Teories i dimensions de la intel·ligència: Piaget, Sternberg i Goleman

Les quatre dimensions constitutives de la intel·ligència

• Intel·ligència com a capacitat: La intel·ligència depèn de la dotació genètica i de l'estructura del cervell. L'individu neix amb unes capacitats que haurà de desenvolupar en un medi natural i sociocultural.
• Intel·ligència com a adaptació a l'ambient: S'entén com el producte de la interacció entre l'herència i l'ambient, ja que es desenvolupa en un context.
• Intel·ligència com a procediment: La conducta intel·ligent entesa com a conducta estratègica, enfocada a assolir objectius.
• Intel·ligència com a coneixement: Ningú actua en el buit; cal sempre coneixements o representacions mentals.

Models clàssics i enfocaments teòrics

Diferents autors han abordat l'estudi de la intel·ligència des de perspectives diverses:

• Stern: Formula la base per a l'estudi de la intel·ligència.
• Terman: Desenvolupa l'escala Stanford-Binet (enfocament en la intel·ligència innata).
• Piaget: Enfocament evolutiu basat en etapes.

L'enfocament evolutiu de Piaget: Etapes

Etapa Pre-lògica

El tret dominant d’aquesta etapa és l’aparició del llenguatge. Amb ell apareix de la mà el pensament representatiu: el nen empra paraules i imatges per referir-se al seu entorn. Al començament, el pensament del nen és egocèntric, ja que tot gira al seu voltant. Les coses són pensades i funcionen perquè ell les utilitzi. L’altre tret de la intel·ligència infantil és la pregunta constant del “per què”, sense distingir entre el perquè causal i el perquè final.

Etapa Logico-concreta

Comença el pensament lògic que complementa les intuïcions. Desapareix l'egocentrisme i el nen és capaç de distingir entre el seu punt de vista i el dels altres; la discussió és clau. El nen aprèn les nocions de canvi i permanència.

Teories actuals: El processament de la informació

Segons Sternberg, l’existència de la intel·ligència és proporcionar els mitjans per governar-nos a nosaltres mateixos, de manera que els nostres pensaments i les nostres accions siguin organitzades, coherents i adequades, tant a les nostres necessitats internes com a les necessitats del medi ambient. La conducta intel·ligent implica la capacitat d’aprendre de l’experiència, d’adaptar-s’hi, de resoldre problemes i de raonar amb claredat.

La intel·ligència, en aquest model, està constituïda per tres components:

• Intel·ligència componencial: És la part analítica.
• Intel·ligència experiencial: És la part creativa.
• Intel·ligència contextual: És la part pràctica.

Intel·ligència emocional (Goleman)

Aquesta teoria destaca el poder dels sentiments i les emocions davant de la freda lògica racional, argumentant que lliures d’emocions no seríem humans ni tampoc éssers intel·ligents.

Goleman concep la intel·ligència emocional com “una forma d’interactuar amb el món que té molt en compte els sentiments”, i engloba habilitats com ara el control dels impulsos i la motivació.

La intel·ligència emocional és el resultat de tenir 5 habilitats clau:

1. Consciència d’un mateix.
2. Autocontrol emocional.
3. Automotivació.
4. Reconeixement de les emocions alienes.
5. Control de les relacions (treball en grup, influenciar).

Els 8 tipus d’intel·ligència (Gardner)

Aquesta teoria proposa que la intel·ligència no és una entitat única, sinó un conjunt de capacitats independents:

• Lingüística (poètica, retòrica)
• Logicomàtemàtica
• Espacial
• Musical
• Corporal-cinestèsica
• Intrapersonal
• Interpersonal
• Naturalista
• Existencial (capacitat espiritual profunda)