Teories Clau en Lingüística: Saussure, Chomsky, Sapir i Skinner

Ferdinand de Saussure: Pare de la Lingüística Moderna

Saussure distingeix entre dos enfocaments fonamentals en l'estudi de la llengua:

• Lingüística Sincrònica: Segons Saussure, és la que estudia una llengua tal com és en un moment concret, sense considerar la seva evolució passada o futura.
• Lingüística Diacrònica: Estudia l'evolució de la llengua al llarg del temps (com canvia).

Exemple: El català actual és un estudi sincrònic; estudiar com es parlava el català fa cinc segles és un estudi diacrònic.

Idea principal: La llengua és un sistema de signes on cada element adquireix sentit per la seva relació amb els altres elements del sistema.

Noam Chomsky i la Gramàtica Generativa

Chomsky crea la teoria de la gramàtica generativa-transformacional: defensa que tots els humans neixen amb una facultat innata del llenguatge, una estructura mental que ens permet aprendre qualsevol idioma.

Conceptes Clau de Chomsky

Chomsky distingeix entre:

Estructura Profunda i Superficial

• Superficial: És la forma final de la frase que realment diem o escrivim. S'aconsegueix aplicant regles transformacionals.
• Profunda: És la idea o significat bàsic de la frase; mostra qui fa què a qui; és abstracta.

Competència i Actuació

• Competència: És el coneixement innat del llenguatge que té una persona. Inclou les regles i estructures que permeten generar i comprendre frases noves.
• Actuació: És l’ús real del llenguatge en situacions concretes. Inclou errors, pauses, repeticions i limitacions pràctiques.

Segons Chomsky, no aprenem només per observació i experiència, sinó que tenim una capacitat innata i universal per generar idees que acabem formant frases.

Edward Sapir: Llenguatge i Percepció

Edward Sapir defensa que el llenguatge no només serveix per comunicar-se, sinó que també influeix en la manera de percebre i veure la realitat, és a dir, el que ens envolta. La llengua ens condiciona la manera de pensar, veure i interpretar la realitat.

El llenguatge està lligat intrínsecament a la cultura i el context.

B.F. Skinner i l'Aprenentatge Conductista

Psicòleg conductista: Skinner estudia tot allò que es pot observar, evitant els processos mentals interns.

Skinner considera que el llenguatge és un mecanisme d'aprenentatge i no un factor innat. Això vol dir que el llenguatge o la manera d'expressar-nos s'aprèn a base d'experiència i observacions, i no per una capacitat innata.

Exemple Conductista

Exemple: Un nen vol aigua i diu la paraula correcta, i veu que rep allò que volia. Això fa que el seu cervell creï un mecanisme de memòria i la pròxima vegada tornarà a dir la paraula correcta (reforç positiu). En canvi, si s'equivoca de paraula i veu que no rep allò que volia, el seu cervell identificarà que aquesta paraula no està associada al seu desig (càstig o absència de reforç).

La seva visió és contrària a la de Chomsky, ja que afirma que el llenguatge s'aprèn a base d'experiència i observacions, i no per una facultat o qüestió innata.