Teories del Desenvolupament: Piaget, Kohlberg i Freud

Interaccionisme Moderat: El Cognitivisme

La Teoria de Jean Piaget: Intel·ligència i Adaptació

El màxim representant del cognitivisme és Jean Piaget, qui va estudiar principalment el desenvolupament de la intel·ligència i les funcions cognitives. Piaget considera la intel·ligència una prolongació de l’adaptació biològica (intel·ligència = capacitat d’adaptació).

Piaget elabora una teoria del desenvolupament de les funcions cognitives de la persona que passa d’una estructura donada a una altra d’àmbit superior. L’exemple més clar per a aquesta teoria és la construcció d’un edifici, ja que no es pot construir un nou pis si no s’ha acabat l’anterior. Cadascuna d’aquestes plantes rep el nom d’estadis de desenvolupament.

Els Quatre Estadis de Desenvolupament Cognitiu

1. Estadi d’intel·ligència sensoriomotriu (de 0 a 2 anys):
   • Intel·ligència pràctica, sense representació mental i sense llenguatge, és a dir, a través del moviment, de les percepcions i de les accions sobre l’entorn.
   • L’infant pot descobrir, en un pla sensorial i motor, propietats de les coses.
   • Adquireix la noció de permanència d’objecte.
   • Formalització dels esquemes (accions o moviments molt simples que l’infant repeteix, consolida i generalitza d’unes situacions a altres).
2. Estadi d’intel·ligència preoperatòria (dels 2 als 7 anys):
   • Intel·ligència verbal o intuïtiva, amb representació mental, que es recolza en esquemes mentals i en un sistema de conceptes.
   • La seva funció simbòlica (capacitat d’evocar situacions o objectes absents) es manifesta a través de la imitació diferida, de la imatge mental, del joc simbòlic, i finalment, es consolida amb el llenguatge.
   • Dins el seu pensament màgic i encara egocèntric, pot associar fenòmens o situacions amb relacions lògiques de causa-efecte.
   • Com que ha adquirit el llenguatge, pot pensar l’efecte de les seves possibles accions sense necessitat de dur-les a terme; i també pot distanciar-se de situacions o problemes immediats i pensar-los en un altre moment.
3. Estadi d’intel·ligència operatòria concreta (dels 7 als 12 anys):
   • Surt de l’egocentrisme i això li permet tenir un pensament més objectiu i raonar d’una manera més lògica.
   • Pot fer operacions, però sempre referides a una realitat concreta, a “objectes” concrets (físics, morals, afectius o socials). Aquestes operacions poden ser simples (classificar, seriar, comptar) o més complexes, com les espaciotemporals (referides a espai, temps, moviment, causalitat, geometria, etc.).
4. Estadi d’intel·ligència operatòria formal (dels 12 als 16 anys).

Mecanismes d'Adaptació Cognitiva

Cada adaptació està constituïda per:

• Un mecanisme d’assimilació: consisteix en la incorporació d’elements externs a l’estructura mental de la persona.
• Un mecanisme d’acomodació: és la reorganització dels elements de l’estructura, després d’una assimilació.

Factors Clau per a l'Assimilació i Acomodació

Perquè es puguin donar els processos d’assimilació i acomodació són necessaris els següents factors:

• Creixement orgànic i maduració del sistema nerviós i endocrí.
• Experiències en l’entorn físic.
• Interaccions i transmissions en el medi social.
• Equilibració: mecanisme innat que organitza i coordina entre si els tres factors anteriors. Aquest últim factor és imprescindible i és una autoregulació de l’individu a través de compensacions actives com a resposta als canvis del medi.

El Desenvolupament Moral Segons Lawrence Kohlberg

El principal representant del desenvolupament moral és Lawrence Kohlberg. Seguint la línia de Piaget, elabora una teoria cognitiva-evolutiva. El criteri o judici moral d’actuacions consisteix a sospesar les exigències de les necessitats i desitjos propis respecte a les exigències de les necessitats i desitjos dels altres.

