Teories de la comunicació i la influència mediàtica

Enviado por Chuletator online y clasificado en Informática y Telecomunicaciones

Escrito el en catalán con un tamaño de 13,63 KB

  • Teoria hipodèrmica: neix a la dècada dels anys 20 als Estats Units i el principal impulsor és Harold Laswell, després de la Primera Guerra mundial. Es crea per analitzar els mecanismes que feien servir els governs per implicar la població a la guerra.

  • Utilitzen els Mass-media: són els mitjans de comunicació de masses (premsa, radio, cine i cartells). La manipulació es feia poc a poc, subtilment i no agressiu 's'injecta' el missatge.

  • Per què funciona? Aquests missatges es dirigeixen a persones aïllades (aïllament), individuals, passives... També per la unidireccionalitat, és a dir que no admet resposta. I per últim per la asimetria dels rols, el receptor i l'emissor no estan al mateix nivell de rols.

  • Exemple clau d'aquest tipus de comunicació és: tele, radio, cartells, cine... el públic és un receptor passiu, el mitjà de comunicació que no compleix amb això és internet.

  • El receptor pot comprovar la informació, pot buscar les fonts fiables i pot rebre correus ocults desmentint una informació donada pel govern.

  • Tot i que hem explicat el cas de la guerra i el reclutament dels soldats, és només un exemple, la teoria hipodèrmica va més enllà. Un cas actual seria el papa Francesc. És un personatge que ningú critica.

  • Teoria de l'orquestra: anys 40 Palo Alto, Califòrnia, tots els individus no actuem de manera individual i aïllada sinó en conjunt. Com a persones som capaces d'emetre i rebre missatges. Que participem d'una comunicació global. La metàfora de l'orquestra, tots actuem de manera conjunta i no de manera aïllada. És a dir, tots comuniquem. Aquesta teoria sosté dos punts:

  • La essència de la comunicació es troba en els processos de relació interacció entre els individus.

  • Qualsevol comportament humà té un valor comunicatiu. És a dir, des del moviment del cap, assentir, un gest, un silenci...

  • Teoria dels líders d'opinió: el impulsor va ser Paul Lazarsfeld als anys 50. Es va fixar en quina manera feia la propaganda electoral i com afecta amb el resultat dels vots. Els ciutadans no estem influenciats pels mass media sinó per les persones que surten als mass media.

  • Aparició

  • Tenen coneixement del tema del qual parlen

  • Aconseguir influenciar la resta de les persones

  • Que es relacionin amb la resta de ciutadans

  • Líders d'opinió:

  • Formals, persones que amb funció del seu rang tenen caràcter formal.

  • Informals, pel seu carisma i són rellevants en el seu sector però no són especialistes.

  • Influencers, els vloggers, instagramers, twitteros...

  • Influencers:

  • Té credibilitat en un tema concret

  • Molta presència a les xarxes

  • Són prescriptors

  • Característiques:

  • Capacitat de generar opinions i reaccions

  • Ha d'estar implicat amb les accions que fa

  • Seguidors de qualitat

  • Youtube: es crea l'any 2005 i permet pujar i compartir vídeos. És l'espai més visitat d'internet, té més de 1.000.000.000 d'usuaris. Hi ha milions d'hores de vídeos i milers de milions de visualitzacions tots els dies.

  • Punt de vista del missatge

  • El missatge està compost per signes. La ciència que investiga és simiologia o semiòtica.

  • Linguística significant i significat

  • Audiovisual Roland Barthes i Umberto Eco impulsen la teoria que el missatge s'ha de veure desde el punt audiovisual. Ells diuen que la imatge i el so funcionen com un sistema de signes.

  • Imatge/so material: significant

  • Imatge/so immaterial: el que representa l'objecte

  • Acte de percepció:

  1. Denotació és la realitat

  1. Connotació significats suplementaris

  • Codi:

  • Conjunt de regles explícites i implícites que permeten segons com les combini produir un sentit.

  • Els codis són comuns membres d'una mateixa família, cultura...

  • Es classifiquen per:

  • Codi de la llengua

  • Codi de la imatge

  • Perceptius: l'anàlisi de les línies, colors, formes i espais.

  • Socioculturals: té a veure amb els costums i les cultures que té una societat.

  • Gestuals i de comportament: hem aconseguit simbolitzar un comportament.

  • Tècnics i ornamentals del cos i de l'espai: tenen en compte una dimensió social, estètica i històrica.

  • Simbòlics i de senyalització: de circulació, logos, religiosos...

  • Analogia: estem comparant o relacionant dos o més objectes (pel·lícules, imatges...) i la similitud pot ser:

  • Real: perquè físicament s'assemblen

  • En funció sociocultural: s'assemblen culturalment amb el pas dels anys

  • Polisèmia: que té molts significats, podem interpretar de diferents formes les imatges.

  • Condicionants de com podem interpretar:

  • Edat

  • Sexe

  • Cultura

  • Origen

  • Singularitat de la persona

  • Context

  • Efecte Kuleshov: és un experiment cinematogràfic, per Lev Kuleshov als anys 20. Consistia en juxtaposicionar 3 plans. Demostra que les imatges poden ser polisèmiques, és a dir en funció de com les ajuntis poden tenir un significat o un altre.

  • Punt de vista del receptor:  variables que afecten la manera que el receptor percep i entén el missatge. Variables:

  • Culturals i antropològiqueset sens més atret per les imatges que no estàs acostumat a veure i no per les que estàs acostumat.

  • Socials i ètiques: les imatges poden crear simpaties i antipaties per alguns pot ser positiu i altres negatiu.

  • Edat: segons la edat hem de adequar el missatge.

  • La capacitat cognitiva: hi han persones que tenen més desenvolupada la capacitat  de interpretar les coses es a dir a entendre el missatge.

Entradas relacionadas: