Les Teories Clau de Freud: Sexualitat, Somnis i Cultura

Teoria de la Sexualitat de Freud

Sigmund Freud va demostrar que la causa de molts problemes psíquics es trobava en algun trauma sexual viscut durant la infància o en la maduresa. Segons la seva teoria, existeix una evolució de la sexualitat a través de diferents fases:

• Fase Oral (0-2 anys)

  El plaer sexual se centra en la boca i els llavis. En aquest període, coincideixen l’instint sexual i el d’autoconservació, manifestant-se en accions com xuclar o mamar.

• Fase Anal (2-3 anys)

  La zona erògena principal és l'anus. El plaer s'obté del control de l’expulsió dels excrements i del control dels esfínters. Es relaciona l'obtenció del plaer amb l'aprenentatge del control.

• Fase Fàl·lica (3-5 anys)

  La zona erògena són els òrgans genitals. Un factor destacat és el Complex d’Èdip (desig eròtic cap a la mare o el pare), que té les següents conseqüències:

  • Enriqueix la vida afectiva del nen.
  • Serveix per trobar un model d’identificació sexual.
  • El nen/a aprèn a obeir els pares (formació del Superjò).

• Fase de Latència (6-11 anys)

  Disminueix l’interès sexual del nen. En aquesta etapa, s’interioritzen les prohibicions paternes.

• Pubertat (12-16 anys)

  La libido s’independitza dels pares i arriba a la maduresa. El subjecte mostra un interès renovat per la sexualitat, impulsat pels canvis hormonals i fisiològics.

La Interpretació dels Somnis

Segons Freud, els somnis es componen de dos nivells:

• Contingut manifest: Allò que recordem del somni (sovint situacions estranyes o il·lògiques).
• Contingut latent: Els desitjos i pensaments inconscients que el somni intenta manifestar, però que són censurats pel Jo i el Superjò. Aquesta censura permet el descans, ja que si les idees latents es mostressin tal qual, el somni seria pertorbador.

Somiem per un impuls instintiu o bé per un desig insatisfet. Els conflictes no resolts de la vida psíquica es manifesten en els somnis, que actuen com un alliberament de tendències reprimides o de compromís.

Mecanismes d’elaboració onírica:

• Condensació: Un conjunt d'idees latents es redueixen a un sol contingut manifest.
• Desplaçament: Un element important del contingut latent es representa per un element sense importància en el contingut manifest (o viceversa).

El Rol del Psicoanalista

El psicoanalista busca conèixer la vida del subjecte, fent que aquest manifesti amb total sinceritat els seus records, idees, associacions, etc. Quan es troba un fragment del contingut manifest que no es relaciona amb cap dels anteriors, es parla de simbolització (allò inconscient). Per exemple:

• L'aigua pot simbolitzar el naixement.
• Els objectes punxeguts, els òrgans sexuals masculins.
• Les caixes, els òrgans sexuals femenins.

La Teoria de la Cultura de Freud

En obres com Tòtem i Tabú, Freud projecta la seva teoria sobre la societat primitiva i els orígens de l’estructura social i moral.

• Tabú: Allò sagrat i, alhora, allò prohibit. Els tabús són manifestacions de símptomes neuròtics.
• Tòtem: Objecte de culte que assegura la cohesió del grup. Freud hi associa dos tabús fonamentals: la prohibició de l’incest i la prohibició de menjar o matar l’animal totèmic.

El Malestar en la Cultura i la Teràpia

L'obra El Malestar en la Cultura presenta la vida instintiva de l’individu en conflicte amb les exigències de la civilització. Per integrar-se en la societat, l’individu ha d’admetre les seves pròpies limitacions i acceptar els fins socials.

Les primeres teràpies utilitzades van ser:

• Hipnosi: Un estat de somni en el qual es pot ser suggestionat. Amb ella, el pacient manifestava sense por la repressió, prenia consciència del conflicte i la repressió deixava de tenir sentit.
• Mètode Catàrtic (1892): Consisteix a fer reviure al pacient una situació emocional conflictiva reprimida a través de les associacions lliures (el pacient explica el primer que li ve al cap, i l'analista intenta captar repeticions, paraules que provoquen inquietud, etc.).

Aquesta tècnica es combina amb la interpretació dels somnis per trobar un sentit coherent. Quan el pacient comprèn quins són els seus desitjos i per què els ha reprimit, el problema tendeix a desaparèixer. Si el problema és ocasionat pel complex d’Èdip, es fa que el pacient prengui consciència dels seus actes i s’adoni que allò que l’angoixava no era sinó una mala interpretació d’un sentiment innocent.

Crítiques a la Psicoanàlisi

Entre les crítiques més comunes a la psicoanàlisi, destaquen:

• La falta de fonament científic en algunes afirmacions, tot i que l'existència d'una vida psíquica inconscient és àmpliament acceptada.
• La dificultat d’aplicar el mètode catàrtic, ja que l’analista s’ha de guanyar la confiança del pacient i el procés és lent.