Teories de l'Estat: Contractualisme i Dret

Teories Organicistes de l'Estat

Plató: Els governants procuren la justícia i el bé de tota la ciutat.

Maquiavel: L'objectiu del governant és perpetuar el seu poder.

Teories Contractualistes de l'Estat

L'Estat és fruit d'un pacte o contracte.

Thomas Hobbes (1588-1679) i l'Absolutisme

L'ésser humà és cruel, egoista i dolent. Homo homini lupus (l'ésser humà és un llop per a l'home). El contracte social serveix per posar fi a la maldat humana, atorgant a l'Estat el paper d'ordre solucionador. Segons Hobbes, el contracte ens obliga a renunciar als drets individuals, justificant així l'absolutisme polític.

John Locke (1632-1704) i el Liberalisme

L'ésser humà és cooperatiu. El governant té l'obligació de protegir els drets naturals de l'individu. Si no ho fa, la ciutadania té dret a rebel·lar-se contra l'Estat.

Jean-Jacques Rousseau (1712-1778) i la Democràcia

L'ésser humà troba la felicitat en la natura, un paradís perdut. L'ésser humà és bo, però dèbil, i la societat el perverteix.

El Dret

Conjunt de lleis que regulen el comportament dels membres d'una comunitat. El Dret ha de complir aquestes funcions:

1. Control sobre les conductes desviades: Les normes jurídiques imposen sancions a les conductes que pertorben l'ordre establert.
2. Protecció de drets i llibertats: El Dret és un instrument positiu que assegura a l'individu les seves llibertats i els seus drets principals.
3. Canvi social (socialdemocràcia): El Dret ha de permetre la reducció de les desigualtats socials.

L'Estat Democràtic de Dret

Crea (poder legislatiu), utilitza (poder executiu) i queda sotmès (poder judicial) a un conjunt de normes establertes.

Característiques de l'Estat de Dret

1. Imperi de la llei: La llei és l'expressió de la voluntat general o de l'òrgan representatiu.
2. Divisió de poders: Instrument per evitar l'absolutisme (poder legislatiu, executiu i judicial). Al segle XX sorgeix un quart poder que controla i vigila el poder polític: els mitjans de comunicació. Actualment, però, sovint es dediquen a la propaganda i la publicitat política.
3. El poder judicial: Vetlla pel compliment de la llei.
4. Legalitat de l'administració: L'administració està obligada a complir la llei, no té immunitat, i si s'equivoca, el ciutadà té dret a denunciar-ho.
5. Drets i llibertats assegurats: Un estat democràtic té l'obligació de garantir, a través de les lleis, els drets i les llibertats de l'individu.

El Problema de la Legitimació del Dret

• Jusnaturalisme: Les lleis que regulen la nostra convivència són convencionals, però el Dret només és just si concorda amb el dret natural. El problema és que és difícil concretar què és el dret natural o quins són els principis universals acceptats per tots.
• Positivisme jurídic: El Dret és l'expressió de la llei, és un dret positiu. El problema és que permet el trencament entre el dret i la justícia, és a dir, les lleis poden ser injustes.

Dret natural: Llei de la naturalesa, lleis que no es poden canviar, immutables, necessàries, inalienables.