Teories de la comunicació i la influència mediàtica

Teoria hipodèrmica: neix a la dècada dels anys 20 als Estats Units i el principal impulsor és Harold Laswell, després de la Primera Guerra mundial. Es crea per analitzar els mecanismes que feien servir els governs per implicar la població a la guerra.

Utilitzen els Mass-media: són els mitjans de comunicació de masses (premsa, radio, cine i cartells). La manipulació es feia poc a poc, subtilment i no agressiu 's'injecta' el missatge.

Per què funciona? Aquests missatges es dirigeixen a persones aïllades (aïllament), individuals, passives... També per la unidireccionalitat, és a dir que no admet resposta. I per últim per la asimetria dels rols, el receptor i l'emissor no estan al mateix nivell de rols.

Exemple clau d'aquest tipus de comunicació és: tele, radio, cartells, cine... el públic és un receptor passiu, el mitjà de comunicació que no compleix amb això és internet.

El receptor pot comprovar la informació, pot buscar les fonts fiables i pot rebre correus ocults desmentint una informació donada pel govern.

Tot i que hem explicat el cas de la guerra i el reclutament dels soldats, és només un exemple, la teoria hipodèrmica va més enllà. Un cas actual seria el papa Francesc. És un personatge que ningú critica.

Teoria de l'orquestra: anys 40 Palo Alto, Califòrnia, tots els individus no actuem de manera individual i aïllada sinó en conjunt. Com a persones som capaces d'emetre i rebre missatges. Que participem d'una comunicació global. La metàfora de l'orquestra, tots actuem de manera conjunta i no de manera aïllada. És a dir, tots comuniquem. Aquesta teoria sosté dos punts:

La essència de la comunicació es troba en els processos de relació interacció entre els individus.

Qualsevol comportament humà té un valor comunicatiu. És a dir, des del moviment del cap, assentir, un gest, un silenci...

Teoria dels líders d'opinió: el impulsor va ser Paul Lazarsfeld als anys 50. Es va fixar en quina manera feia la propaganda electoral i com afecta amb el resultat dels vots. Els ciutadans no estem influenciats pels mass media sinó per les persones que surten als mass media.

Aparició

Tenen coneixement del tema del qual parlen

Aconseguir influenciar la resta de les persones

Que es relacionin amb la resta de ciutadans

Líders d'opinió:

Formals, persones que amb funció del seu rang tenen caràcter formal.

Informals, pel seu carisma i són rellevants en el seu sector però no són especialistes.

Influencers, els vloggers, instagramers, twitteros...

Influencers:

Té credibilitat en un tema concret

Molta presència a les xarxes

Són prescriptors

Característiques:

Capacitat de generar opinions i reaccions

Ha d'estar implicat amb les accions que fa

Seguidors de qualitat

Youtube: es crea l'any 2005 i permet pujar i compartir vídeos. És l'espai més visitat d'internet, té més de 1.000.000.000 d'usuaris. Hi ha milions d'hores de vídeos i milers de milions de visualitzacions tots els dies.

Punt de vista del missatge

El missatge està compost per signes. La ciència que investiga és simiologia o semiòtica.

Linguística significant i significat

Audiovisual Roland Barthes i Umberto Eco impulsen la teoria que el missatge s'ha de veure desde el punt audiovisual. Ells diuen que la imatge i el so funcionen com un sistema de signes.

Imatge/so material: significant

Imatge/so immaterial: el que representa l'objecte

Acte de percepció:

Codi:

Conjunt de regles explícites i implícites que permeten segons com les combini produir un sentit.

Els codis són comuns membres d'una mateixa família, cultura...

Es classifiquen per:

Codi de la llengua

Codi de la imatge

Perceptius: l'anàlisi de les línies, colors, formes i espais.

Socioculturals: té a veure amb els costums i les cultures que té una societat.

Gestuals i de comportament: hem aconseguit simbolitzar un comportament.

Tècnics i ornamentals del cos i de l'espai: tenen en compte una dimensió social, estètica i històrica.

Simbòlics i de senyalització: de circulació, logos, religiosos...

Analogia: estem comparant o relacionant dos o més objectes (pel·lícules, imatges...) i la similitud pot ser:

Real: perquè físicament s'assemblen

En funció sociocultural: s'assemblen culturalment amb el pas dels anys

Polisèmia: que té molts significats, podem interpretar de diferents formes les imatges.

Condicionants de com podem interpretar:

Edat

Sexe

Cultura

Origen

Singularitat de la persona

Context

Efecte Kuleshov: és un experiment cinematogràfic, per Lev Kuleshov als anys 20. Consistia en juxtaposicionar 3 plans. Demostra que les imatges poden ser polisèmiques, és a dir en funció de com les ajuntis poden tenir un significat o un altre.

Punt de vista del receptor:  variables que afecten la manera que el receptor percep i entén el missatge. Variables:

Culturals i antropològiques: et sens més atret per les imatges que no estàs acostumat a veure i no per les que estàs acostumat.

Socials i ètiques: les imatges poden crear simpaties i antipaties per alguns pot ser positiu i altres negatiu.

Edat: segons la edat hem de adequar el missatge.

La capacitat cognitiva: hi han persones que tenen més desenvolupada la capacitat  de interpretar les coses es a dir a entendre el missatge.