Abstracció: Imaginatiu vs. Pràctic.
• Aprensió: Preocupat vs. Confiat.
• Dominància: Contundent vs. Submís.
• Estabilitat emocional: Calmat vs. Nerviós.
• Vivacitat: Espontani vs. Contingut.
• Obertura al canvi: Flexible vs. Aferrat al conegut.
• Perfeccionisme: Controlat vs. Indisciplinat.
• Privacitat: Discret vs. Obert.
• Raonament: Abstracte vs. Concret.
• Consciència de les normes: Conforme vs. No conforme.
• Autosuficiència: Autosuficient vs. Dependent.
• Sensibilitat: Cor tendre vs. Ment dura.
• Atreviment social: Desinhibit vs. Tímid.
• Tensió: Intrèpid vs. Relaxat.
• Vigilància: Suspicaç vs. Confiat.
• Calidesa: Extravertit vs. Reservat.

Aplicacions del 16PF

• Psicologia clínica: Ajuda en el diagnòstic i tractament psicològic.
• Selecció de personal: Les empreses el fan servir per contractar candidats segons les seves aptituds i adaptabilitat.
• Orientació professional: Identifica fortaleses i compatibilitat amb diferents carreres.
• Recerca psicològica: Estudia patrons de personalitat en diferents poblacions.

El Conductisme: De Watson a Skinner

John B. Watson (1878-1958): Pare del Conductisme

Watson, considerat el pare del conductisme, va afirmar per primera vegada que tots som iguals en la base. La seva frase implica que no hi ha res que provingui de la base genètica, sinó que tot és adquirit. El conductisme rebutja la introspecció (crítica a Freud) i estableix com a objecte d’estudi de la psicologia la conducta observable, analitzant-la sota la premissa que no hi ha res innat (tot s'aprèn des del moment zero).

Watson defensava que la psicologia ha de ser objectiva, no introspectiva, i pretén canviar el comportament. La psicologia té una base biològica (som animals): tot es pot aprendre, es pot canviar i fer-ho d’una altra manera. Tot estímul (E) té una resposta (R), i hi ha respostes que es donen inconscientment.

L'Experiment del Petit Albert

Aquest experiment il·lustra el condicionament clàssic:

• Estímul Neutre (EN): Rata → Resposta Neutra (RN): Plaer (jugar).
• EN (Rata) s'associa a Estímul Incondicionat (EI): Cop de martell → Resposta Incondicionada (RI): Por.
• L'Estímul Neutre es transforma en Estímul Condicionat (EC) → Resposta Condicionada (RC): Por.

Aquesta associació (benestar + producte = aprenentatge) introdueix el concepte de Neuromàrqueting: estratègies psicològiques per incrementar les compres (Exemple: col·locar les aigües al final del supermercat per obligar el client a passar per tots els passadissos).

Teoria dels Tres Cervells

Aquesta teoria distingeix tres parts del cervell que influeixen en la presa de decisions:

• Límbic: Pren decisions amb les emocions.
• Reptilià: Resposta més ràpida i instintiva.
• Neocòrtex: Pren decisions pensant i raonant.

Mary Cover Jones: La Desensibilització Sistemàtica

Mary Cover Jones, psicòloga conductista i membre de l'equip de Watson, va observar com Watson creava traumes en els nens i va decidir actuar. Va estudiar les fòbies, els trastorns d’ansietat i les pors en la població infantil amb l'objectiu de curar-les. Va introduir la Desensibilització Sistemàtica, utilitzada per tractar l'ansietat i les fòbies, basant-se en els mateixos passos del condicionament de Watson, però per desactivar la por mitjançant un premi.

L'Experiment del Petit Peter

Peter tenia por als conills. El tractament es va basar en l'associació gradual i el reforç positiu:

1. Cada cop que veia el conill, se li donava un caramel.
2. Primer se li presentava una foto del conill, i després un caramel.
3. Al cap d’uns dies, un vídeo, després un peluix, i se li continuaven donant llaminadures.
4. Finalment, se li ensenyava el conill real.

L'associació era: EC (Caramel) + EC (Fòbia al conill) ⇒ Nova RC (No fòbia). Es tracta d'avançar a poc a poc.

Ivan Pavlov: Condicionament Clàssic i Teoria de l'Aprenentatge

Pavlov, fisiòleg i no psicòleg, va descobrir de manera fortuïta la Teoria de l’Aprenentatge (Condicionament Clàssic) a través dels seus experiments amb gossos:

• Estímul Neutre (EN): Campana ⇒ Resposta Neutra (RN): Activació auditiva.
• EN (Campana) + Estímul Incondicionat (EI): Menjar ⇒ Resposta Incondicionada (RI): Salivació.
• Estímul Condicionat (EC): Campana ⇒ Resposta Condicionada (RC): Salivació.

