Teories Ètiques i Polítiques: De la Deontologia al Contracte Social

Ètica Deontològica: Kant i el Deure Moral

L'ètica deontològica se centra en el deure. La felicitat no pot ser l'objectiu, sinó evitar el dolor i la lluita per la supervivència. El judici moral s'aplica només a les accions humanes, per tant, no és vàlid per a la felicitat, que no és creada per l'home sinó atorgada per la natura. És bona l'acció que es fa per deure i no per les conseqüències o la utilitat.

Kant: Principis Fonamentals de la Deontologia

• Universalitat: Les normes morals han de ser aplicables a tothom.
• Autonomia: La norma moral ha de procedir de la pròpia raó humana, no de forces externes (heteronomia).
• Imperatiu Categòric: Normes no hipotètiques o relatives, formulades com una ordre incondicional. No diu què s'ha de fer, sinó com fer-ho. "Actua només segons una màxima tal que puguis voler al mateix temps que esdevingui una llei universal."

Crítiques a l'Ètica Kantiana

• Exigeix un heroisme inassolible.
• Oblida aspectes irracionals de la personalitat.
• Són totes les accions universalitzables?

Respostes a les Crítiques

• El compliment del deure és sinònim d'honestedat.
• Per Kant, els aspectes irracionals són inexistents en la moralitat.
• Si la raó humana és universalitzable, les normes també ho són.

Ètica Dialògica: Jürgen Habermas i el Consens

L'ètica dialògica, proposada per Jürgen Habermas, estableix que les normes morals s'estableixen a partir d'un pacte basat en opinions argumentades. El seu objectiu és garantir la igualtat de condicions i el respecte mutu en el diàleg.

Principis de l'Ètica Dialògica

• Les normes sorgeixen d'una opinió raonada i consensuada.
• Busca normes universals.
• L'home bo està predisposat a solucionar conflictes mitjançant el diàleg.

Crítiques a l'Ètica Dialògica

• No hi ha un principi suprem; allò pactat es considera bo per definició.
• Es qüestiona la legitimitat de la imposició del diàleg.
• A vegades, els arguments més ben construïts no sempre tenen la raó.

Estadis del Desenvolupament Moral de Kohlberg

Aquesta teoria descriu les etapes del raonament moral. Cal destacar que no tothom recorre tots els estadis, i aquests no es corresponen necessàriament amb l'edat biològica ni amb l'evolució humana.

1. Preconvencional: Previ a la Moralitat

   • Heteronomia (0-6 anys): Les normes s'imposen des de fora. No hi ha distinció entre bé i mal, només càstigs i reforços, sense reflexió pròpia.
   • Individualisme (6 anys-adolescència): Predomina la lògica de "ull per ull". El sentiment de justícia es basa en les conseqüències del joc a la societat.

2. Convencional: Moralitat per Interès

   • Expectatives Interpersonals (adolescència): Es busca la integració i l'acceptació social. Comença a desenvolupar-se la consciència del bé i el mal.
   • Sistema Social i Consciència (adult): Sorgeix la responsabilitat i el compromís pels altres, sovint lligat a rols com la feina o la família.

3. Postconvencional: Més enllà de la Moral Convencional

   • Contracte Social: Es manifesta un altruisme cap a la totalitat de la societat, buscant el bé comú.
   • Principis Ètics Universals: Basat en la germanor i el sentiment d'igualtat. Exemples inclouen figures com Gandhi o Teresa de Calcuta.

Naturalisme Polític: L'Home com a Animal Social

El naturalisme sosté que l'ésser humà és social per naturalesa i necessita la societat per desenvolupar-se plenament.

Aristòtil i l'Animal Polític

Segons Aristòtil, l'ésser humà és un "animal polític" (zoon politikon). Necessita la societat per desenvolupar les seves capacitats i el llenguatge. La societat és una necessitat avantatjosa per a la realització humana.

Conseqüències del Naturalisme

• La societat es concep com un organisme, i els individus en són els membres.
• L'individu no és res sense el tot, però el tot sí que pot existir sense l'individu.
• La societat preval sobre l'individu.

Segle XVII: L'Ascens del Contractualisme

El contractualisme sorgeix al segle XVII, impulsat per diversos factors:

• L'ascens polític de la burgesia.
• La valoració de la raó durant la Il·lustració.
• La separació entre societat i religió.
• L'emergència dels estats moderns.

Contractualisme: El Pacte Social i l'Estat

El contractualisme es basa en la idea que la societat i l'estat sorgeixen d'una decisió pròpia dels individus per benefici mutu. Parteix d'un estat de naturalesa hipotètic, un estat primigeni d'aïllament, sense normes ni educació. Hi ha un pacte implícit en què es renuncia a l'estat de naturalesa (llibertat il·limitada) a canvi de seguretat, justícia i protecció dins de la societat.

Thomas Hobbes: L'Home és un Llop per a l'Home

• Estat de Naturalesa: L'home és lliure i independent, però també dolent i egoista ("l'home és un llop per a l'home"), regit per la llei del més fort.
• Contracte Social: Busca la pau i l'estabilitat mitjançant un contracte social que atorga més autoritat a un poder central per a un millor funcionament de la societat.
• Forma de Govern: Defensa la Monarquia Absoluta.

John Locke: Drets Naturals i Estat Liberal

• Estat de Naturalesa: Moralment neutre, amb igualtat entre els individus i drets naturals (vida, llibertat, propietat) limitats pels dels altres.
• Necessitat de Societat: La defensa dels drets pot implicar guerres. En societat, l'executor de la llei és el governant.
• Forma de Govern: Poder limitat que només intervé per violació de drets. El poble pot modificar la llei i el governant. Defensa l'Estat Liberal.

Jean-Jacques Rousseau: La Voluntat General i la Democràcia

• Estat de Naturalesa: L'home és bo, viu una vida lliure i en pau, guiat per l'instint de supervivència (amor de si).
• Corrupció Social: La societat corromp l'home (la propietat privada i el poder legítim esdevenen arbitraris) i el fa egoista (amor propi).
• Forma de Govern: Proposa la Democràcia, on el poble és sobirà i expressa la voluntat general.

Neocontractualisme: Kant i la Legitimitat de l'Estat

Immanuel Kant reinterpreta el contractualisme, considerant el contracte social i l'estat de naturalesa com a ficcions metodològiques, no com a fets històrics.

Principis del Neocontractualisme Kantià

• No és un contracte social històric, sinó un contracte racional.
• L'objectiu de l'estat és garantir la justícia de les lleis.

Condicions per a un Contracte Legítim

El Neocontractualisme imposa condicions perquè el contracte sigui legítim i permeti viure en societat:

• Lleis justes: Han de ser universalitzables i racionals.
• Estat legítim: Ha d'estar moralment autoritzat per consens.