Teories del Desenvolupament Humà: Ambientalisme i Innatism

Creixement: Canvis físics que es produeixen en un organisme.

Maduració: Canvis biològics que es donen en l'ésser humà i que permeten l'adquisició de noves capacitats.

Desenvolupament: Procés de canvis psíquics que afecten la manera de sentir i pensar, i la forma de comportar-se.

L'Ambientalisme: El Medi i el Subjecte

L'ambientalisme defensa que el medi canvia el subjecte, és a dir, influeix en ell.

El Conductisme: Comportament i Estímuls

El conductisme es basa en definir el comportament humà com a resultat de les reaccions adquirides com a resposta a estímuls externs. Watson va ser la figura més destacada, i estudia la psicologia a partir de fets observables (conductes).

Condicionament Clàssic: Pavlov i Watson

A partir del reflex condicionat de Pavlov, Watson ho utilitza per donar explicació a les causes de la conducta humana. Per exemple: estímul (menjar) → resposta natural (salivar). Si associem un estímul neutre que no provoca cap resposta a un estímul incondicionat (EI), en un moment donat aquest estímul es condicionarà i donarà lloc a la mateixa resposta incondicionada. Per exemple: estímul condicionat (campaneta) → resposta condicionada (salivar).

Condicionament Instrumental: Skinner i Reforços

Es va veure una visió més àmplia gràcies a Skinner. Davant d'un mateix estímul podem tenir diverses respostes; si reforcem de forma positiva o de forma negativa aquesta resposta, tendirà a repetir-se o a evitar-se. Si apliquem reforç positiu, la conducta tendirà a repetir-se. Si apliquem reforç negatiu, la conducta tendirà a extingir-se.

• Reforç positiu: S'obté un estímul que agrada per la seva resposta (ex: si es menja el peix, té gelat).
• Reforç negatiu: S'evita un estímul que no agrada per la seva resposta (ex: creua bé el carrer i no el renyem).
• Càstig positiu: S'obté un estímul desagradable per la seva resposta (ex: toca l'endoll i es pica els dits).
• Càstig negatiu: No s'obté un estímul que agrada per la seva resposta (ex: es baralla amb el germà i es queda sense parc).

L'Aprenentatge Social: Observació i Modelament

Aquesta teoria defensa que les conductes s'aprenen per observació de les conductes dels altres. Aquest tipus d'aprenentatge rep el nom de modelament, que fa referència als canvis conductuals, cognitius i afectius que deriven de l'observació a un o més models. L'infant repeteix conductes que ha vist fer a altres persones significatives per a ell. Aquesta teoria complementa el condicionament operant. La diferència és que el fet que una persona triï una resposta concreta depèn del que hagi vist fer als altres. No només s'aprèn per experiència, sinó per observació. Quan la persona aprèn observant, es coneix amb el nom d'aprenentatge vicari. El nen assumeix moltes normes de conducta a través de models. En aquest tipus d'aprenentatge influeixen diferents processos interns del subjecte:

• L'atenció.
• La memòria.
• La imitació.
• La motivació.

El Processament de la Informació: Ment i Aprenentatge

Aquesta teoria defensa que el desenvolupament és el procés d'aprenentatge que adquireix l'individu a través de la recepció d'informació (estímuls), de l'emmagatzematge i de la recuperació per donar respostes immediates o futures. A diferència del conductisme, no només es fixen en la part observable del comportament, sinó en els processos interns que es duen a terme a la ment de l'individu (conductisme + cognitivisme). Aquests processos requereixen molt d'esforç durant els primers aprenentatges, però després es van automatitzant. El processament de la informació és un procés continu i, per tant, no distingeix etapes o canvis qualitatius en els processos de desenvolupament. Per explicar com funciona la ment humana, s'utilitza la metàfora de l'ordinador.

L'Innatism: Factors Biològics i Interns

L'innatisme defensa que el subjecte interacciona amb el medi.

El Maduracionisme: Desenvolupament Biològic

Gesell considera que el desenvolupament humà és progressiu i està determinat per factors biològics. El nen adquireix la seva ment de la mateixa manera que el seu cos, mitjançant un procés de desenvolupament. La maduració del sistema nerviós i el creixement de l'infant marquen uns ritmes evolutius en les següents àrees:

• Conducta motriu: Implica el control del to muscular, la coordinació motriu, l'equilibri, els aspectes posturals, etc.
• Conducta personal-social: Inclou els hàbits d'higiene, alimentaris, ritmes horaris, conductes en el vestir, i per altra banda, els aspectes afectius i de relació amb els altres.
• Conducta adaptativa: Són les conductes exploradores i d'experimentació.
• Conducta del llenguatge: Comprèn totes les formes de comunicació.

