Teories Clau del Desenvolupament Humà: Freud, Vigotski i Bronfenbrenner

Teories del Desenvolupament Psicosexual i Social

Estadis del Desenvolupament Psicosexual segons Freud

• Estadi oral (de 0 a 1 any)
• Estadi anal (de 1 a 3 anys)
• Estadi fàl·lic (de 3 a 6 anys)
• Estadi de latència (de 6 anys fins a la pubertat)
• Estadi genital (a partir de la pubertat)

L'Interaccionisme Social: La Perspectiva Dialèctica de Vigotski

Lev Vigotski és un dels principals representants d'aquesta perspectiva. Va estudiar la consciència i els processos psíquics superiors (pensament i llenguatge) de la persona. Entén la consciència com un producte social. El desenvolupament és un procés compartit entre individus, i per tant s'han de tenir en compte com els canvis històrics i culturals hi influeixen.

Desenvolupa la llei genètica del desenvolupament, que es basa en el principi que l'ésser humà comença sent social i progressivament es va individualitzant. La persona necessita uns instruments que els altres li proporcionen (mediacions) i que poden ser de dues classes:

• Materials: eines que serveixen per transformar el medi material.
• Psicològics: signes (com el llenguatge) que tenen una funció i permeten pensar (ajustar, planificar i controlar la conducta).

L'origen social del pensament l'explica a partir del concepte de la Zona de Desenvolupament Proper (ZDP). Aquesta inclou totes les activitats i funcions que una persona només pot realitzar amb l'ajuda dels altres (exemple: un nen de 10 mesos només pot caminar amb l'ajuda d'algú).

La Zona de Desenvolupament Real (ZDR) inclou totes les activitats i funcions que la persona pot realitzar per si mateixa, sense necessitat d'ajuda (exemple: un nen de 15 mesos ja pot caminar sense ajuda).

Per tant, el desenvolupament és una conseqüència de l'aprenentatge, on participen tots els que viuen l'experiència: educador i aprenents. Vigotski dona molta importància a la figura de l'educador, ja que sense la seva guia i l'aprenentatge que facilita, els infants no es desenvoluparien.

La Perspectiva Ecològica: Lewin i Bronfenbrenner

El desenvolupament humà no es pot analitzar fora del seu context natural, sinó en relació al seu medi. Kurt Lewin aplica la teoria de camp a la concepció de la persona i del seu desenvolupament. Posteriorment, Urie Bronfenbrenner desenvolupa la seva Teoria Ecològica.

Defensen que la conducta i el desenvolupament dels nens i nenes, encara que parteixin de situacions inicials semblants, pot ser molt diferent segons com els afecti l'entorn (al principi els nens són molt semblants, però segons l'entorn van adquirint diferències).

Bronfenbrenner desenvolupa quatre nivells d'entorns o contextos, ordenats segons la proximitat, per poder analitzar el grau d'influència d'aquests:

• Macrosistema: És el nivell més llunyà d'influències del medi sobre l'individu. Hi estan inclosos els aspectes econòmics, ideològics, morals, culturals i polítics que corresponen a una cultura determinada. Els elements del macrosistema interactuen entre ells i amb els de l'exosistema.
• Exosistema: Són entorns on l'individu no participa activament, però els fets que s'hi produeixen l'afecten indirectament a través del seu mesosistema. Exemples són les amistats i la feina dels pares, els serveis de la comunitat, etc. Els seus elements poden interactuar entre ells i amb el macrosistema i el mesosistema.
• Mesosistema: Està format pel conjunt de microsistemes en què el subjecte participa activament. Són la família, el grup d'iguals, l'escola, etc. Tots aquests elements interactuen amb l'individu i també entre ells o amb elements de l'exosistema.
• Microsistema: És l'entorn d'influència més pròxim al subjecte, on participa activament. Primer hi ha dos components inicials (mare-fill) i després es va ampliant a la resta de membres de la família (pare, germans...). Aquest seria el primer microsistema on el nadó intervé activament i exerceix la seva influència (relacions més íntimes).

Segons aquesta teoria, la persona es desenvolupa a mesura que coneix millor el món que l'envolta (començant pels propis microsistemes) i a partir de les possibilitats que té d'actuar sobre aquest entorn. El nostre desenvolupament depèn de com coneixem el nostre entorn.