B. F. Skinner: El Condicionament Operant

Skinner defensa que tota conducta està sempre determinada pel reforçament. Desenvolupa el Condicionament Operant, basat en el model Estímul-Resposta-Conseqüència (si la conseqüència és positiva, la conducta es repetirà; si és negativa, s'eliminarà). Va fer experiments amb coloms.

Tipus de Reforçament i Càstig

Els reforços són elements o situacions que succeeixen quan un individu realitza correctament la conducta que es pretén que aprengui. La constància és un factor decisiu: si un dia es castiga i l'altre no, el nen estarà a l'expectativa.

• Reforç Positiu (R+): Donar alguna cosa bona per incrementar la freqüència de la conducta apresa (Exemple: Donar més temps de joc si es comporta bé. Menjar i diners són reforços positius clars).
• Reforç Negatiu (R-): Treure o fer desaparèixer una situació desagradable si s’aprèn la conducta nova (Exemple: Cada vegada que faci pipí a l'orinal, li treuràs l'obligació de mirar la tele).
• Càstig Positiu (C+): Afegir alguna cosa que no agrada com a conseqüència d'una conducta inadequada (Exemple: Un nen crida els seus pares i els pares li fan rentar els plats).
• Càstig Negatiu (C-): Treure alguna cosa que agrada com a conseqüència d'una conducta inadequada (Exemple: Has suspès, et quedes una setmana sense mòbil).

Tipus de Reforços i Programes

• Reforços Primaris: Aconseguir menjar, sexe, aigua, etc.
• Reforços Secundaris: Diners, bona música, etc.
• Reforçament Continu: Sempre que es duu a terme una conducta hi ha un reforç.
• Reforçament Intermitent: No sempre hi ha reforç i no se sap quan hi serà.

Psicologia Positiva i Humanisme

Abraham Maslow: La Piràmide de les Necessitats

La Psicologia Positiva defensa que la felicitat no és l’absència de problemes, sinó saber gestionar-los; la vida és qüestió d’actitud. Maslow, considerat el pare de la psicologia positiva, va investigar què fa feliç a les persones i què es pot fer per millorar el desenvolupament personal i l'autorealització. Posa l’home al centre i crea un nou corrent dins la psicologia: l’Humanisme.

Maslow proposa la Piràmide de les Necessitats, on només es pot aspirar a l'autorealització si les necessitats de la base estan resoltes:

1. Autorealització: No jutjar les persones, valorar-se més a un mateix, ser capaç de resoldre problemes, no sobrepensar (mindfulness).
2. Reconeixement: Respecte, èxit, confiança, reconeixement de la feina.
3. Afiliació: Amistats, intimitat sexual.
4. Seguretat: Seguretat a la família, propietat privada, etc.
5. Necessitats Bàsiques o Fisiològiques: Respirar, menjar, sexe, dormir, etc.

Crítica posterior: No cal tenir realitzades totes les necessitats bàsiques per aspirar a tenir objectius relacionats amb altres necessitats.

La Teràpia Humanista

La teràpia humanista es basa en una relació d’igualtat entre el pacient i el terapeuta. El terapeuta guia el pacient perquè agafi responsabilitat de la seva vida i prengui les decisions correctes (empatia). El terapeuta humanista no creu en els diagnòstics, sinó que creu que el pacient té la clau per canviar la conducta interna i externa. L'objectiu és reinventar el pacient, ajudant-lo a buscar solucions, però sense donar-li consells directes.

Víctor Küppers: L'Actitud i l'Estat d'Ànim

Víctor Küppers convida a reflexionar sobre les actituds de les persones. Afirma que la vida no és difícil, però ens la compliquem nosaltres mateixos, i que l’estat d’ànim és molt important. Qui no té drames, té circumstàncies per resoldre. Si no es tenen il·lusions, cal buscar-les, i cada dia s'ha de lluitar per ser millor persona.

Psicologia Cognitiva: Piaget i Vygotsky

Jean Piaget: Desenvolupament Cognitiu per Etapes

La Psicologia Cognitiva estudia tot el que ens fa pensar: memòria, percepció, etc. Piaget es va dedicar a investigar la manera com evolucionen els nostres coneixements (com aprenem i com evoluciona la manera d’interpretar el món). Va proposar que cada ésser humà passa per diferents etapes de Desenvolupament Cognitiu. Per a ell, el coneixement és el conjunt d'estructures cognitives que permeten adaptar-se al medi. Té una Visió Constructivista: aprendre ens serveix per evolucionar. La realitat s'interpreta segons el que hem viscut i la resposta que li hem donat.

