Teories Geològiques i Evolució Biològica

Formació de Roques i Teories Geològiques

Les roques que formen els centres dels continents tenen milers de milions d’anys, mentre que les roques de les serralades poc erosionades són més joves. Trobem roques sedimentàries a la zona de l’oceà que toca el continent, i roques volcàniques al centre de l’oceà; les roques del centre són més joves. Al fons dels oceans hi ha serralades marines, anomenades dorsals oceàniques. Una fossa oceànica és una vall oceànica a la vora del continent.

Teoria de l’Expansió del Fons Marí

Segons la teoria de l’expansió del fons marí, a través dels rifts de les dorsals surt magma, que es refreda, se solidifica i forma roques volcàniques a banda i banda de les dorsals. Com a conseqüència, el fons marí s’expandeix i els continents se separen.

Teoria de les Corrents de Convecció

La teoria de les corrents de convecció del magma explica que el magma de l’astenosfera té turbulències i està en moviment a causa de la temperatura. Aquests moviments del magma provoquen el moviment de les plaques. Les corrents de convecció expliquen el moviment de les plaques.

Límits de les Plaques Tectòniques

Els límits de les plaques es classifiquen en:

• Límits convergents (destructius): dues plaques que xoquen formen una serralada plegada.
• Límits divergents (constructius): dues plaques que se separen formen una dorsal oceànica.
• Límits amb moviment lateral (de conservació): dues plaques que llisquen lateralment formen una falla de transformació.

Característiques i Evolució dels Éssers Vius

Les característiques principals dels éssers vius són:

• Reproducció: capacitat de formar éssers semblants a ells mateixos (fills) i, per tant, poder perdurar en el temps (amb canvis).
• Nutrició: capacitat d’agafar matèria del medi i transformar-la en matèria pròpia.
• Sensibilitat: capacitat de respondre als estímuls externs.

Experiments i Teories sobre l'Origen de la Vida

• Louis Pasteur: Va utilitzar recipients amb coll de cigne, progressivament més petits. Va bullir brou en cada recipient per eliminar microorganismes. En tallar el tub d'un recipient, aquest es va descompondre, demostrant que els microorganismes no provenien de la generació espontània.
• Experiment de Miller: Va demostrar que es podien formar molècules orgàniques (aminoàcids) a partir de matèria inorgànica. A la Terra primitiva, molècules inorgàniques (metà, amoníac, H₂O, CO₂) sotmeses a descàrregues elèctriques van formar molècules orgàniques (aminoàcids).

Origen i Evolució de les Cèl·lules

• Primeres cèl·lules procariotes: Van aparèixer fa entre 3500 i 3900 milions d’anys. Eren aquàtiques, heteròtrofes i anaeròbiques.
• Aparició de l’oxigen: Fa entre 1000 i 1700 milions d’anys, gràcies als cianobacteris (procariotes autòtrofs fotosintètics).
• Cèl·lules eucariotes: Lynn Margulis proposa que es van formar per simbiosi entre organismes senzills amb pigments fotosintètics i bacteris heteròtrofs amb enzims.

Teories sobre l'Evolució de les Espècies

• Teories creacionistes: Explicaven que les espècies havien estat creades per Déu.
• Teories catastròfiques: Les espècies s’extingien a causa de catàstrofes naturals.
• Lamarckisme (principis del segle XVIII):
  • La funció crea l’òrgan (llei de l’ús i del desús): un òrgan que s’utilitza molt creix, mentre que un que no s’utilitza s’atrofia.
  • Els caràcters adquirits durant la vida d’un individu es transmeten a la descendència (erroni segons la genètica actual).
• Darwinisme:
  • Variabilitat de caràcters en una població.
  • Selecció natural: els individus més ben adaptats a l’ambient sobreviuen.
  • Els supervivents transmeten les seves característiques a la descendència.

Proves de l'Evolució

L’evolució dels éssers vius es basa en els canvis que han experimentat els organismes al llarg del temps. Les proves inclouen els fòssils (restes o rastres d’éssers vius del passat que ja no existeixen).

Neodarwinisme i Formació de Noves Espècies

El neodarwinisme accepta els punts de la teoria de Darwin i explica la variabilitat en els caràcters per:

• Mutacions de l’ADN.
• Recombinació genètica.

Per a la formació de noves espècies, cal l’aïllament d’una part de la població. Una espècie és el conjunt d’individus amb característiques semblants, que viuen al mateix lloc, es poden reproduir entre ells i tenen descendència fèrtil. L'aïllament pot ser causat per barreres geogràfiques. Si el factor de selecció en cada subpoblació és diferent, al cap de milers d’anys, cada subpoblació pot evolucionar cap a una espècie diferent, incapaç de produir descendència fèrtil si es creuessin.