Teories de l'Incest i Sistemes Polítics: Bandes i Estat

Teories sobre el Tabú de l'Incest (Segle XIX)

Diverses teories han intentat explicar l'origen del tabú de l'incest:

Teoria dels resultats desgraciats de l'endogàmia

• S'enfoca en els problemes de salut derivats del creuament continuat (incest).
• Argumenta que la descendència presenta problemes genètics.
• Autors: (Morgan, Maine).

Teoria de la cooperació històrica

• Suggerix que els matrimonis fora del grup (exogàmia) es van preferir als matrimonis interns per afavorir les aliances.
• Autors: (Spencer, Mc Lennan).

Teoria de l'anestèsia sexual

• Postula que la convivència íntima des de la infància amb individus del mateix grup redueix l'atracció sexual.
• Autor: (Westermarck).

Teoria psicoanalítica

• Des d'una perspectiva evolucionista, suggereix que la competència sexual entre homes pel control de les dones del mateix grup conduïa a la violència.
• Per evitar aquests conflictes, es va optar per buscar parelles en altres grups.
• Autor: (Freud).

Teoria de l'exogàmia necessària

• Argumenta que la motivació no és purament psicoanalítica, sinó un intercanvi estratègic: els homes veuen avantatjós oferir les seves germanes a homes d'altres grups a canvi que ells els cedeixin les seves.
• Autor: (Lévi-Strauss).

Grups de Filiació

La descendència es pot classificar segons els sistemes de filiació:

• Unilinial: Es reconeix la descendència per una sola línia:
  • Patrilinial (per línia paterna).
  • Matrilinial (per línia materna).
• Bilateral (o cognitiva): Es reconeix la descendència pels dos progenitors.

Els Sistemes Polítics

Diferències entre Societats amb Estat i Sense Estat

Territori

• Amb Estat: Fix i ben delimitat.
• Sense Estat: Poc definit i canviant.

Composició Social

• Amb Estat: Multiplicitat i heterogeneïtat de grups (comunitats, classes, regions...). Presència de persones que treballen per a altres que manen.
• Sense Estat: Grups escassos i homogenis. Tothom treballa per a si mateix o per al seu grup immediat.

Localització del Control

• Amb Estat: Jeràrquic, centralitzat i burocratitzat. L'autoritat és representada per una figura (rei, president) i hi ha presència de funcionaris fixos.
• Sense Estat: Autonomia de les comunitats o grups de parents. El control recau en consells d'ancians i/o caps dirigents natius i situacionals.

Naturalesa del Control

• Amb Estat: Autoritat centralitzada, llei escrita i coerció física.
• Sense Estat: Influència dels dirigents, el costum i sancions informals.

Les Bandes

Les bandes són els grups socials més bàsics que es coneixen. La seva organització depèn fortament de l'entorn:

• Dependència ecològica: S'han d'adaptar constantment a l'entorn.
• Caçadors i recol·lectors: Són nòmades i es desplacen per obtenir recursos, la qual cosa reforça la seva dependència ambiental.
• Mida i composició: Grups de 30 a 100 persones que es mouen juntes, generalment compostos per grups familiars.
• Lideratge: No hi ha un cap fix del poblament; segueixen una persona carismàtica temporalment.
• Organització: Basada en el parentiu.
• Territori: Ocupen un territori comú de manera temporal.
• Igualtat: Homogeneïtat en l'accés als recursos (tothom és igual), tot i que hi pot haver divisió sexual del treball (homes caçant, dones a casa).
• Exemples: Bosquimans, esquimals, pigmeus, que es troben en entorns molt diversos.

Organització i Funcions de la Banda

Per organitzar una banda, és necessari assolir un consens per garantir el respecte de les normes. Una de les funcions clau és mediar els conflictes i guiar el grup.