Teories Ètiques Clau: Sofisme, Aristotelisme, Socràtica, Epicureisme, Estoïcisme, Cinisme, Kantiana, Utilitarisme i Rawlsiana

Sofisme

Teoria que defensa que per ser feliços hem d'exercir la nostra força sobre els febles per obtenir el màxim plaer i satisfer les nostres passions, basant-se en les lleis de la natura i no en les de la ciutat.

Característiques

• Lleis de la natura en contraposició a les de la ciutat.
• Llei del més fort.
• Relativisme moral.
• Hedonisme.
• Nepotisme.

Representants

• Cal·licles
• Protàgores
• Gòrgies

S. V a.C.

Aristotèlica

Teoria ètica que es basa en la raó trobant un terme mitjà amb cada acció i passió humanes. Es tracta no només de fer-nos millors, sinó de conduir-nos a la felicitat. Ser bo no per un dia, sinó com a hàbit utilitzant les facultats superiors com la intel·ligència.

Característiques

• Virtut.
• Felicitat (Eudaimonia)
• Logos (raó)
• Ethos (hàbit)
• Pathos (passions)

Representant

Aristòtil, S. IV a.C.

Context

Clàssica grega

Socràtica

Crítica de la recerca de la felicitat en allò material. Defensa l'autoconeixement de l'ànima.

Característiques

• Raó.
• Intel·lectualisme moral.
• Bé.
• Justícia.
• Jurisdicció maièutica.
• Optimisme antropològic.
• Universalisme dels valors morals.

Representant

Sòcrates (470-399 a.C.)

Context

Clàssica grega

Epicureisme

Teoria ètica hedonista que es basa en l'objectiu de recerca de la felicitat mitjançant el plaer i el desig. El plaer pot ser negatiu: aponia (absència de dolors corporals) o ataràxia (absència de perturbacions espirituals); o pot ser positiu: càlcul hedonista, que permet establir una cultura raonable de plaers que ens permet triar els més adequats per arribar a la nostra felicitat.

Característiques

• Plaer.
• Desig.
• Dolor.
• Càlcul hedonista.
• Aponia.
• Ataràxia.

Representants

• Epicur (341-270 a.C.)
• Lucreci

Context

Període hel·lenístic i romà

Estoïcisme

Es defineix amb el lema “abstén-te i aguanta”, i sinònim de resignat. Els estoics s'han d'abstenir dels plaers i aguantar el dolor i la desgràcia i acceptar les lleis de la natura tal com són. Aquesta actitud prové d'una concepció racionalista de la naturalesa que porta cap al determinisme i el destí, per això hem de viure conforme la naturalesa.

Característiques

• Predestinació.
• Llei universal (logos).
• Determinisme cosmològic.
• Resignació.
• Viure d'acord amb la naturalesa.
• Ataràxia.
• Apatia.
• Autarquia.

Representants

• Zenó de Cítium
• Sèneca
• Marc Aureli

Context

S. IV a.C. - V d.C. Hel·lenisme i període romà

Spinoza (S. XVII) Modernitat

Cinisme

El cinisme assenyalava que la saviesa i la llibertat de l'esperit són els camins a la felicitat, mentre que les coses materials són menyspreables. Els gossos eren un model per als cínics, ja que admiraven la senzillesa, viure de forma natural.

Característiques

• Autarquia.
• Antiutòpic.
• Falses necessitats.
• Consumisme.
• Vida senzilla.
• Naturalesa.

Representants

• Antístenes (444 a.C – 365 a.C.)
• Diògenes de Sinope (412 a.C. - 323 a.C.)

S. IV-III a.C.

Ètica Kantiana

Afirma que és possible decidir la bondat o la maldat a partir d'un tret formal. L'ètica formal defensa que un criteri formal ens permet dir si una conducta és bona o dolenta. Kant distingeix entre la forma i la matèria d'un mandat de la voluntat. La matèria és el contingut, la forma, l'estructura de la norma. El formalisme kantià defensa l'autonomia i la proposta dels imperatius categòrics.

Característiques

• Ètica formal.
• Formalisme.
• Ètica deontològica.
• Deure.
• Autonomia.
• Universalitat.
• Imperatius categòrics.

Representant

Kant (S. XVIII)

Context

Il·lustració

Utilitarisme

Estableix el que és útil i produeix major felicitat i benestar. El principi d'utilitat defensa la major felicitat per al major nombre de persones.

Característiques

• Hedonisme.
• Principi d'utilitat.
• Plaer.
• Absència de dolor.
• Benestar social.
• Ètica teleològica o conseqüencialista.

Representant

John Stuart Mill

Rawlsiana (teoria de la justícia)

La seva ètica busca trobar els principis per governar una societat justa. Per garantir la imparcialitat dels individus, desconeixeran les seves condicions naturals i la seva posició social. Això és el Vel de la Ignorància.

Rawls parteix d'una teoria contractualista, és a dir, que pensa en l'origen de la societat i l'Estat com un contracte original entre humans, pel qual s'accepta una limitació de les llibertats o canvi de les lleis que garanteixen la perpetuació i certs avantatges socials. La presa de decisions es fa mitjançant l'estratègia del maximin.

Característiques

• Estratègia del maximin.
• Democràcia.
• Justícia.
• Posició original.
• Teoria contractualista.
• Vel de la ignorància.
• Llibertats individuals.
• Igualtat d'oportunitats.
• Equitat.