Teories i Evolució de les Relacions Laborals i el Sindicalisme

Els Webb: Sindicalisme, Negociació Col·lectiva i Democràcia

Pares fundadors de la disciplina, els britànics Sidney i Beatrice Webb, historiadors, científics socials, membres de la societat fabiana i del partit laborista, van centrar la seva atenció en el sindicalisme. L'objectiu d'aquest és la regulació deliberada per salvaguardar els treballadors dels efectes perversos de la competència econòmica.

L'examen del sindicalisme per part dels Webb està influït per la sociologia evolucionista de H. Spencer. Consideren que les societats progressen irremeiablement mitjançant:

• La industrialització
• La urbanització
• La democratització

L'objecte bàsic dels sindicats és millorar la posició dels seus afiliats.

Altres dispositius reguladors són els convenis col·lectius. Són processos fonamentals en la normalització laboral, ja que impedeixen a l’empresari obtenir avantatges de la divisió dels treballadors.

Els Webb entenen que la legislació fabril, la reivindicació de la llibertat d’associació o el reconeixement de la negociació col·lectiva han de ser considerats globalment com una demanda d'una constitució en la realitat industrial.

Commons: Legislació Laboral, Associacionisme i Mercat

John R. Commons, influït pels Webb, centra l’atenció en les normes per mostrar com la pràctica obrera i l’acció col·lectiva les produeixen, regulant les activitats laborals i estabilitzant els conflictes d’interessos. Es declara partidari d’un capitalisme raonable i popular que sàpiga tenir cura del sindicalisme.

La causa de les tensions, com també de les innovacions a què donen lloc, la troba en la pressió competitiva d’un mercat que s’eixampla des d’una escala familiar i local fins a una altra de mundial.

Perlman: Capitalisme, Sindicalisme Orgànic i Normes

Segons Selig Perlman, els treballadors exerceixen una resistència enfront de les condicions que els empresaris els volen imposar. Aquesta resistència pot acabar, en ocasions, amb la introducció de normes de diferent caràcter que permeten als treballadors exercir un determinat control sobre les relacions sota les quals estan ocupats. Els treballadors:

• Elaboren estratègies que contenen objectius propis.
• Transformen la mentalitat dels treballadors, composta de valors individualistes.
• Promouen la solidaritat més enllà del centre de treball mitjançant la creació d’institucions assistencials.

Korsch: Constitucionalisme Industrial i Cogestió

Karl Korsch examina històricament com els treballadors aconsegueixen els drets de cogestió en la comunitat de treball en el seu llibre Lucha de clases y derecho del trabajo.

Els fonaments de la societat humana es troben en la història de la lluita de classes i, al mateix temps, en la història del desenvolupament i creixement de la llibertat humana. No hi ha revolució socialista sense una transformació radical dels models de producció i de treball, protagonitzada pels treballadors.

Korsch distingeix tres tipus de drets que reconeixen altres formes d’intervenció i cogestió dels treballadors:

1. Com a ciutadans de l’estat (drets ciutadans).
2. Com a propietaris i venedors de la mercaderia força de treball (drets sindicals).
3. Com a pertanyents a l'empresa (drets de participació i representació).

Qüestió Social i Socialisme Jurídic a Espanya

A Espanya, es van configurar dos corrents principals en relació amb la qüestió social i la intervenció de l'estat:

1. El primer corrent és de caire liberal-reformista i cerca canviar la realitat social i política espanyola. Es planteja reformar la societat mitjançant una intervenció legislativa de l’estat orientada a integrar els conflictes socials i a la materialització dels principis de justícia social.

2. També es constitueix un corrent d’adscripció socialista moderada en aquesta mateixa línia reformista. La reforma política passa per incloure la dimensió social en el règim constitucional. La seva materialització la remet a una regulació constitucional del treball en què el poder dels treballadors ha d’estar guiat pel dret i subsumit com a part indiferenciada del poder constituent de la totalitat democràtica.

Sistemes de Relacions Industrials: El Prisma Funcionalista

Les relacions industrials neixen sobre la base que el món camina irreversiblement cap a la industrialització. Tota comunitat que s’industrialitza produeix obrers i empresaris, i entre ells es produeix un entramat de relacions que no és independent de l’acció de l’estat. Es reconeix que les societats industrials donen lloc a relacions industrials, definides com: el complex d’interrelacions entre empresaris, obrers i organismes del govern, regulades per normes.

John T. Dunlop considera que qualsevol sistema de relacions industrials està format per tres classes d'actors:

• Els empresaris i els seus representants.
• Els assalariats i els seus portaveus.
• Els organismes governamentals.

Aquest sistema dóna lloc a un complex de normes procedimentals i substantives que té com a finalitat governar el centre de treball i la comunitat laboral. Es fonamenta en una ideologia compartida, és a dir, en un conjunt de conviccions respectades pels tres actors, que defineixen el seu paper, la seva posició i la seva representació de manera compatible.

Actors, normes i ideologia estructuren els sistemes de relacions industrials, els quals es veuen afectats per un entorn en què es distingeixen tres contextos o aspectes interrelacionats:

• El tecnològic.
• L’economicofinancer.
• El juridicopolític.

Les normes construïdes pels actors són col·locades al centre de l’anàlisi de Dunlop.

Escola d'Oxford: Institucions de Regulació Laboral Pluralista

Segons Allan Flanders, l’objecte d’estudi privilegiat des de la perspectiva pluralista de l’escola d’Oxford el constitueixen les institucions. Aquesta aproximació s’ha considerat sovint com la variant britànica del model sistèmic, per bé que amb algunes diferències importants.

Les institucions són pautes recurrents, conformades per mesures i normes bàsiques que els éssers humans adopten en la seva interacció recíproca i que determinen el seu desenvolupament. Es tracta d’elements estructurals. Les institucions que es construeixen històricament condicionen els objectius i les estratègies dels actors i proporcionen recursos i procediments normalitzats que canalitzen i resolen els conflictes.