Teories i Conceptes Clau de la Psicomotricitat: Le Boulch, Picq i Vayer

La Psicocinètica de Jean Le Boulch

La Psicocinètica de Jean Le Boulch (conductista) té com a objectiu principal afavorir el desenvolupament humà a través del moviment. Per al disseny de les activitats de la intervenció psicocinètica, es recomana que es realitzin considerant els interessos de l'infant i les necessitats evolutives de cada etapa. Amb la qual cosa s'obtindrà:

• Una estructuració perceptiva que li permeti el coneixement del propi cos i la percepció espacial i temporal.
• L'ajustament postural.
• L'ajustament motor.

Els seus principis teòrics parteixen d'una concepció global de la naturalesa humana i es poden sintetitzar en:

• Una noció de cos-ment, on preval una significació de globalitat.
• L'objectiu fonamental de l'educació psicomotriu és l'estructuració de la personalitat.
• Per aconseguir l'estructuració de la personalitat cal, prèviament, haver aconseguit l'estructuració de l'esquema corporal.
• L'estructuració de l'esquema corporal s'obté a partir dels moviments espontanis.

La Línia Psicopedagògica de Picq i Vayer

La línia psicopedagògica de Louis Picq i Pierre Vayer (enfocament conductista-directiu) té com a propòsit educar d'una manera sistemàtica les conductes motrius i psicomotrius de l'infant, facilitant així l'acció educativa i la seva integració escolar i social.

Relació entre Motricitat, Psiquisme i Ed. Psicomotriu

Fins als 3 anys, la motricitat i el psiquisme estan superposats, i a partir dels 3-4 anys aquesta relació mostra una diferenciació més gran. Consideren que el període que va dels 3-4 als 7-8 anys és crucial, ja que l'infant pren consciència del propi cos, es defineix en la lateralitat, adquireix l'orientació en relació amb si mateix i es va adaptant al món exterior. És el període dels aprenentatges essencials i de la integració social progressiva.

Per facilitar aquesta integració, proposen l'educació psicomotriu de l'infant, a través de la qual s'ha d'obtenir:

• La consciència del propi cos.
• El domini de l'equilibri.
• El control i, més tard, l'eficàcia de les diverses coordinacions globals i segmentàries.
• El control de la inhibició voluntària i de la respiració.
• L'organització de l'esquema corporal i l'orientació en l'espai.
• Una correcta estructuració espai-temporal.
• Les millors possibilitats d'adaptació al món exterior.

Etapes del Desenvolupament Psicomotriu

• 1a etapa: Exploració. L'infant es posa en contacte amb els diversos elements del món exterior.
• 2a etapa: Coneixement. L'infant aprèn a controlar les seves accions.
• 3a etapa: Representació. L'infant ja està capacitat per controlar, comparar i coordinar les seves accions.

Vayer proposa una sèrie d'exercicis per realitzar a les sessions de psicomotricitat que augmenten gradualment de dificultat i fan referència a aquests tres àmbits: la construcció del jo corporal i l'infant davant el món dels altres.

Per a infants de més de 5 anys, proposa la divisió de les intencions educatives en tres períodes, sense establir límits d'edat entre ells. Són activitats sobre:

• L'educació de l'esquema corporal o relació amb si mateix.
• L'infant davant del món present (realitat espai-temporal).
• L'infant enfront del món dels altres (pedagogia relacional).

Conceptes Clau en Psicomotricitat

L'Esquema Corporal

Coneixement del nostre cos tant en estat de repòs com en moviment, en funció de la relació entre les seves parts amb l'espai i els objectes que l'envolten.

Funcions de l'Esquema Corporal

• Percepció i control del propi cos.
• Equilibri postural econòmic.
• Lateralitat.
• Control respiratori.

Control Tònic

S'encarrega de mantenir la postura a través de la contracció o relaxació dels músculs.

Funcions del Control Tònic

• En l'aspecte motor, la sensibilitat i les emocions.

Control Postural

Manera habitual de mantenir la postura i l'equilibri.

Funcions del Control Postural

• Posició que adopta el cos en qualsevol moment, pot ser voluntària o involuntària (inconscient), i l'equilibri.

Control Respiratori

Capacitat de control de l'activitat respiratòria.

Funcions del Control Respiratori

• En el moment de néixer s'activa la respiració amb un reflex. S'anirà fent durant la vida de manera mecànica i és per mitjà de dos moviments: inspiració i expiració.

Lateralitat

Procés a través del qual es desplega en l'infant la predilecció o domini d'un costat del cos respecte a l'altre.

Funcions de la Lateralitat

• Serveix per especialitzar-se en el domini de qualsevol acció.
• Facilita la pròpia representació de l'esquema corporal.
• Afavoreix l'orientació i l'organització espacial.

Estructura de l'Espai

És una noció que s'elabora i diversifica progressivament en el transcurs del desenvolupament psicomotor de l'infant.

Es divideix en tres etapes: espai topològic (0 a 3 anys).

Funcions de l'Estructura de l'Espai

• Evoluciona en tres períodes: 1r l'espai corporal, 2n l'espai ambiental i 3r l'espai representatiu o simbòlic.

Estructura del Temps

Durada d'un esdeveniment entre tres esdeveniments.

Funcions de l'Estructura del Temps

• El procés d'interiorització del temps s'inicia en l'infant a partir de la vivència de les rutines i hàbits diaris. A partir d'aquest nucli anirà adquirint gradualment les nocions de matí, tarda, nit, organitzant la seva pròpia percepció temporal fins a arribar a aconseguir l'avui, l'ahir i el demà.

Control Pràxic

Control voluntari en la realització d'un acte motor.

Funcions del Control Pràxic

• Aquestes pràxies estan incloses en el desenvolupament sensorial, motor, emocional, social i cognitiu de l'infant.
• Perquè s'executi, és necessari:
  • Un desig.
  • Una integració de l'espai en què es produirà.
  • Una organització postural que possibilitarà el moviment.
  • Una previsió del moviment que cal realitzar.

Hi ha:

• Pràxies bàsiques: desplaçaments, posicions estàtiques del cos i manipulació bàsica d'objectes.
• Les pràxies fines: es necessita un control del to muscular i la inhibició d'uns segments corporals per realitzar moviments precisos.