Teories i Classificació del Joc: Fonaments Educatius i Didàctics

Teories Fonamentals del Joc

Les diferents perspectives teòriques ajuden a entendre la funció i la importància del joc en el desenvolupament humà:

Teoria de l'Esbarjo (Schiller, 1875)

La finalitat del joc és l'esbarjo. El plaer és l'element constitutiu essencial del joc.

Teoria del Descans (Lazarus, 1883)

El joc serveix per descansar i per restablir les energies consumides en les activitats serioses i útils.

Teoria de l'Excés d'Energia (Spencer, 1887)

Mitjançant el joc s'allibera l'energia que resta acumulada quan es realitza una activitat de caire sedentari.

Teoria de l'Anticipació Funcional (Gross, 1902)

El joc es concep com a preparació per a la vida adulta, seguint la pauta general del regne animal i tenint en compte l'aspecte biològic.

Teoria de la Recapitulació (Stanley Hall, 1906)

El joc com a tendència atàvica. Des dels temps més remots, s'ha jugat. El joc apareix com una resurrecció hereditària de les activitats que s'han succeït en l'espècie humana a través de diferents civilitzacions.

Classificació dels Jocs

Els jocs es poden classificar segons el grau d'intervenció educativa i la seva estructura formal:

• Joc Lliure

  El nen juga espontàniament sense ordre o direcció de tipus formal. La duració és variable.

• Joc Dirigit

  Implica la intervenció educativa i l'existència d'unes regles acceptades per tots i obligatòries.

  • Joc Dirigit Codificat

    Jocs amb regles més o menys senzilles.

  • Joc Dirigit: Formes Jugades

    Són tasques o exercicis als quals se'ls dona forma de joc. Presenten regles poc codificades i rígides. Té molta importància el sentit didàctic que li dona el professor/educador.

  • Jocs Dirigits Preesportius

    Pertanyen a una zona intermèdia entre el joc i l'esport. Tenen les característiques del primer, però comencen a adaptar-se a les del segon per les regles i la finalitat, que és iniciar la pràctica esportiva.

    • Jocs Preesportius Genèrics

      De caràcter poliesportiu.

    • Jocs Preesportius Específics

      Inicien en algun esport concret (p. ex., minibàsquet).

Variables i Característiques del Joc

Per a la planificació i anàlisi del joc, cal considerar les següents variables:

• Animació

  Jocs molt actius i actius (utilitzats sovint per a l'escalfament).

• Lloc

  Interior, aire lliure, activitats en la natura, medi aquàtic.

• Material

  • Convencional: Pilotes, cèrcols, estics, etc.
  • Alternatiu: Escombres, ampolles, sacs, etc.

• Activitats Bàsiques

  Córrer, saltar, llançar, transportar, enfilar-se/trepar.

• Dificultat

  Domini del cos, domini del desplaçament, domini dels objectes i relacions (col·laboració i oposició).

• Organització

  Individual, per parelles, grups, equips, massiu.

• Rol

  Únic, variable i fix.

• Distribució

  Filera, rotllana i dispersió.

Valor Educatiu del Joc

El joc resulta imprescindible per al creixement físic, intel·lectual, social i afectiu de l'infant, conegut com a desenvolupament integral. Proporciona aspectes de la personalitat de l'infant prou significatius (caràcter, maduresa, expressivitat, afectivitat, aptitud física...). Mitjançant el joc, el nen assoleix la seva autonomia i esquemes de conducta.

El joc és un instrument transcendental d'aprenentatge que l'educador ha d'aprofitar com a recurs per incidir en la formació del nen. És important que l'educador proposi jocs adequats a l'alumne amb qui treballa; la dificultat ha d'anar augmentant paral·lelament als progressos individuals.