Les 4 Etapes del Desenvolupament Cognitiu

1. Etapa Sensomotriu (Naixement – 2 anys): Fins a l'aparició del llenguatge articulat. S’obtenen els coneixements a través de tocar, veure, etc., i es fa a través del joc. Els nadons són molt egocèntrics.
2. Etapa Preoperacional (2 – 7 anys): Apareix la capacitat de l’empatia, l'inici del joc simbòlic i de rols. Pensament màgic i innocència.
3. Etapa de les Operacions Concretes (7 – 12 anys): Ús de la lògica per arribar a conclusions vàlides. Desapareix l’egocentrisme.
4. Etapa de les Operacions Formals (12 anys – Edat adulta): Ús de la lògica per arribar a conclusions abstractes.

Lev Vygotsky: El Desenvolupament Sociocultural

Vygotsky, en paral·lel a Piaget, es diferencia d'ell perquè diu que la manera com aprenem no és estrictament per etapes. El desenvolupament cognitiu no té tant pes com el que l'individu es troba a l’entorn, ja que prové de la societat. Els adults tenen un paper clau en el desenvolupament cognitiu dels infants.

Capacitats Cognitives Superiors

Vygotsky identifica quatre capacitats cognitives superiors:

• Atenció
• Sensació
• Percepció
• Memòria

També destaca la importància del llenguatge: el pensament interior és la clau del desenvolupament cognitiu.

Zona de Desenvolupament Pròxim

Aquest concepte descriu la distància entre el que l'infant ja sap fer i el que pot arribar a fer amb ajuda:

• Nivell de Desenvolupament Real: El que ja sap fer sol.
• Nivell de Desenvolupament Potencial: Ho fa amb ajuda (Exemple: Comença a caminar de la mà del pare).
• Zona de Desenvolupament Pròxim: L'espai on es produeix l'aprenentatge amb suport.

Insight: Moment en què l'aprenentatge es consolida i s'entén un concepte que abans era confús (l'«Ahà!»).

La Intel·ligència i les Seves Dimensions

Definició i Avaluació (WISC-V)

Etimològicament, intel·ligència prové d'inter (entre) i eligere (escollir), i es relaciona amb la capacitat de saber escollir la millor alternativa d’entre les possibles. La corba de distribució de la intel·ligència té una mitjana de 100. Més de 125 es considera superdotació, i menys de 70, retard mental.

El test més important de la psicologia és el WISC-V (creat per Wechsler), que avalua la capacitat cognitiva dels estudiants i proporciona quatre valors principals:

• Índex de Comprensió Verbal: Entendre i donar resposta.
• Índex de Raonament Fluid: Capacitat d’adquirir nous aprenentatges.
• Índex de Raonament Visuoespacial: Capacitat de saber-se situar a l’espai.
• Índex de Velocitat de Processament: Rapidesa del cervell per processar informació.

També s'avalua la Memòria de Treball (memòria a curt termini, atenció i concentració).

Howard Gardner: Teoria de les Intel·ligències Múltiples

Gardner va desenvolupar la Teoria de les Intel·ligències Múltiples, argumentant que tots som diferents i naixem amb capacitats predeterminades que es poden treballar per millorar-les. Identifica diversos tipus d'intel·ligència:

• Intel·ligència Creativa: Persones amb idees originals, molt observadores, que no tenen por de sortir de la zona de confort i perceben coses que els altres no veuen.
• Intel·ligència Lingüística: Discurs ordenat, sentit de l’humor, facilitat per memoritzar, recordar i aprendre idiomes.
• Intel·ligència Musical: Capacitat de comunicar emocions component o tocant, aprecien escales i tons, i els agrada crear melodies.
• Intel·ligència Lògico-Matemàtica: Facilitat per a càlculs complexos, raonament científic, operacions amb imatges i pensament crític.
• Intel·ligència Visual-Espacial: Facilitat per ubicar-se, reconeixement d'objectes en diferents circumstàncies, anticipació de conseqüències i control de perspectives.
• Intel·ligència Cinètica-Corporal: Utilitzar el cos per expressar idees i sentiments, controlar moviments programats o involuntaris, i habilitat manual.
• Intel·ligència Naturalista: Relacionar-se amb la natura, reconèixer i classificar flora, fauna, roques i minerals, i manifestar consciència ambiental.
• Intel·ligència Interpersonal: Saber ajudar els altres, empatia, treballar en equip i capacitat de motivar.
• Intel·ligència Intrapersonal: Capacitat de conèixer-se i connectar amb un mateix, autoavaluació, autodisciplina i capacitat d’aprendre.
• Intel·ligència Existencial: Sentiment religiós, capacitat de sorpresa, recerca del sentit de la vida i goig estètic.

Aquesta teoria ha rebut moltes crítiques, ja que hi ha moltes capacitats. Avui dia, en lloc de parlar d'intel·ligències, es tendeix a parlar de capacitat i personalitat.