Teories Clau i Desenvolupament de la Intel·ligència Humana

Teoria Bifactorial de Charles Spearman (S. XX)

Charles Spearman va proposar la Teoria Bifactorial, que distingeix entre:

• Intel·ligència general (factor G): La capacitat de crear relacions abstractes entre coneixements adquirits.
• Habilitats específiques (factor S): Capacitats per dur a terme diferents tasques concretes.

Set Aptituds Mentals de Louis L. Thurstone (S. XX)

Louis L. Thurstone va identificar set aptituds mentals primàries, que considerava independents:

• Comprensió verbal
• Habilitat verbal
• Habilitat numèrica
• Memòria
• Rapidesa perceptiva
• Visualització espacial
• Raonament inductiu

Estructura de l'Intel·lecte de J.P. Guilford (2a meitat S. XX)

J.P. Guilford va desenvolupar un model tridimensional de la intel·ligència, format per 120 factors sense cap factor general. Aquests factors són el resultat de la combinació de tres dimensions:

• Operacions: Processos mentals implicats en una tasca.
• Continguts: Tipus d'informació sobre els quals s'opera.
• Productes: Forma que adopta la informació un cop processada.

Pensament Convergent i Divergent

Guilford també va diferenciar dos tipus de pensament:

• Pensament convergent: Capacitat d'assimilar conceptes i reproduir-los amb exactitud.
• Pensament divergent: Capacitat d'establir noves relacions, oferir respostes originals o plantejar noves solucions.

Teoria Triàrquica de la Intel·ligència de Robert Sternberg

Robert Sternberg va proposar la Teoria del Processament de la Informació, definint la intel·ligència com l'activitat mental que ens permet adaptar-nos a entorns del món real rellevants per a la nostra vida personal. Distingeix tres tipus d'intel·ligència:

Intel·ligència Componencial (Analítica)

• Direcció conscient dels processos mentals per analitzar idees, resoldre problemes o prendre decisions.
• Quan algú es comporta de manera no intel·ligent, potser no es deu a la falta de recursos sinó a la falta d'informació.

Intel·ligència Experiencial (Creativa)

• Capacitat d'afrontar tasques noves, formular idees originals o combinar experiències.

Intel·ligència Contextual (Pràctica)

• Capacitat d'adaptació, selecció o modificació de l'ambient individual.

Intel·ligència Emocional de Daniel Goleman

Daniel Goleman defensa la importància dels sentiments i les emocions en els processos cognitius. La intel·ligència emocional és la forma d'interactuar amb el món que engloba moltes habilitats:

• Control d'impulsos
• Motivació
• Perseverança
• Empatia

Habilitats Bàsiques de la Intel·ligència Emocional

• Consciència d'un mateix
• Autocontrol emocional
• Automotivació
• Reconeixement de les emocions alienes
• Control de les relacions

Teoria de les Intel·ligències Múltiples de Howard Gardner

Howard Gardner, basant-se en estudis de les ciències cognitives, la psicologia evolutiva i la neurociència, defineix la intel·ligència com un conjunt de destreses que ens permet resoldre problemes de la vida. Gardner sosté que la intel·ligència es pot desenvolupar i no és una qualitat innata; el medi social és decisiu.

Els 8 Tipus d'Intel·ligència de Gardner

• Intel·ligència Lingüística
• Intel·ligència Logicomatemàtica
• Intel·ligència Espacial
• Intel·ligència Musical
• Intel·ligència Cinestèsica (Corporal-Kinestèsica)
• Intel·ligència Intrapersonal
• Intel·ligència Interpersonal
• Intel·ligència Naturalista

Conseqüències de la Teoria de Gardner

• El QI (Quocient Intel·lectual) només mesura una part de la intel·ligència.
• L'escola tradicional no permet el desenvolupament d'una gran part de les capacitats humanes.
• Els sistemes educatius han de tenir com a objectiu el descobriment i la potenciació d'aquestes capacitats.

Desenvolupament de la Intel·ligència

Constructivisme de Jean Piaget

Jean Piaget va postular que primer apareix la intel·ligència i després el pensament. Els processos cognitius són el resultat de la interacció activa de l'individu amb el seu ambient físic i social. Conceptes clau:

• Esquemes: Estructures mentals més importants.
• Adaptació: Procés que inclou assimilació i acomodació.
• Acomodació: La intel·ligència modifica els seus esquemes perquè s'ajustin al món extern.
• Organització: El pensament actua com una totalitat organitzada.
• Estadis: Etapes en les quals el pensament es desenvolupa.

Estadi Sensoriomotor (0-2 anys)

• Actes reflexos i tendències instintives.
• Els reflexos es perfeccionen.
• Apareix la intel·ligència pràctica, manipulació d'objectes.
• Abans de l'any: Els objectes no són permanents.
• Als 2 anys: Els objectes són permanents.

Estadi Preoperacional (2-6 anys)

El nen aprèn el llenguatge. Característiques:

• Animisme: Les coses són vives i tenen intencions.
• Artificialisme: Tot està construït per l'home.
• Causalitat: Els vaixells suren perquè han de surar (raonament pre-lògic).
• Els "Per què?".

Estadi de les Operacions Concretes (7-11 anys)

El nen desenvolupa la lògica. Característica principal:

• Reversibilitat: Capacitat d'invertir una operació mental.

Estadi de les Operacions Formals (12 anys en endavant)

• Desenvolupament del pensament abstracte.
• Capacitat de construir teories i raonar hipotèticament.

Debat: Intel·ligència Innata vs. Adquirida

Perspectiva Genetista

Els genetistes sostenen que les capacitats mentals són heretades i fixes:

• El QI es manté estable al llarg de la vida.
• La intel·ligència és el factor més important per a l'èxit.
• L'entorn no pot millorar significativament el QI d'una persona.

Perspectiva Ambientalistes

Els ambientalistes defensen que la intel·ligència no s'hereta:

• Cada persona desenvolupa les seves capacitats segons l'entorn.
• La intel·ligència no té color, sexe ni classe social.
• Els problemes socials són els que causen les diferències en el desenvolupament de la intel·ligència.