Teories Clau de les Relacions Laborals: Webb, RRHH i Institucionalisme

Escrito el 22 de Enero de 2026 en catalán con un tamaño de 7,24 KB

Els Webb: Perspectiva Pluralista i Funcionalista

Perspectiva Teòrica: Pluralisme. Aquesta considera una pluralitat d'actors: empresaris, treballadors, administracions públiques, etc.
Aquests actors tenen l'obligació moral d'estar compromesos amb la normalització (N.C.) del conflicte.
Es vol organitzar el conflicte dins la democràcia industrial.

El funcionalisme postula que cada part de la societat compleix una funció específica dins del sistema, estan interrelacionades.
Els Webb tenen una explicació del sistema/subsistema de les relacions laborals.
Per estudiar una societat cal veure les diferents parts i com es relacionen entre elles. S'ha de distingir la funció (com la institució contribueix al sistema) i l'estructura (les funcions operen en les relacions entre les institucions).

Els Webb se centren en les relacions laborals, tot i que no tenen teories d'abast global. Es centren en el paper dels sindicats:

Un sindicat és una associació permanent d'assalariats amb el propòsit de mantenir o millorar les condicions d'ocupació dels treballadors.
Hi ha un desequilibri en el mercat de treball (l'empresari té més poder que el treballador). El sindicat és l'autodefensa per millorar aquesta situació.
Creuen en la interacció entre un actor col·lectiu (sindicat) i un actor individual (empresari), amb poca regulació legal.

Dogma dels Drets Adquirits (Sindicats d’Ofici):
- Es regula el sistema d’aprenentatge.
- Els salaris en funció del costum.
- Es rebutgen nous processos de treball i hi ha una separació rígida entre les ocupacions.
Dogma de l’Oferta/Demanda (Sindicats d’Ascens):
- Hi ha un lliure accés a l’ocupació i al sindicat.
- Es recolza la innovació a tots els nivells.
- Es defensa una escala salarial flexible (procíclica).
Dogma del Salari Just (Sindicats Generals) – El més defensat pels Webb:
- Defensa d’un salari suficient i ajustat al criteri moral de justícia.
- Control de seguretat i higiene en el treball.
- Reducció de la jornada laboral.

Els Webb consideren el sindicalisme com un element fonamental en un estat democràtic.
L’activitat sindical inclou el concepte de democràcia dins el sistema econòmic.
Si la indústria és la cadena de decisió entre empresari, treballadors i consumidors, es reserva per a l’Estat el paper de regulador entre aquests ens, assegurant el benestar de tots els col·lectius.
Els sindicats han de participar en les decisions sobre com produir, en quines condicions fer-ho, així com en altres aspectes socials.

Les relacions humanes substitueixen el sindicalisme.
Els comandaments intermedis són transmissors d’aquest consens normatiu i es preocupen pel benestar dels altres treballadors.
Es pretén millorar l’organització del treball identificant els factors que disminueixen la productivitat.
És també una resposta al Taylorisme i al Fordisme com a formes d’organització del treball.

L’ésser humà naturalment tendeix a afiliar-se a un grup.
En una empresa, el grup pot ajudar a transmetre informacions i millorar el rendiment.
Formar part d’un grup i sentir-se protegit/recolzat per ell incrementa la motivació de l’individu.
El conflicte és disfuncional i nociu.
Es vetlla per la satisfacció de les necessitats personals (necessitats individuals) dels treballadors.

Descobriment dels grups informals i de la seva importància a tots els nivells.
Preocupació per la disminució de l’avorriment, la monotonia i la fatiga.
Facilita les comunicacions, dóna importància als sentiments i les motivacions.
Dóna valor als grups informals com a organització alternativa i complementària.

S’internalitza la disciplina en el treball a través dels valors compartits, els costums i l’afecte. Si el comandament intermedi és un amic, és més difícil generar resistències cap a la seva gestió.
Els grups informals poden convertir-se en grups de dominació i control. De fet, es fomenta aquesta funció dels grups informals.
No qüestiona el poder empresarial.

L’institucionalisme com a corrent teòric apareix a finals del segle XIX i és una resposta a visions de caire individualista.
Una definició d’institució assenyala que aquesta és un sistema de regles compartides que s’entenen com a vinculants per als actors socials.
Aquestes regles estructuren les accions i interaccions dels actors en societat.

Es reglamenta l’expressió del conflicte i les vies de resolució.
El conflicte es canalitza a través de procediments ordenats.
Els diferents actors que participen en el conflicte tenen la legitimitat per arribar a acords (normes) o plantejar divergències.
Hi ha altres institucions que poden participar en la mediació i la conciliació d’aquest conflicte.

Commons i Perlman s’interessen en com l’acció col·lectiva és capaç de produir normes i regulacions, també dins del mercat de treball.
La negociació col·lectiva resulta ser, per a aquests autors, la font de moltes de les normes que regulen les institucions de les Relacions Laborals (RRLL).
Dins d’aquesta negociació s’inclouen determinats elements de conflicte.

El conflicte pot cohesionar els grups que hi participen.
Des d’aquest punt de vista, l’existència de processos de negociació col·lectiva assegura la supervivència del capitalisme, ja que el fa flexible a les diferents relacions de forces entre grups socials.
Desenvolupen una crítica a la visió leninista dels sindicats (que els objectius dels sindicats són només millorar les condicions de treball).
Els sindicats tenen una consciència moral i normativa pròpia que els duu a expressar valors que van més enllà del món del treball.

Etiquetas: