Teories Macroeconòmiques: Cicle Vital, Keynes i Mercats
La Teoria del Cicle Vital de Modigliani
Idea central: Els individus no consumeixen segons la seva renda actual, sinó segons els recursos que esperen obtenir al llarg de tota la seva vida. Busquen suavitzar el consum (mantenir-lo estable) repartint aquests recursos per tot el cicle vital, en lloc que el consum segueixi els alts i baixos de la renda.
Les tres etapes del cicle vital
La renda del treball segueix una forma de "gepa": baixa a l'inici, alta en la maduresa i nul·la en la jubilació. El consum, en canvi, es manté aproximadament constant. Això dona lloc a tres fases:
- Joventut: la renda és baixa → l'individu s'endeuta (consumeix més del que guanya).
- Maduresa: la renda és alta → estalvia (consumeix menys del que guanya) i retorna el deute.
- Jubilació: sense renda laboral → desestalvia (viu de l'acumulat).
Funció de consum i limitacions
El consum depèn de la riquesa vital total: la renda laboral esperada més la riquesa acumulada → C = α · W + β · YL, on W és la riquesa i YL la renda laboral.
Limitacions de la teoria:
- Suposa que els individus planifiquen racionalment tota la seva vida i coneixen la seva renda futura, la qual cosa és poc realista a causa de la incertesa.
- Ignora les restriccions de liquidesa: molts joves voldrien endeutar-se però no poden accedir al crèdit.
- No sempre hi ha intenció de deixar el patrimoni a zero al morir: existeix el motiu herència, que la teoria no contempla.
El Cas Clàssic: LM Vertical (h = 0)
La demanda de diners només respon a la renda i és completament insensible al tipus d'interès perquè els bons són molt rendibles. La gent només guarda els diners estrictament necessaris per a transaccions, no per especulació. La corba LM es torna vertical perquè la quantitat de diners demandada no canvia quan varia el tipus d'interès.
- Política fiscal (no efectiva): La IS es desplaça a la dreta. Puja el tipus d'interès (i) i la inversió cau exactament el mateix (crowding out total). La renda Y no varia: ΔY = 0.
- Política monetària (sí efectiva): Augmenta l'oferta monetària M → hi ha més diners per a transaccions → la gent els gasta → puja Y. ΔY = (1/k) · Δ(M/P), on M/P = kY.
El Model Keynesià Simple (45°)
La despesa agregada (consum + inversió + despesa pública) determina la renda d'equilibri. Qualsevol augment de la despesa autònoma (G, I o C₀) té un efecte multiplicador sobre la renda. Com més gran sigui la propensió marginal a consumir (c), més gran serà el multiplicador perquè cada euro gastat es va re-espenent en despesa.
Fórmules clau:
- Y = (1 / (1 − c)) · (C₀ + I + G)
- ΔY = (1 / (1 − c)) · ΔG
- Amb impost proporcional (t): ΔY = (1 / (1 − c(1 − t))) · ΔG
Tipus d'Impostos i el seu Impacte Econòmic
1. Impost proporcional
S'aplica un tipus constant t sobre tota la renda. Redueix el multiplicador perquè una part de la renda es destina a impostos. Actua com a estabilitzador automàtic suau.
Fórmula: T = t · Y | α = 1 / (1 − c(1 − t))
2. Impost progressiu
El tipus mitjà augmenta amb la renda (qui més guanya, més paga). És l'estabilitzador més potent perquè redueix el multiplicador encara més que el proporcional. Quan cau la renda, el tipus també cau i esmorteix la recessió.
Fórmula: T = t(Y) · Y (multiplicador més petit que en el proporcional)
3. Impost regressiu
El tipus mitjà disminueix quan augmenta la renda (com els impostos indirectes o les taxes fixes). Desestabilitza l'economia perquè augmenta el multiplicador. Amplifica els cicles: escalfa l'economia en bonança i la fa caure més en recessió.
Fórmula: T = t(Y) · Y (multiplicador més gran)
Esterilització en Economia Oberta
Teoria: Amb tipus de canvi fix, quan el banc central compra o ven divises per defensar el tipus, altera sense voler la base monetària. Esterilitzar vol dir compensar aquest efecte amb una operació de mercat obert de signe contrari, perquè la quantitat de diners (M) no canviï.
Sense esterilització (ajust automàtic)
- El banc central deixa que les divises afectin M.
- Exemple amb dèficit de BP: ven divises → baixa la base monetària → baixa M → la LM es desplaça a l'esquerra → baixa la renda fins a restablir l'equilibri exterior (BP = 0).
- L'oferta monetària és endògena (la determina la balança de pagaments, no el BC). El banc central perd el control de la política monetària.
Amb esterilització
- El banc central neutralitza l'efecte de les divises amb una operació inversa (p. ex., compra bons per compensar la venda de divises).
- La base monetària queda constant → M no canvia → la LM no es mou → la renda interna no varia.
- L'oferta monetària es manté exògena (controlada pel BC).
- Nota: És insostenible a llarg termini, ja que el desequilibri exterior persisteix i les reserves de divises s'esgoten.
La Trampa de Liquidesa: LM Horitzontal (h → ∞)
Quan el tipus d'interès és molt baix, la demanda de diners es torna infinitament elàstica (la gent prefereix atresorar diners en lloc de comprar bons). El banc central no pot baixar més el tipus d'interès perquè ja està a prop de zero. La corba LM es torna completament horitzontal en aquest tram.
- Política fiscal (sí efectiva): La IS es desplaça a la dreta. Com que i no puja, la inversió no es redueix. No hi ha crowding out. ΔY = α · ΔG (multiplicador màxim).
- Política monetària (no efectiva): El BC augmenta M, però la gent acumula els diners en lloc de gastar-los. El tipus i no baixa més i Y no canvia. ΔY = 0.