Teories del Poder i l'Autoritat: Weber, Arendt i Foucault

Max Weber: Poder i Autoritat

El sociòleg, psicòleg i economista Max Weber distingeix clarament entre el poder i l'autoritat:

• Poder: Implica que les persones de la societat obeeixen un determinat mandat per la imposició de la pròpia voluntat, sovint amb l'ús de la força i la violència per part dels governs.
• Autoritat: Es basa en l'acord voluntari amb unes normes beneficioses. L'obediència es produeix per voluntat pròpia.

Hannah Arendt: Poder com a Acció Concertada

Hannah Arendt defineix el poder com una acció concretada, on el poder i la violència estan desvinculats. El poder es forma quan un grup està d'acord i es reuneix en un espai públic. Si no hi ha aquests dos conceptes, és impossible crear poder, que és alhora un espai públic, una concentració de persones que sorgeix de manera espontània dins l'esfera social.

Quan els poders han de recórrer a la violència, vol dir que el poder es troba en perill i, per tant, no aconsegueixen el que volen; pot acabar destruint-se, de manera que es perd. La violència no pot crear el poder.

Les institucions polítiques han de tenir el suport del poble; si no, no podrien governar, perdrien el poder i hi hauria revoltes o revolucions. Quan el poder comença a desaparèixer, hi ha un possible canvi: els ciutadans comencen a fer revoltes no violentes per reclamar allò que s'han posat d'acord, en un espai públic, una multitud de persones que surten de l'esfera privada i surten al carrer.

Sempre hi ha d'haver un objectiu que sorgeix del diàleg, que posseeixen en comú. La concepció de les persones no està relacionada amb la mort, no és el mateix que poder i política junts o cobrint l'espai públic. Tot això implica un canvi i un nou líder amb un poder lliure de forma pacífica.

Michel Foucault: La Microfísica del Poder

Michel Foucault es va preguntar: "Qui som? I per què som el que som?" Per trobar la resposta, va actuar com a arqueòleg, buscant documents i expedients sobre el poder en diversos llocs (hospitals, presons, escoles, etc.) entre els anys 1750 i 1850, període en què apareixen les ciències socials i la psicologia. També va estudiar la bogeria.

La seva resposta es basava en dos conceptes clau:

1. El poder està escampat per tota la societat: En cada lloc hi ha diferents relacions de poder. El poder és un nom estratègic que comporta aquestes relacions. Exemple: relació professor-alumne.
2. No existeix "el Poder", sinó petites relacions de poder: El poder és exercit per un dels individus de la relació, que té una posició estratègica. Són relacions mòbils, no igualitàries i es poden invertir.

Aquestes relacions impliquen un càlcul de poder, on un està per sota de l'altre. No obstant això, sempre hi ha la possibilitat de resistir-se al poder i negar-se a acceptar la relació.