Kohlberg defensa que hi ha un cert paral·lelisme entre el desenvolupament cognitiu i el desenvolupament moral i, per tant, hi ha correspondències amb els estadis piagetians. A partir dels seus estudis, Kohlberg proposa l’existència de tres nivells de fonamentació del judici moral i, dins de cada nivell, dos estadis de desenvolupament.

Nivells i Estadis del Judici Moral

1. Nivell Preconvencional (Obediència i Interès Propi): Només pensa en els seus propis interessos.
   • Estadi moral heterònoma (de 3-4 a 7-8 anys): El pensament és preoperatori i el punt de vista és egocèntric. El criteri moral emana de l’autoritat dels superiors, per tant, s’ha d’obeir per no ser castigat.
   • Estadi individualisme amb un fi instrumental d’intercanvi (de 7-8 a 10-11 anys): Té una perspectiva individualista concreta, ja pot veure les coses des de diferents punts de vista (el propi i el d’una altra persona). El criteri per diferenciar el que està bé del que està malament es basa en satisfer les pròpies necessitats consentint que les persones molt pròximes satisfacin les seves.
2. Nivell Convencional (Conformitat i Ordre Social): Accepten les normes perquè consideren que és millor per a la societat.
   • Estadi expectatives interpersonals mútues (de 10-11 a 14-15 anys): Ha passat de l’individual al grupal; l’individu té una preocupació pels interessos del grup. Amb el canvi de la capacitat cognitiva pot assumir rols de terceres persones, és a dir, empatia. També busca l’aprovació dels altres, es vol ser una bona persona, de cara a un mateix i de cara als altres.
   • Estadi de sistemes socials i consciència (de 14-15 a 18-19 anys): Com que l’individu es mou fàcilment en el domini de les operacions formals, aconsegueix un gran equilibri en el tractament de les qüestions interpersonals i socials.
3. Nivell Postconvencional (Autoacceptació i Principis Universals): Es va més enllà de les normes i lleis de la societat i s’assumeixen uns principis universals dels drets de la persona.
   • Estadi contacte social i/o drets individuals (a partir dels 18-19 anys): Hi ha una acceptació democràtica de les lleis, reconeixement que cada individu pot defensar els seus drets sense menyscabar els drets dels altres. Les regles han de ser respectades perquè es tracta d’un contracte social. Admet l’existència de conflictes que, de vegades, pot haver-hi entre criteris morals i criteris legals.
   • Estadi principis ètics universals: Els principis morals són escollits per un mateix, i per tant, són autoacceptats. Per prendre decisions morals, la persona es guia per principis universals de justícia en el seu sentit més elevat, com són els principis de reciprocitat i d’igualtat dels drets humans.

La Psicoanàlisi: Desenvolupament Psicosexual (Freud)

El seu fundador va ser Sigmund Freud, que considera el desenvolupament des d’una posició psicosexual. Per a la psicoanàlisi, el desenvolupament es refereix a la constitució del psiquisme de l’individu i/o a la constitució de la seva personalitat (característiques que ens distingeixen d’altres persones).

La principal premissa de Freud és que les característiques psíquiques dels adults vénen determinades des de la infància. La manera de ser d’una persona concreta és determinada per una sèrie de factors ambientals i innats que s’han donat durant la infantesa fins a la pubertat.

Premisses Fonamentals del Psiquisme

Principis Reguladors

• L’ésser humà neix amb una sèrie de necessitats, d’instints (o pulsions) que ha de satisfer, anomenats Principi de Plaer.
• A partir del contacte amb el món exterior apareix la necessitat d’adaptar-se al Principi de Realitat, és a dir, nosaltres podem tenir unes necessitats, però ens hem d’adaptar a la realitat i a les circumstàncies.
• A partir d’aquests dos principis es desenvolupa l’explicació del psiquisme en la persona.
• El Principi de Realitat regula el Principi del Plaer.

