Teories Filosòfiques i Sociològiques Contemporànies: Postmodernisme i Reproduccionisme

Postmodernisme

El postmodernisme es caracteritza pel desànim polític, la desorientació de l’esquerra i la caiguda del comunisme, així com per les seves polítiques. També es manifesta un atac a la ciència, qüestionant el poder i criticant la racionalitat.

Nihilisme

Corrent filosòfica que sosté la impossibilitat del coneixement i nega l’existència i el valor de totes les coses. Es resumeix en la idea: “No creus en un projecte de transformació perquè res és real, tot és mentida.”

Desconstrucció i Diferència

Autors Clau:

• Jacques Derrida: La diferència implica que tot depèn de l’espai en el temps. No hi ha significats universals. La forma escrita és superior a la verbal. No existeix consciència.
• Martin Heidegger: Proposa destruir les interpretacions úniques, absolutes i universals. No hi ha consens sobre les interpretacions. La desconstrucció no és el mateix que la crítica, ja que no entra en judicis morals: tot és vàlid i tot és mentida.

Genealogia del Poder

• Friedrich Nietzsche: Cada persona és l’amo de si mateix i s’ha d'alliberar del control de la societat. La modernitat està caducada, i les normes de convivència són obstacles per a la rebel·lió. El superhome crea els seus propis valors.
• Michel Foucault: Sosté que tot és poder i que la gent no vol posar-se d'acord, sinó imposar-se. El poder i la guerra són els dos únics mitjans per a regular les relacions humanes.

Conseqüències de Poder i Validesa en la Realitat:

• Jürgen Habermas: Distingeix entre pretensions de poder i pretensions de validesa. Exemple: Democràcia / Dictadura; Llibertat sexual / Violació.
• Michel Foucault (Perspectiva Contrastada): Totes són pretensions de poder, les de validesa també. Exemple: Democràcia = Dictadura; Llibertat sexual = Violació.

Reivindicacions de Sokal (1997)

Alan Sokal va reivindicar la importància de:

• Saber de què es parla.
• No tot allò obscur és necessàriament profund.
• No copiar mimèticament les ciències naturals.
• Desconfiar de l’argument d’autoritat.
• Evitar l’ambigüitat utilitzada com a subterfugi.

Reproduccionisme

El reproduccionisme aplica la biologia a l’estudi de la societat, suggerint que els subsistemes contribueixen al manteniment del sistema (per exemple, el sistema capitalista). No obstant això, es qüestiona si es pot estudiar igual el cos humà que la societat.

Funcionalisme Sistèmic

• Talcott Parsons: Creador de la teoria dels sistemes, que analitza les relacions bilaterals entre estructures i entorn. Proposa un model global d’anàlisi sistemàtic de la societat basat en les funcions (AGIL):
  • Adaptació – sistema comportamental
  • G. Consecució de finalitats – sistema de personalitat (tenir objectius)
  • Integració – sistema social (dret)
  • Latència – sistema cultural (valors)
• Robert K. Merton: Sociologia de la Ciència: Va obrir el funcionalisme, proposant teories de rang mig i distingint entre funcions manifestes i latents. També va descriure l’Efecte Mateu: donar més al que té més i donar menys al que té menys.

El Model de Reproducció

1. Estudis Previs al Model de Reproducció

2. Estructuralisme Marxista: Louis Althusser

3. Teoria de la Reproducció: Pierre Bourdieu i Jean-Claude Passeron

   Proposen un estructuralisme constructivista. El concepte d'Habitus és clau:

   • És una estructura estructurant: organitza les pràctiques i la percepció d’aquestes.
   • És una estructura estructurada: és el principi de divisió en classes lògiques que organitza la percepció del món social. L’habitus es forma segons la classe social en la qual hem nascut i fa que ens continuem mantenint on estem, perpetuant l’herència de capital.

4. Teoria de les Xarxes Escolars: Christian Baudelot i Roger Establet

   Sostenen que l’escola reprodueix la divisió del treball i ja crea aquestes divisions socials. Distingeixen entre:

   • Xarxa primària professional
   • Xarxa secundària superior

5. Samuel Bowles i Herbert Gintis

   Desenvolupen la Teoria de la Correspondència, que afirma que l’escola determina la divisió de producció, establint una relació directa entre les relacions socials de l’escola i les relacions de producció.