Teories del Desenvolupament Humà: Una Visió Completa

10 Teories:

• Psicoanalítica (Freud): Psicosexual. 0-12 (Oral: libido); 1-3 (Anal: excreció); 3-6 (Fàl·lica: manipular genital, complex d'Èdip); 6-12 (Latència: desenvolupament del superjo, normes escolars); Adolescència (Genital: reapareix impuls sexual).
• Desenvolupament Psicosocial (Erikson): 0-12 Confiança vs. Desconfiança; 1-3 Autonomia vs. Vergonya i dubte; 3-6 Iniciativa vs. Culpa; 6-12 Laboriositat vs. Inferioritat; Adolescència Identitat vs. Difusió de rol; Adultesa (18-40) Intimitat vs. Aïllament; Maduresa (40-65) Generativitat vs. Estancament; Vellesa Integritat del jo vs. Desesperació.
• Conductista: 1) Condicionament clàssic: (Watson) controlant l'ambient controlem qualsevol conducta. Estímul = resposta. 2) Condicionament operant: (Skinner) resposta voluntària enfortida o debilitada per associació amb conseqüències positives o negatives. 3) Aprenentatge social: aprendre conducta a través d'observació i/o imitació. L'altre com a model.
• Cognitiva-Evolutiva (Piaget): Pensament humà estructurat en esquemes. Procés: assimilació (noves situacions partint d'esquemes) i acomodació (modificar els nostres esquemes). Etapes: 0-2 Sensoriomotor (sentits, habilitats); 2-7 Preoperacional (pensament simbòlic i egocèntric); 7-11 Operacional concret (principis lògics); 12 Operacional formal (pensar en abstraccions i raonar analíticament).
• Processament de la Informació: Assimilem, utilitzem i emmagatzemem informació.
• Cicle Vital (Baltes): Desenvolupament llarg del cicle vital. Etapes influenciades per l'anterior i que influeixen en la posterior. Factors: generació, moment històric i factors ambientals.
• Etològica (Darwin): Estudia conductes animals. Naixem amb conductes preprogramades que afavoreixen la supervivència. Període crític (preparats per noves habilitats); Període temporal (adquisició de noves habilitats).
• Sistemes/Ecològica: Paper de l'ambient en el desenvolupament humà. Estudia la conducta humana en context natural. 4 nivells ambientals: microsistema, mesosistema, exosistema, macrosistema, cronosistema.
• Sociocultural (Vigotsky): Interacció entre el medi físic i el que l'envolta. El nen influeix en l'entorn i viceversa. Social -> individual. Zona de desenvolupament pròxim: distància que hi ha entre allò que el nen pot fer sol i allò que pot fer amb ajuda. Metàfora bastida.
• Humanista: Qualitats úniques de cada humà. Persona -> capacitat per controlar i decidir sobre la vida (lliure albedrío). Carl Rogers: La visió que tinguem de nosaltres mateixos dependrà de com pensem que ens veuen els altres. Autorealització: Arribar al màxim potencial possible (Maslow).

5 Perspectives de Desenvolupament: Psicodinàmica, Conductista, Cognitiva, Humanista, Evolutiva.

3 Models: Mecaniscista: (humà = màquina, conducta observable, canvis quantitatius, no edat cronològica, comportament causat per factors externs); Organiscista: (humà = subjecte actiu, canvis qualitatius, lleis universals); Contextual-Dialèctic: (diàleg entre subjecte i ambient, qualitatius i quantitatius, 3 variables: edat, generació, moment històric).

VI: manipulada per l'experimentador. VD: mesurada pels investigadors i s'espera que canvii com a resultat de la VI.

Disseny: Longitudinal: mesura conducta d'1 o més subjectes a mesura que creixen. Canvis intraindividuals. Transversal: compara diferents persones d'edats diferents en un mateix moment. Seqüencial: observen diferents grups d'edat en diferents moments. Interval-temporal: estudien subjectes de mateixa edat, de generacions diferents en moments diferents.

Expressió Facial: Naixement (somriure, malestar, interès i fàstic); 2n i 4t mes (còlera, sorpresa i tristesa); 5è (por).

Reconeixement: 2 mesos (diferencien emocions en altres); 4-7 mesos (significat emocional amb expressió); 8-10 mesos (capacitat d'interpretar emocions i situació incerta mirant a la mare); Fins al 1r any (capacitat per respondre adequadament i selectivament davant les expressions de la mare).

Desenvolupament del Jo: 1a Infància (experimentació i expressió); 2a Infància (consciència, interpretació i avaluació); 2 anys: expressions d'orgull i vergonya davant èxit o fracàs. 6 anys: comprenen que altres poden llegir emocions/ consideren factors individuals. 3-4 anys: associen situacions a emocions. 4 anys: poden explicar emocions tenint en compte desitjos. Abans dels 5 anys: no accepten la coexistència de sentiments contradictoris. 5-6 anys: emocions oposades però seqüenciades. 7-8 anys: emocions diferents que s'influeixen. 10-11 anys: coexistència d'emocions oposades. 7 anys: prenen consciència que l'emoció perd intensitat al llarg del temps. 8 anys: utilitzen distracció cognitiva (redirigir emoció pensant en recordar successos agradables).

Strayer: comprensió de l'experiència empàtica en un mateix. Apego: Ara: afectiu. Lorenz: Períodes crítics (si no s'estableix en el període no es podrà desenvolupar); Períodes sensibles (nen preparat per aprendre conducta però no hi ha temps establert).

Fases: F1: Orientació cap a persones sense reconeixement de figures cuidadores (0-3 mesos): el nen orienta conductes i senyals emocionals cap a l'adult. F2: interacció privilegiada amb cuidadors sense rebuig cap a estranys (3-7 mesos): desenvolupament de la percepció visual i intermodal; afirmació d'apego (somriure, vocalització, plor diferencial i interrupció diferencial del plor); interacció cara a cara; creació d'esquemes; al 3r mes reconeix comportament de la figura d'apego però fins al 7è mes no es reconeix el vincle; conductes cap a moltes persones. F3: Vinculació i por als estranys (8-12 mesos): formació del vincle afectiu; sabem que s'ha format per l'ansietat de separació (l'absència de la figura de referència genera inquietud i al tornar s'aferra); modifica sistemes exploratoris; por als estranys (8è mes) -> Teories: psicoanalítica, cognitiva, etològica.

Tipus d'Apego (Ainsworth): Segur: figura d'apego (exploració activa); absència (baixa exploració i ansietat per separació); retrobament (alegria). Ansiós-ambivalent: figura d'apego (exploració nul·la); absència (ansietat intensa per separació); retrobament (difícil de consolar). Evitatiu: figura d'apego (passius o diferents); absència (escassa o nul·la ansietat); retrobament (eviten contacte). Desorganitzat: figura d'apego (s'aproximen evitant la mirada); retrobament (poden buscar o fugir).