L'Allò (Id)

• És inconscient.
• Una part és innata, és a dir, que ho portem de naixement.
• És la font pulsional de la personalitat.
• És l’origen de l’energia psíquica; és a partir d’aquí que es genera qualsevol conducta que volem fer.

El Jo (Ego)

• És conscient (la major part). Té una part inconscient i una part preconscient.
• Responsable del manteniment, supervivència i defensa de l’organisme enfront del món exterior.
• Controla (proposant, inhibint o desviant) la satisfacció de les necessitats.
• Es construeix a partir d’una sèrie d’identificacions amb la imatge de les figures parentals, és a dir, els trets que veiem dels nostres pares és el que nosaltres anem assolint.
• Està proveït de percepció, memòria, llenguatge, pensament i activitat motora, per poder-se autoconservar.
• La funció del Jo és controlar tota l’energia que surt de l’Allò; llavors el Jo frena l’Allò i el desvia.

El Superjò (Superego) – Ideal del Jo

• Fa que si tu tens alguna conducta que surt dels teus valors, llavors crea ansietat i sentiment de culpa, perquè segurament hi ha una confrontació entre el Jo i el Superjò.
• És el resultat de la interiorització de les normes socials i dels models a seguir que provenen del medi extern.
• Es constitueix a partir del Jo com a finalització del complex d’Èdip.
• La major part és inconscient.
• La seva funció és la d’autobservació, consciència moral i d’ideal a seguir.
• Exclou les conductes que no corresponen al seu sistema de valors a partir de l’ansietat o el càstig.
• A partir del Superjò construïm un ideal del Jo (de com volem ser).

El Complex d'Èdip i d'Electra

El complex d’Èdip planteja la idea que, durant l’etapa genital del desenvolupament del nen (una de les etapes psicosexuals), aquest comença a sentir atracció sexual envers el progenitor del sexe oposat, és a dir, el nen se sent atret per la mare i comença a odiar el pare, ja que aquest té la mare. Aleshores es desenvolupa un sentiment de culpa, ja que el nen sap que no està bé odiar el pare. Aquest conflicte es resol mitjançant la identificació, en què el nen adopta característiques del pare. Tot i que molts cops s’utilitza el nom de “complex d’Èdip” indistintament per a ambdós sexes, l’etapa de desenvolupament psicosexual corresponent per a la nena es pot anomenar complex d’Electra per a distingir-la de la del nen.

La Pulsió com a Motor del Desenvolupament

Freud inicialment defineix el motor del desenvolupament com la imposició del Principi de Realitat sobre el Principi de Plaer. Després descobreix que les persones no només estan impulsades pel Principi del Plaer, sinó per un aspecte més primari com és la pulsió. En la pulsió intervenen aspectes innats i aspectes adquirits. La pulsió està constituïda per quatre factors:

1. Font: Part del cos sotmesa a tensió o pressió, d’on surt aquesta tensió que ens fa fer alguna cosa. Exemple (el menjar): la sensació de tensió o malestar per tenir l’estómac buit.
2. Pressió i Impuls: Càrrega energètica que fa tendir l’organisme des de la font cap a un fi. Exemple (el menjar): força o impuls físic dirigit per aconseguir l’objectiu.
3. Fi o Objectiu: Satisfacció o supressió de l’estat de tensió de la font (descàrrega o compensació). Exemple (el menjar): eliminar la sensació de gana.
4. Objecte: Element per mitjà del qual es compleix el fi. Exemple (el menjar): el menjar, una beguda...

Diferència entre Instint i Pulsió

• Instint: Tendències determinades genèticament en l’espècie per satisfer necessitats biològiques.
• Pulsió: Tendències determinades per la família, la societat o la cultura pròpies, per satisfer necessitats naturals o no.

Els humans tenim la capacitat de canviar fàcilment d’objecte o de fi, cosa que també ens diferencia dels instints animals.