Teories de la Comunicació: Semiòtica, Construccionisme i Mitjans

Bases de Durkheim i Lévi-Strauss

Estructures de la semiòtica i semiologia aplicades als mitjans. Utilitzen la comunicació mediàtica en un doble eix:

• Sintagmàtic: continguts explícits.
• Paradigmàtic: elements estructurals que ajuden a entendre el contingut dels mitjans.

La comunicació es fomenta en base a diferents sintagmes, però només es pot interpretar gràcies a l'eix paradigmàtic que no es pot veure directament.

Semiòtica als EUA: Morris i Peirce

Segueixen les bases de Saussure: la lingüística forma part d'una ciència, la semiòtica, que estudia els signes. Diuen que el text sempre ha d'estar en context. Agafen aquesta idea i l'apliquen als mitjans: com una comunicació no presencial pot canviar el significat d'allò que es vol transmetre, com el context condiciona com l'interpretem. Estableixen normes generals.

Semiòtica Italiana: Umberto Eco

• Estructura absent: anàlisi del llenguatge cinematogràfic. Trobar la sintaxi que permet combinar diferents elements d'imatge i so per explicar el significat del llenguatge audiovisual. Estructura molt complexa.
• Obra oberta: tota obra està oberta i no s'acaba de tancar fins que no hi ha una interpretació. Condiciona el marc cultural. També és important la subjectivitat.

Semiòtica Francesa: Roland Barthes

Mitologies: podem trobar un conjunt de pressupostos anteriors als textos que condicionen la seva interpretació. Els mites són irracionals i de tradició cultural. Els mitjans actualitzen aquests mites per refermar-los o alterar-los. Problema: depenen de la subjectivitat de qui ho explica.

Construccionisme Social

M. Weber, A. Schütz, P. Berger i T. Lukman, llibre La construcció social de la realitat. Les institucions socials proporcionen als individus un esquema de coneixement que es concreta amb el llenguatge. Tota relació social és un intercanvi de coneixement i les institucions donen aquest marc de coneixement. Els mitjans actuen com a macroinstitucions reguladores de l'intercanvi de coneixement.

Gatekeeper: Kurt Lewin

Estudi sobre diaris als EUA: en tot diari existeix un gatekeeper, qui decideix què es publica i què no. Poder de control i de regulació molt gran. Condiciona el coneixement compartit.

Lògica Mediàtica: Guy Tuchman

És més important la lògica mediàtica que hi ha darrere de la producció de continguts. Llibre Making News: es fixa en el paper que tenen les xarxes de corresponsals amb els mitjans. La lògica televisiva passa per sobre del gatekeeper.

Teoria de la Mediació: David Altheide

Els mitjans no són l'única institució de mediació, hi ha la socialització secundària. La seva capacitat d'influència vindrà determinada pel grau d'autonomia dels mitjans respecte a les altres institucions.

Agenda-Setting i Agenda-Building: McCombs i Donald Shaw

Els mitjans fixen l'agenda d'actualitat (opinió pública en l'àmbit polític). No només la fixen (mediadors en aquesta construcció), sinó que la construeixen (actuen com a constructors).

Resum de Conceptes Clau

• Conductisme: Funció, Mitjans
• Constructivisme: Estructura, Societat
• Apocalíptics: Estructura, Mitjans
• Integrats: Funció, Societat
• Text: Funció, Mitjans
• Context: Estructura, Societat
• Regulació: Funció, Societat
• Canvi: Mitjans, Estructura