Teories Ètiques, Socials i Antropològiques: Guia Completa

Teories Ètiques: Fonaments i Corrents Principals

A continuació, s'exposen les principals teories ètiques:

• Deontologisme: Es basa en el principi de respectar els deures morals i seguir les normes ètiques sense tenir en compte les conseqüències. Una acció és moralment correcta si es compleixen els deures i obligacions morals.
• Conseqüencialisme: Es basa en la valoració de les accions a partir de les seves conseqüències. Una acció és moralment correcta si les seves conseqüències són les millors possibles.
• Universalisme moral: Creu que hi ha regles morals universals i vàlides per a tothom, independents de la cultura o les creences personals. Sosté que hi ha uns principis ètics objectius que s'han de seguir.
• Relativisme moral: Contràriament a l'universalisme, aquesta perspectiva sosté que les normes morals són relatives a cada cultura o grup social. No hi ha regles morals universals i la moralitat depèn de les creences i valors de cada grup.
• Hedonisme d'Epicur: Considera que la felicitat és la finalitat de la vida i que es pot aconseguir mitjançant la cerca del plaer i l'absència de dolor.
• Utilitarisme (Bentham - Mill): Sosté que una acció moralment correcta és aquella que produeix la major felicitat per al major nombre de persones.
• Eudemonisme d'Aristòtil: Segons Aristòtil, la felicitat es troba en la pràctica de les virtuts i en l'harmonia entre la raó i les emocions.
• Ètiques materials: Estableixen uns deures morals concrets basats en els continguts particulars de les accions.
• Ètica formal: Sosté que la moralitat d'una acció no depèn del resultat sinó de la intenció i del principi universal que s'aplica.
• Imperatiu categòric: En aquesta ètica deontològica, Kant sosté que una acció és moralment correcta si es pot universalitzar com un deure.
• Ètica del Deure: Sosté que les persones tenen el deure de seguir les normes morals sense tenir en compte les conseqüències.
• Teories de la veritat: Es divideixen en tres corrents principals:
  • La teoria de la veritat com a correspondència sosté que una afirmació és veritable si es correspon amb la realitat objectiva.
  • La teoria de la veritat per coherència considera que una afirmació és veritable si és coherent amb altres creences prèvies.
  • La teoria de la veritat per utilitat sosté que una afirmació és veritable si té utilitat o beneficis pràctics.

L'Origen de la Societat i les Teories Polítiques

L'origen de la societat és un tema debatut en la filosofia política i ha donat lloc a diverses teories:

• Sociabilitat natural: Argumenta que els éssers humans tenen una tendència inherent a la sociabilitat i a formar comunitats.
• Dret diví: Sosté que la societat va ser creada per una entitat divina i que els humans estan sotmesos a les seves lleis i normes.
• Contracte social: Planteja que la societat es va originar a través d'un acord o pacte entre els individus per tal de protegir els seus drets i garantir la seva supervivència i benestar. Dins d'aquesta teoria hi ha diferents matisos:
  • L'origen contractual de la societat: Sosté que la societat és el resultat d'un contracte inicial entre els individus.
  • El pacte social com a hipòtesi: Planteja que el pacte social és una hipòtesi útil per entendre la formació de la societat.

Figures Clau del Contracte Social

• Thomas Hobbes: Filòsof anglès del segle XVII conegut per la seva obra "Leviatà". Hobbes és considerat un dels teòrics del contracte social i va defensar la idea que els éssers humans són egoistes per naturalesa i que necessiten d'un govern autoritari per mantenir l'ordre i l'estabilitat social.
• John Locke: Un altre filòsof anglès del segle XVII, Locke és conegut per ser un dels principals defensors de la teoria del contracte social. Segons Locke, els éssers humans tenen drets naturals com la vida, la llibertat i la propietat, i el govern ha de protegir aquests drets. A més, va defensar la idea de la separació de poders i la limitació del poder del govern.
• Jean-Jacques Rousseau: Filòsof suís-francès del segle XVIII, Rousseau és conegut per la seva obra "El contracte social". Rousseau argumentava que els éssers humans són bons per naturalesa, però que la societat corromp aquesta bondat. Va proposar un tipus de contracte social en el qual els individus renuncien a part de la seva llibertat per formar un govern que actuï en benefici del bé comú.

Ideologies Polítiques

• El liberalisme defensa la llibertat individual, la igualtat de drets i la limitació del poder de l'Estat.
• L'anarquisme advoca per l'abolició de l'Estat i l'autoritat, promovent l'organització social basada en l'autogestió i la solidaritat.
• El totalitarisme, d'altra banda, es caracteritza per un govern centralitzat i autoritari que controla tots els aspectes de la vida dels ciutadans.

Dimensions de l'Ésser Humà

Les dimensions de l'ésser humà es refereixen als diferents aspectes que conformen la naturalesa humana, com la dimensió física, emocional, psicològica, social, cultural, espiritual, etc.

• Fixisme: Creu que les espècies són immutables i no han canviat des de la seva creació.
• Creacionisme: Creu que les espècies han estat creades per una entitat superior, com Déu, en un acte de creació divina.
• Teoria de l'adaptació (J.B. Lamarck): Sosté que els individus poden adaptar-se al seu entorn i que aquestes característiques adquirides es transmeten a la descendència.
• Teoria de l'evolució de les espècies (Ch. Darwin): Proposa que les espècies evolucionen mitjançant la selecció natural i la supervivència dels més ben adaptats.

Procés d'Hominització

El procés d'hominització fa referència a la transformació que va sofrir una espècie pròxima als éssers humans per convertir-se en els éssers humans actuals.

Dimensió Cultural

La dimensió cultural de l'ésser humà es refereix a tots aquells aspectes de la vida humana que estan relacionats amb la cultura, com les creences, les tradicions, els costums, el llenguatge, la música, l'art, etc.

Antropologia Filosòfica

L'antropologia filosòfica és una branca de la filosofia que s'ocupa de reflexionar sobre la naturalesa humana, el sentit de la vida, les relacions entre els éssers humans i el seu entorn, entre altres temes relacionats amb l'ésser humà.

Filosofia de la Sospita

La filosofia de la sospita és una corrent de pensament filosòfic que qüestiona les veritats establertes i busca desmuntar les creences que es consideren dogmàtiques o injustes.

Dualisme - Monisme Antropològic

El dualisme antropològic postula que l'ésser humà està format per dues parts separades i diferents, com el cos i l'ànima. En canvi, el monisme antropològic sosté que l'ésser humà és una entitat unitària, sense elements separats.