Teories del Mercat Laboral: Anàlisi Comparativa i Crítiques

Teories del Mercat Laboral

Teoria Neoclàssica: Adam Smith i la Mà Invisible

Segons Adam Smith, el mercat pur és independent de les altres esferes socials. La mà invisible implica que l'estat no intervé en l'economia, ja que aquesta resol per si mateixa els problemes.

En el mercat laboral, com en altres mercats, impera la llei d'oferta i demanda. Hi ha competència perfecta. La llei d'oferta i demanda fa que el treball i el salari s'equilibrin, garantint la plena ocupació.

Revisions a la Teoria Neoclàssica

La teoria neoclàssica ha estat revisada per contemplar la complexitat del mercat laboral. Aquest es considera imperfecte i es regula a partir de diverses institucions. No és independent de les altres esferes socials; per tant, existeixen lleis i normes que regulen el treball.

Becker afegeix a la teoria neoclàssica el concepte de capital social. El mercat no és homogeni, hi ha categories laborals. El capital és un factor explicatiu de l'heterogeneïtat. L'acumulació de capital determina l'accés a les diferents categories i el nivell de salari.

Teories Institucionalistes

La teoria de Becker dona pas a les teories institucionalistes.

El mercat laboral és diferent d'altres mercats; és una institució social. És un producte sociohistòric, no natural, per tant, necessita un sistema institucional que el reguli.

Critiquen la teoria clàssica per la manca de normes col·lectives i institucions.

Dos supòsits bàsics: dualització del mercat de treball i segmentació.

Piore et al. distingeixen entre:

• Mercat intern: part de la població, garantir estabilitat, certesa i promoció a canvi de fidelitat i eficiència.
• Mercat extern: resta de la població, mà d'obra específica per a un lloc concret de treball, menor estabilitat i condicions.

No hi ha mobilitat entre segments, el que es coneix com a tancament social.

Exèrcit Industrial de Reserva (EIR)

L'EIR és una crítica a la teoria clàssica.

Braverman utilitza el concepte marxista de lumpenproletariat.

Polaritat entre treball i capital, a la vegada necessaris. El treball és la subsistència de la classe treballadora. Aquest exèrcit està format per aturats, treballadors esporàdics, temporals, dones, minories i immigrants.

Accepten qualsevol treball sota qualsevol condició. És el grup més vulnerable. Parella destaca el paper de les dones immigrants en el treball reproductiu.

En el capitalisme es genera un cicle successiu que es retroalimenta. Els capitalistes, a partir de l'acumulació capitalista, augmenten els seus beneficis, el que genera un excedent de l'oferta de treball. Alhora, l'EIR serveix com a amortització d'aquesta, que torna a generar més acumulació i, per tant, benefici per als empresaris. Un cop acaba la funció del treballador temporal, torna a l'EIR. És una manera de perpetuar el capitalisme.

Crítica de Polanyi a la Teoria Clàssica

Polanyi critica la teoria clàssica i defensa la necessitat de polítiques que regulin el mercat. Considera que cap societat pot existir sense un sistema que garanteixi un ordre en la producció i la distribució de béns, però això no implica l'existència d'institucions econòmiques separades. L'ordre econòmic està integrat i al servei de l'ordre social. Critica la societat industrial dels clàssics: sotmeten la societat a les exigències del mercat. Consideren com a elements de la indústria el treball, la terra i els diners.

El treball són els propis éssers humans que formen la societat. La terra és el medi natural on existeix la societat. Són considerats com a mercaderies per materialitzar-los, objectes produïts per a la compra i venda. Polanyi diu que això és fals. El treball és una activitat econòmica que acompanya la pròpia vida. La terra és la pròpia naturalesa, no produïda per l'home. I els diners no són més que poder adquisitiu o un producte de creació. Són mercaderies fictícies considerades com a tals per organitzar els mercats de treball.

Durkheim i la Visió Antropològica

Durkheim també té una visió antropològica.

Considera que el capitalisme ha trencat els llaços socials, separant l'activitat mercantil de les altres esferes. Es passa de la solidaritat orgànica a la mecànica.

Destaca la importància del paper de les corporacions, tradicions i regles institucionals com a components reguladors del mercat de treball. Critica també la manca d'aquests a la teoria clàssica, ja que sense ells es produeix anomia.

Corporativisme

El corporativisme és la contraposició a la teoria neoclàssica. El feixisme autoritari és una forma de regulació a través de l'organització familiar, grups socials i poder.

El mercat de treball és diferent d'altres, organitzats a partir d'interessos que estipulen normes i regles que el regeixen (oferta i demanda).

L'autoritarisme obliga a l'afiliació a sindicats, amb un sistema molt burocratitzat. L'estat controla les diferents associacions.

Ha anat canviant cap a una democratització, donant lloc al neocorporativisme després de la Segona Guerra Mundial.

Característiques del Neocorporativisme

• Caràcter democràtic.
• Participació de les diferents organitzacions en la presa de decisions.
• Intermediació entre estat, sindicats i empresaris (com el Consell Econòmic i Social).
• Intercanvi entre els actors.
• Intercanvis polítics.
• Legitimitat i consens.
• Redistribució.

Crisi del Neocorporativisme

1. A causa de la globalització, l'estat perd poder davant el mercat i capacitat de redistribució.
2. Els sindicats perden poder a causa de la fragmentació dels obrers i del mercat de treball, així com per l'heterogeneïtat cultural.
3. Els empresaris perden poder de representació a causa del creixement de les petites empreses.

Hi ha dificultat de diàleg social, de negociació i coordinació política macro. Tots s'han de posar d'acord, el que comporta una lentitud en l'adaptació al sistema.

Solucions a la Crisi

S'han proposat polítiques micro, descentralitzant i afavorint acords a nivell d'empresa. També polítiques neoliberals, com la reforma laboral espanyola de 2012. Això ha augmentat les desigualtats i la precarietat, ja que les empreses negocien entre elles sense necessitat de l'estat.