Les Teories del Poder: De La Boétie a Rousseau i l'Escriptura
Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en catalán con un tamaño de 4 KB
La Boétie i la Servitud Voluntària
Étienne de La Boétie va escriure un petit llibre que coneixem perquè Montaigne es va retirar en un moment de la seva vida en un castell. L'estudi d'aquest llibre és sobre el poder i la servitud voluntària, i a diferència de Maquiavel, planteja el tema del poder des d'un punt de vista novedós. La Boétie diu que la gent se sotmet al poder perquè, d'alguna manera, sent plaer. A la gent li agrada sentir-se súbdit, que li treguin la llibertat, que li diguin el que ha de fer (perquè tothom és una mica masoquista).
L'Escriptura i la seva Relació amb el Poder
Al voltant de l'any 4000 a.C. es descobreix l'escriptura a Mesopotàmia, en un moment en què existeixen grans imperis. Aquesta coincidència no és casual, ja que l'escriptura va esdevenir una arma molt poderosa.
L'escriptura, en la línia de pensadors com Lévi-Strauss, serveix per transmetre coneixements, però també per fonamentar i garantir el poder. També per eternitzar les lleis i els principis, fent que la societat es torni conservadora. Els sacerdots fonamentaven una religió que justificava el poder del faraó i la divisió jeràrquica de la ciutat, igual que l'esclavitud.
Tot això es va connectar amb el sorgiment de les grans religions, amb la Bíblia, que dicta com s'ha de viure, què està bé i què està malament, què es pot menjar i què no, i com i quan s'ha de practicar el sexe. Per tant, a través de l'escriptura s'estableix una gran forma de dominació humana.
Aquesta relació continua en l'actualitat. Actualment es produeix la mateixa dinàmica a través d'un llenguatge, un codi, que ja no és escrit, sinó visual: imatges, televisió, etc.
Hobbes: L'Origen del Poder i el Contracte Social
Per a Hobbes, el poder té un origen històric, no diví. És fruit d’un contacte o d’un pacte entre els individus. Per entendre aquest pacte s’ha de partir d’una distinció fonamental de dos estats:
Estat de Naturalesa
En aquest estat de naturalesa, tothom "està en guerra amb tothom". Ningú té la vida assegurada; és la llei del més fort.
En un moment determinat, s’imposa la raó, ja que els diferents individus d’aquest estat de naturalesa s’adonen que, d’aquesta manera, tenen molta llibertat, però poden morir en qualsevol moment, i a més a més, els poden robar la propietat fàcilment. Decideixen fer un pacte entre ells.
Aquest pacte entre individus dóna lloc a l’estat social, un estat on hi ha un poder absolut.
Estat Social
En l'estat social, els individus se senten protegits i segurs. Aquest estat social s’identifica amb el Leviatà, a qui tothom tem.
Hobbes coincideix amb Maquiavel en una cosa: en què la teoria del poder només se sosté a través de la por.
Per a Hobbes, la gent sacrifica la seva llibertat individual per sentir-se protegida. Es converteix en un súbdit.
La gent se sotmet al príncep no només perquè té por, sinó també per protegir la propietat privada.
Realment, quan l’individu se sotmet al Leviatà (l'Estat), corre el risc de ser devorat per aquest Estat.
Rousseau: De la Propietat a la Revolució Social
Per a Rousseau, en l’estat de naturalesa inicial, l’home vivia lliure, desconeixia la propietat privada i tenia un sentiment dominant: la compassió.
Hi va haver algú que va dir: "Això és meu."
A partir d’allò va començar la corrupció, tot a causa de la propietat, i va ser necessari el poder, anomenat Estat. Aquest Estat protegia la propietat privada i també la desigualtat entre els homes.
S’hauria de canviar el poder, passant d’un estat burgès a un que respectés les lleis. Això només seria possible si els homes fessin un nou contracte social consistent en substituir l’estat burgès pel socialista, caracteritzat per la igualtat entre els homes i per la propietat col·lectiva, on tot és de tothom. Aquest canvi només seria possible a través de la revolució.