Teories del Joc en el Desenvolupament Infantil

Teories del Joc

Teories Psicoanalítiques

Són un conjunt de teories que estudien les emocions profundes al llarg de la infància.

Freud (1905)

El joc ajuda l'home a alliberar-se dels conflictes i a resoldre'ls mitjançant la ficció. Mitjançant el joc el nen aconsegueix reviure experiències angoixants que fan que s'adapti millor a la realitat perquè aconsegueix dominar aquells esdeveniments que al seu dia li van dominar a ell. Considera com a característica fonamental del joc la catarsi.

Teoria Cognitiva de Jean Piaget (1932)

Relaciona les diferents etapes del joc infantil (exercici, simbòlica i de regla) amb les diferents estructures intel·lectuals o períodes per les que travessa la gènesi de la intel·ligència. Les diverses formes de joc que sorgeixen al llarg del desenvolupament infantil. El joc consisteix en un predomini de l'assimilació sobre l'acomodació.

Per a Piaget, els jocs es poden classificar:

• Jocs d'exercitació
• Jocs de simbolització
• Jocs de construcció
• Jocs reglats

Teoria Sociohistòrica de Vygotski (1933)

Vygotski considera el joc com el motor del desenvolupament infantil en tant que crea contínuament zones de desenvolupament proper (ZDP). A partir d'aquesta base teòrica, els pedagogs soviètics incorporen moltes activitats de joc, imaginàries o reals. El joc és una activitat social, en la qual gràcies a la cooperació amb altres nens, s'aconsegueixen adquirir papers o rols que són complementaris al propi. S'ocupa principalment del joc simbòlic.