Teories del joc: Buytendijk, Claparède i Freud
Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,91 KB
Teoria fenomenal del joc Buytendijk
L'ambigüitat dels moviments. Aparentment quan els infants juguen no s'observa que els seus moviments tinguin una finalitat.
El caràcter impulsivo dels moviments. L'infant, de la mateixa manera que l'animal jove, no està mai quiet.
L'actitud emotiva davant de la realitat. Buytendijk relaciona aquesta actitud amb la facilitat per distreure's i deixar-se portar pels estímuls externs, la tendència a imitar o la innocència que caracteritza els infants.
La timidesa i la rapidesa a avergonyir-se, que segons aquest autor no és producte de la por
Buytendijk critica la idea del joc com a manifestació d'instints i considera que la base del joc no són instints aïllats sinó impulsos més generals
Va assenyalar tres impulsos inicials que condueixen al joc
L'impuls de llibertat, satisfà el desig d'autonomia individual
El desig de fusió de comunitat amb l'entorn de ser com altres
- La tendència a la reiteració, o a jugar sempre al mateix
Teoria de la ficció de Claparède
El joc en els grans corrents psicològics
Teoria de Freud
Parlava del joc com un procés intern de naturalesa emocional. En aquest sentit, el vinculava a l'expressió dels instints, i més concretament a l'instint del plaer.
Segons Freud, el joc simbòlic permet un procés anàleg de realització de desitjos insatisfets i finalment, proporciona una oportunitat d'expressió de la sexualitat infantil semblant a la que el somni brinda a les persones adultes. Així doncs, el joc és l'expressió de sentiments inconscients.