L'Etologisme: Conductes Innates i Aferrament

Aquesta disciplina ha descobert que hi ha una sèrie de conductes determinades genèticament. Algunes conductes apareixen automàticament i d'altres són desencadenades a partir d'un estímul. El màxim representant és Bowlby, qui va demostrar que aquests principis també es podien aplicar al desenvolupament afectiu de les persones. Es va dedicar a estudiar la conducta d'aferrament, que és la tendència dels individus a cercar la pròpia espècie, amb una funció de protecció i de supervivència. Aquest vincle és bidireccional (nadó <-> figura materna). Les conductes que fa la figura materna són un desplegament de conductes que estan genèticament determinades i que el nadó desencadena amb els seus senyals. El nadó pot mostrar el seu vincle d'aferrament a través de cinc pautes de conducta:

• Succió.
• Prensa.
• Seguiment.
• Plor.
• Somriure.

Etapes en el desenvolupament de la conducta d'aferrament segons Bowlby

1. Orientativa (de 0 a 2-3 mesos): El nadó no discrimina les figures, és a dir, no distingeix la mare d'altres persones.
2. D'assenyalament (de 2-3 a 6-7 mesos): Reconeix la mare entre altres persones; el seu somriure ja té un sentit social, i orienta la seva conducta més cap a la figura materna que cap a la resta.
3. D'apropament (de 6-7 mesos a 2-3 anys): Tracta de manera més discriminada les persones; incorpora la locomoció a la seva conducta (segueix la mare quan se'n va); fa gestos de comiat, etc. La mare és la base segura per explorar l'ambient; l'infant s'allunya de la mare i torna amb ella davant d'un senyal de perill o per una absència que percep prolongada.
4. Associativa (a partir dels 2-3 anys): L'infant, tot i que encara manifesta alguna característica del vincle d'aferrament, ja pot sentir la mare com una figura independent. Pot desplaçar o substituir per associació aquestes funcions afectives per altres objectes o per altres persones del seu medi físic i social.

El Generativisme: L'Adquisició Innata del Llenguatge

Aquesta teoria replanteja el desenvolupament humà a partir de l'àmbit del llenguatge. Es fa la següent pregunta: com un nen que rep tan poca estimulació de l'ambient pot ser capaç d'adquirir el llenguatge fent servir la sintaxi amb correcció? En conseqüència, si l'entorn no proporciona els estímuls necessaris a l'infant, es dedueix que la capacitat de llenguatge és innata. Anomena LAD (Mecanisme d'Adquisició del Llenguatge) a l'estructura innata que permet desenvolupar el llenguatge. El LAD possibilita a l'infant ser competent en el llenguatge i poder distingir i seleccionar enunciats gramaticalment correctes. El LAD és una facultat de la ment de les persones i, per tant, ha de contenir una gramàtica universal que després permeti a cada infant desenvolupar la seva pròpia llengua. Tot i que aquesta capacitat sigui determinada genèticament, necessita l'entorn social per poder cristal·litzar i convertir-se en la gramàtica particular de cada llengua.

La Teoria de la Gestalt: Percepció i Lleis

Aquesta teoria defensa que la ment funciona amb processos i lleis que se suposen universals i que ordenen els estímuls que ens arriben pels canals sensorials. La percepció de les persones no s'exerceix sobre elements aïllats de l'entorn, sinó en camps perceptius. El camp perceptiu és la distribució del conjunt d'elements del medi que afecten la persona quan té una percepció. L'organització del camp perceptiu determina el fenomen perceptiu.

Diferents lleis de la Gestalt

• Llei de la bona forma: L'organització perceptiva humana tendeix a percebre una figura, un objecte, una cara, una estructura de la manera més senzilla, equilibrada, estable i regular possible (ex: taques que formen un gos).
• Llei de la proximitat: Es tendeix a agrupar elements que es troben a prop.
• Llei de la semblança: Es tendeix a agrupar elements semblants com si formessin part d'una mateixa estructura (ex: columnes).
• Llei del tancament: Es tendeix a cloure les bretxes existents en una figura que tingui les línies incompletes, és a dir, veiem figures completes quan en realitat no ho són.
• Llei de la continuïtat: Es tendeix a percebre com si formessin part d'una mateixa figura els estímuls que guarden entre si la continuïtat d'una forma (ex: gos darrere de l'arbre).
• Llei de la figura-fons: La figura és l'objecte sobre el qual es focalitza l'atenció; el fons és la part del darrere o tot el que envolta la figura. No es poden veure les dues coses alhora.
• Llei de la constància perceptiva: Per a la nostra percepció, els objectes coneguts mantenen constants la grandària, la forma, el color, etc., malgrat la possible diferent presentació dels estímuls (ex: cotxe a 13 metres i el mateix cotxe a 4 metres).
• Llei de la predisposició perceptiva: Moltes vegades s'espera percebre allò que encaixa amb les idees preconcebudes. Això vol dir que les expectatives influeixen en la manera de percebre els estímuls (ex: vella, jove).