Teories Clau del Desenvolupament Afectiu i Social (0-3 anys)

RA1: Fonaments del Desenvolupament Afectiu

Teoria de Jean Piaget: Cognició i Afectivitat

Teoria Explicativa

Piaget defensa que el desenvolupament cognitiu i l'afectiu són paral·lels i inseparables. Considera que l'afectivitat és el motor de l'acció (el "perquè" de l'acció), mentre que la cognició en proporciona els mitjans (el "com"). El desenvolupament afectiu evoluciona des d'una etapa d'egocentrisme, on l'infant no distingeix entre ell mateix i el món, cap a una major socialització i comprensió de les normes.

Aportació Pràctica a l'Educació Infantil

La seva teoria implica que l'aprenentatge ha de ser actiu. Un exemple pràctic és respectar el joc simbòlic, on l'infant expressa els seus sentiments i processa la realitat a través de la representació (ex: jugar a "metges" o a "famílies"), ajudant-lo a descentrar el seu pensament.

Intel·ligències Múltiples de Howard Gardner

Teoria General

Gardner proposa que la intel·ligència no és una capacitat única, sinó un conjunt de capacitats independents però relacionades.

Intel·ligències relacionades amb l'Afectivitat

• Intel·ligència Intrapersonal: Capacitat per comprendre els propis sentiments, emocions i motivacions.
• Intel·ligència Interpersonal: Capacitat per entendre els altres, detectar les seves intencions i desitjos, i relacionar-se de manera eficaç.

Aplicació Pràctica a l'Aula

S'aplica mitjançant la personalització de l'aprenentatge. Una situació concreta seria utilitzar el "Racó de la Calma" per treballar la intel·ligència intrapersonal (autoregulació) o fer activitats de grup cooperatiu per fomentar la interpersonal (empatia i resolució de conflictes).

Neuroeducació i Emoció: Clima d'Aula Segur

Aportacions i Comprensió

La neuroeducació ens ensenya que sense emoció no hi ha aprenentatge. Destaca que el cervell infantil és molt plàstic i que les experiències afectives primerenques configuren l'estructura cerebral. Ens ajuda a comprendre que un infant en un estat d'estrès o por no pot aprendre, ja que el seu sistema límbic bloqueja les funcions executives del còrtex.

Aplicació Pràctica

Crear un clima d'aula segur i positiu. Un exemple seria iniciar el dia amb una "rotllana de benvinguda" on es validin les emocions de cada infant, assegurant que es basin en la seguretat emocional abans de passar a continguts més cognitius.

Vincle d'Aferrament: Teoria de John Bowlby

Definició

El vincle d'aferrament és el lligam afectiu profund i durador que s'estableix entre l'infant i la seva figura de referència, que li proporciona seguretat i protecció.

Teoria Etològica

Bowlby afirma que l'aferrament és una conducta innata i biològica amb un valor de supervivència; l'infant neix programat per mantenir la proximitat amb el cuidador.

Fases de l'Aferrament

1. Pre-aferrament (0-6 setmanes): Respostes reflexes i preferència per estímuls humans, però sense reconeixement d'una figura específica.
2. Formació de l'Aferrament (6 setmanes - 6/8 mesos): Resposta diferenciada cap als cuidadors principals, però sense ansietat per la separació.
3. Aferrament Ben Definit (6/8 mesos - 18/24 mesos): Apareix l'ansietat de separació i la por als estranys. La figura d'aferrament és la base segura.
4. Formació d'una Relació Recíproca (a partir dels 24 mesos): L'infant entén que la separació és temporal i pot negociar amb el cuidador.

L'Experiment de Mary Ainsworth: La "Situació Estranya"

Tècnica i Procediment

Ainsworth va dissenyar la "Situació Estranya", una observació de laboratori on l'infant passa per vuit episodis de separacions i retrobaments amb la mare i un adult desconegut per avaluar com utilitza la figura d'aferrament com a base segura.

Els Quatre Vincles d'Aferrament

• Segur: L'infant explora amb la mare, plora quan marxa i es calma ràpidament quan torna.
• Insegur Evitatiu: L'infant es mostra indiferent a la presència o absència de la mare.
• Insegur Ambivalent/Resistent: Molta ansietat per la separació; quan la mare torna, busca proximitat però també mostra ràbia o resistència.
• Desorganitzat: Comportaments contradictoris i confusos davant el retorn de la mare.

Exemple (Vincle Segur)

Un infant entra a l'aula d'infantil i es posa a jugar a la cuineta mentre mira de reüll la seva mare per assegurar-se que hi és. Quan la mare marxa, l'infant plora una estona, però quan ella torna al migdia, corre a abraçar-la i de seguida es calma per ensenyar-li el que ha fet.

