Teories de l'evolució: de Lamarck a la simbiogènesi

El lamarckisme

Al començament del segle XIX, es va proposar una teoria evolucionista segons la qual les transformacions que un individu aconsegueix durant la seva vida es poden transmetre a la descendència. Es basa en els següents principis:

• Les característiques del medi varien, i les característiques corporals dels animals i de les plantes també canvien per adaptar-se al medi.
• L'ús freqüent i sostingut d'un òrgan en fortifica el desenvolupament. La falta constant d'ús el debilita fins a fer-lo desaparèixer.
• Tot allò que la naturalesa ha fet adquirir o perdre a causa de l'ús o desús és conservat en els individus descendents.

El darwinisme

Es basa en els següents punts:

• Els individus d'una població no són tots iguals, sinó que mostren variacions.
• Algunes d'aquestes variacions es transmeten als descendents.
• En cada generació, només una part d'una població sobreviu i arriba a produir descendència.
• Els que sobreviuen i arriben a reproduir-se són els més aptes, ja que presenten variacions més favorables.
• La selecció natural, entesa com la reproducció i la supervivència dels individus més aptes.

La biologia molecular

Aquesta uniformitat indica l'existència d'avantpassats comuns per a tots els organismes. Actualment, és possible analitzar i comparar directament el material genètic de diferents espècies i establir el grau de parentiu evolutiu entre espècies diferents.

El neodarwinisme

Es fonamenta en els principis següents:

• Els gens són els elements determinants dels caràcters hereditaris. Les mutacions són la causa de la variabilitat.
• La selecció natural: Sobreviuen i es reprodueixen els que tenen la informació genètica que els adapta millor al medi.
• S'entén per espècie el conjunt d'individus morfològicament semblants capaços de reproduir-se entre si i d'organitzar descendència fèrtil. El conjunt d'organismes d'una mateixa espècie constitueixen una població.
• L'aïllament d'una part de la població és també un factor clau en l'especiació. En dificultar la barreja, afavoreix la diversificació de la constitució genètica de les poblacions i n'impossibilita la hibridació.

L'equilibri puntuat

Aquesta teoria sosté que les discontinuïtats del registre fòssil són el reflex del ritme real de l'evolució: hi ha llargs períodes d'equilibri, en els quals s'observen pocs canvis, seguits de breus períodes de crisi ambiental i canvis molt ràpids, puntuacions, durant els quals apareixen noves espècies.

La simbiogènesi

És el procés d'origen d'espècies per associació d'espècies diferents, no per diferenciació gradual o puntuada.