Teories Clau de Psicologia: Desenvolupament, Aprenentatge i Emocions

Ansietat per Separació en Nadons: Etapes i Desenvolupament

Per què els nadons no mostren ansietat per separació en la primera etapa?

Durant els primers mesos (0-6), el nadó encara no té una representació mental estable de la mare, el pare o el cuidador quan no hi és present. El nadó no entén que una cosa o algú continua existint encara que no la vegi, i per tant, no sent angoixa perquè no comprèn la pèrdua com a tal.

Desenvolupament de l'Ansietat

A mesura que el nadó es desenvolupa cognitivament i emocionalment, comença a formar un vincle afectiu sòlid, desenvolupa la memòria i la *permanència de l’objecte*. Ara percep l’absència del cuidador i sap que se n’ha anat, però no si tornarà, i això activa una resposta emocional natural: l’ansietat per separació.

Resolució i Autonomia

Aquesta ansietat es resol perquè, amb el temps, el nadó comprèn que el cuidador torna (guanya confiança en la rutina), desenvolupa més autonomia emocional i física, i apareix la capacitat simbòlica (pot recordar el cuidador i sentir-se acompanyat simbòlicament). Això reforça la *base segura* des d'on comença a explorar l’entorn.

Exemple de Desenvolupament

• 6 mesos: Sofia no plora ni sembla notar l’absència de la seva mare quan marxa.
• 9 mesos: Comença a plorar, s’arrossega cap a la porta i mostra clars símptomes d’angoixa.
• 18 mesos: S’aferra a la seva mare, però després es calma i explora els jocs i juga amb altres nens.

Els Vint Anys: Dècada de Decisions (Meg Jay)

«Els vint no són una dècada d’espera: són la vida real»

La psicòloga Meg Jay transmet una reflexió central a la seva xerrada: “Els vint no són una dècada d’espera, sinó una dècada de decisions. No són un vestíbul abans de la vida real: són la vida real”.

El seu missatge principal és que posposar decisions importants durant els 20 amb la idea que després hi haurà temps és un error que pot tenir costos personals, professionals i relacionals duradors. La idea que “els trenta són els nous vint” promou passivitat, desorientació i indecisió en una etapa clau en el desenvolupament adult.

L'Adultesa Emergent

El terme *adultesa emergent* fa referència a l’exploració prolongada de la identitat, la inestabilitat laboral, afectiva i vocacional i la sensació d’estar entre l’adolescent i l’adult.

Meg Jay qüestiona l’aplicació passiva de l’adultesa emergent com una excusa per no prendre decisions significatives. Ella no nega que els vint siguin una etapa de cerca, però rebutja la idea que aquesta cerca s’hagi de viure sense direcció ni intenció.

Aspectes Positius i Riscos

• Positiu del concepte: Reconeix les transformacions socials modernes i legitima que no totes les persones maduren al mateix ritme ni en les mateixes condicions.
• Risc: L’estancament disfressat d’exploració. Si no hi ha acció amb propòsit, l’exploració pot derivar en anys de decisions evitades. Alerta que, mentre els joves esperen, la seva vida professional, emocional i relacional segueix avançant.

Albert Bandura: Teoria de l'Aprenentatge Social

Aprenentatge per Observació

Bandura proposa que no només aprenem a través de l’experiència directa (reforç), sinó també observant altres persones, especialment models (pares, mestres, etc.). Aquest procés necessita:

1. Atenció
2. Retenció
3. Reproducció
4. Motivació

Experiment del Ninot Bobo

Un adult modela una conducta agressiva envers un ninot inflable i els nens imiten aquesta conducta, demostrant l’*aprenentatge vicari*. Una variant de l’experiment mostra que els nens imiten menys si el model és castigat, evidenciant el paper del *reforç vicari*.

Triadicitat Recíproca

Bandura sosté que la conducta, l’entorn i els factors cognitius s’influeixen mútuament. No som només productes de l’ambient, sinó també agents actius que el modelen.

Autoeficàcia

La creença en la nostra pròpia capacitat per executar una conducta de manera eficaç és central en la seva teoria cognitiva social.

Implicacions Pràctiques

L’aprenentatge social explica com es transmeten conductes (habilitats, valors o fins i tot agressivitat) a través de l’observació. És rellevant en àmbits com l’educació, la criança, els mitjans de comunicació i la salut, ja que exposant models positius podem influir en conductes socials.

L'Envelliment Feliç: Teoria de la Selectivitat Socioemocional

Canvis emocionals al llarg de la vida adulta segons Laura Carstensen

Reducció de les emocions negatives amb l’edat

El que destaca és que les persones grans experimenten menys tristesa, ira i estrès que els joves. Tot i el deteriorament físic o les pèrdues, els adults grans aconsegueixen un major equilibri emocional.

Major enfocament en les emocions positives

A mesura que envellim, prestem més atenció als estímuls positius (cares felices, records agradables) i menys als negatius. Això es coneix com l'efecte de positivitat, i indica que apareix de manera sistèmica en les persones grans.

Repriorització de les fites vitals

Les persones grans deixen de perseguir assoliments materials i se centren més en les relacions significatives i experiències emocionals satisfactòries. Això està relacionat amb la seva teoria de la selectivitat socioemocional, on el sentit del temps limitat reorganitza les prioritats cap al que és emocionalment valuós.

Major regulació emocional

Assenyala que els adults grans són millors a l’hora de gestionar les seves emocions, triant les seves batalles, deixant passar el que no importa i centrant-se en el que sí. En les seves paraules: “Les persones grans saben que la vida és curta, i això els dona claredat”.

Augment del benestar subjectiu

Tot i que la joventut sol associar-se amb energia i oportunitat, els més grans solen reportar més satisfacció amb la vida. Ho anomena paradoxa de l’envelliment: un benestar emocional creixent en una etapa on moltes funcions físiques estan en declivi.