RA2: Socialització i Interacció en la Infància

Socialització vs. Sociabilitat i Contextos

Diferència Clau

La sociabilitat és la capacitat innata o inclinació de l'individu per viure en societat i relacionar-se amb els altres. En canvi, la socialització és el procés mitjançant el qual l'individu aprèn i interioritza les normes, valors i pautes de conducta de la seva cultura.

Socialització Primària

Es produeix en el nucli familiar. És la més important i té una gran càrrega afectiva.

Exemple (0-3 anys): Un nadó de 10 mesos que aprèn a menjar a taula amb els pares i entén que hi ha uns horaris i unes formes de rebre l'aliment.

Socialització Secundària

Es produeix en institucions fora de la família, com l'escola bressol. L'infant descobreix nous rols i normes més formals.

Exemple (0-3 anys): Un infant de 2 anys que comença a l'escola bressol i aprèn que ha de compartir les joguines amb els companys i esperar el seu torn per anar al pati.

Principals Agents de Socialització

• La Família: És l'agent principal. Té una repercussió total, ja que proporciona el primer model de relació, transmet els valors bàsics i és la font principal de seguretat emocional.
• L'Escola (Escola Bressol): Introdueix l'infant en un món de relacions amb iguals i adults desconeguts. Repercuteix en l'adquisició d'hàbits socials, el compliment de normes col·lectives i el desenvolupament de l'autonomia.
• El Grup d'Iguals: Permet a l'infant experimentar relacions d'igualtat (no jeràrquiques com amb els adults). Repercuteix en l'aprenentatge del joc cooperatiu i la resolució de conflictes.
• Els Mitjans de Comunicació: Transmeten models de conducta, estereotips i valors culturals que poden influir en la percepció que l'infant té del món.

Teoria Social de l'Aprenentatge d'Albert Bandura

Importància del Modelatge

Bandura postula que la major part de l'aprenentatge humà es produeix mitjançant l'observació i la imitació. Els infants aprenen mirant el que fan els altres (models).

Exemple d'Imitació

Un infant que agafa un telèfon de joguina i fa veure que parla mentre camina d'un costat a l'altre de l'habitació, copiant exactament el to i els gestos de la seva mare quan treballa.

Modelatge (Positiu/Negatiu)

El modelatge pot generar conductes positives (com l'empatia o l'ordre) si el model és adequat, o negatives (com el llenguatge groller) si l'infant observa que aquestes conductes tenen èxit o no reben càstig.

Conductes Violentes

Els infants aprenen violència per aprenentatge vicari. Si veuen que un model (un adult o un personatge de ficció) aconsegueix el que vol mitjançant l'agressivitat, l'infant interioritza que la violència és una eina eficaç per resoldre problemes.

Teoria Sociocultural de Lev Vygotsky

Teoria Central

Vygotsky afirma que el desenvolupament individual no es pot entendre sense el context social. L'aprenentatge va de fora (social) cap a dins (individual).

Interacció i Llenguatge

El llenguatge és l'eina cultural més important. Primer s'utilitza per comunicar-se amb els altres (interpsicològic) i després esdevé una eina de pensament intern (intrapsicològic).

Relació Interacció-Aprenentatge

L'aprenentatge es produeix en la Zona de Desenvolupament Pròxim (ZDP), que és la distància entre el que l'infant pot fer sol i el que pot fer amb l'ajuda d'un adult o un company més capaç.

Implicacions Educatives

El paper de l'educador és el de mediador o guia. L'escola ha de fomentar la interacció i el treball col·laboratiu, ja que la interacció social estimula directament el creixement cognitiu.

Teoria Ecològica de Bronfenbrenner

Sistemes

• Microsistema: L'entorn més immediat (família, escola, grup d'amics).
• Mesosistema: Les relacions entre els microsistemes (ex: la relació entre pares i mestres).
• Exosistema: Entorns on l'infant no participa directament però que l'afecten (ex: la feina dels pares).
• Macrosistema: La cultura, valors i lleis de la societat.
• Cronosistema: El moment històric o etapa vital (ex: viure una pandèmia).

Exemples Pràctics

• Microsistema: Un infant aprenent a compartir a l'escola bressol.
• Mesosistema: Una reunió de tutoria on pares i mestres acorden la mateixa estratègia per treure el bolquer.
• Exosistema: El pare té un horari laboral flexible que li permet passar més temps jugant amb l'infant.
• Macrosistema: Una llei educativa que garanteix la gratuïtat de l'escolarització 0-3.

Conclusió

Per Bronfenbrenner, el desenvolupament és el resultat d'una xarxa complexa de relacions. La interacció social és l'eix central perquè connecta tots aquests sistemes i determina les oportunitats de creixement de l'infant.